11 d’ag 2020

Anar al contingut

impost revocat

Maternitat en via de reclamació

Una sentència del Suprem obre la porta a 1,1 milions de persones a reclamar uns 1.300 milions d'euros a Hisenda en declaracions paral·leles de l'IRPF

Eduardo López Alonso

Les baixes per maternitat i paternitat fetes a partir del 2014 tindran un regal inesperat. Una sentència del Tribunal Suprem del 5 d’octubre passat ha establert que aquest tipus de prestacions estiguin exemptes del pagament de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF). Al voltant d’1,1 milions de beneficiaris podran exigir uns 1.300 milions d’euros a Hisenda. En els pròxims dies, l’Agència Tributària habilitarà un formulari específic de sol·licitud, l’ús del qual facilitarà i accelerarà la tramitació de la devolució procedent, en què la persona perceptora de la prestació haurà d’indicar els anys en què ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que sigui procedent.

Retard

El Suprem ha revolucionat les oficines de la Seguretat Social, que actualment treballen a marxes forçades per adequar els sistemes informàtics i fer els abonaments sense retenció a compte de l’IRPF, segons va reconèixer ahir el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado. Com a conseqüència del guirigall es preveu que no es reconeguin noves prestacions almenys durant 15 dies.

Advertència; retardar la presentació de la reclamació

Els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) recomanen esperar unes setmanes abans de començar a reclamar les devolucions. En concret, suggereixen posposar la sol·licitud fins que l’AEAT implanti una eina informàtica que agiliti al màxim el procés. Per evitar que les oficines de l’AEAT es col·lapsin després de l’arribada de les primeres peticions, Gestha aconsella esperar que s’habiliti el formulari específic que en facilitarà l’emplenament i accelerarà el tràmit de la presentació de la sol·licitud. En cas que la sol·licitud sigui considerada procedent, els tècnics expliquen que l’òrgan competent de l’AEAT practicarà una liquidació provisional que rectificarà la declaració presentada i en uns mesos tornarà la quantitat indegudament cobrada més els interessos de demora que corresponguin.

Hisenda

A l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) s’estan prepara per afrontar l’allau de reclamacions, tot i que no ha transcendit si ampliarà la dotació de personal per afrontar la situació. De moment, l’AEAT ja ha demanat totes les dades dels afectats a la Tresoreria de la Seguretat Social, segons va reconèixer Granado.

Reclamar

La decisió del Suprem ha injectat esperances als progenitors ara amb perspectives d’ingressos inesperats. No obstant, cada un dels afavorits haurà de posar de la seva part per aconseguir la transferència d’Hisenda. Mentre que el sindicat UGT ha reclamat en una campanya que sigui l’Administració la que torni d’ofici el que ha cobrat de més als contribuents i anima a reclamar, a la pràctica serà necessària l’actitud proactiva dels ciutadans per recuperar el que els toca. El tràmit valdrà la pena per a la majoria, amb un retorn de mitjana equivalent gairebé al 25% del que van cobrar de prestació, segons estimacions poc rigoroses, ja que pot variar molt en funció dels ingressos. Segons càlculs de l’OCU, “per a una prestació de 5.681 euros el 2015, la devolució oscil·laria entre 1.000 i 2.600 euros”.

Procés de devolució

En la pràctica, la reclamació s’articula en forma de procediment de devolució. Per a això s’ha de fer una paral·lela o liquidació complementària de l’exercici corresponent, el que Hisenda designa com una rectificació a l’autoliquidació. S’ha de restar de la base imposable la prestació de maternitat. És bona idea acudir a les finestretes d’Hisenda a efectuar la reclamació, tot i que també és possible fer-la a través d’internet per als exercicis del 2016 i 2017. En tot cas és aconsellable adjuntar en la reclamació la referència explícita a la sentència del Suprem del 5 d’octubre passat, per evitar un indesitjable defecte de forma que freni la tramitació. 

Jurisprudència

El cas va arribar al Suprem després de diversos casos plantejats en jutjats i que havien portat a sentències contradictòries. L’article número 7 de la llei de l’IRPF detalla les rendes exemptes (pagaments a víctimes del terrorisme, indemnitzacions per acomiadament, anualitats per aliments...) i en el tercer paràgraf inclou les prestacions públiques per naixement, però percebudes de les comunitats o entitats locals. Finalment el Suprem considera que es tracta d’una “compensació” per perdre els ingressos laborals després del naixement d’un fill i estableix que aquesta prestació està exempta independentment de qui l’atorgui.

Revisió de rendes

Amb caràcter general, només hi ha obligació de fer la declaració de l’IRPF quan s’han percebut rendes per sobre de 14.000 euros anuals (si hi ha hagut diversos pagadors), 12.000 fins que es van aprovar els Pressupostos del 2018. La sentència introdueix una nova distorsió en aquest càlcul, ja que amb un sol pagador (la prestació deixa de tenir aquest paper) el límit està establert en 22.000 euros anuals. Podria la declaració no ser obligatòria i el tracte d’Hisenda més avantatjós per al contribuent. Els Pressupostos han de reflectir els costos per a l’Estat de la sentència del Suprem.