Anar al contingut

Inclusió laboral

A Catalunya falten 28.000 llocs de treball per a discapacitats per complir la llei

La UGT denuncia que empreses i administracions públiques no compleixen la quota obligatòria d'inclusió del 2% de persones amb discapacitat a les seves plantilles

Gabriel Ubieto

A Catalunya falten 28.000 llocs de treball per a discapacitats per complir la llei

Catalunya no està fent els deures quant a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i, per llei, hi hauria d’haver un total de 28.644 llocs de treball més ocupats per aquest heterogeni col·lectiu. Així ho ha denunciat aquest dilluns el sindicat UGT de Catalunya, aprofitant el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Segons l’article 42 de la llei general de drets de les persones amb discapacitat, aquesta estableix que les empreses tant públiques com privades amb 50 treballadors o més de plantilla han de comptar amb, com a mínim, el 2% de persones amb alguna discapacitat oficialment diagnosticada. A Catalunya, segons l’informe d’UGT citant dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2017 hi vivien 551.400 persones amb alguna discapacitat reconeguda, de les quals el 51,8% tenia edat per treballar. No obstant, la seva inclusió laboral és escassa, ja que mentre el 81,7% de les persones sense discapacitat treballen o hi estan disposades, només el 36,2% dels discapacitats declaraven ser població activa.

I la falta d’inclusió no és l’únic problema que denuncien des del sindicat. La seva secretària de polítiques socials, Enriqueta Durán, ha qualificat d’"abús, explotació i denigració" les condicions en què les persones amb discapacitat que aconsegueixen accedir a una ocupació l’exerceixen.

El model d’integració laboral de les persones amb discapacitat es basa en els centres especials de treball (CET). Aquests es van concebre com una plataforma formativa des de la qual les persones d’aquest col·lectiu adquirissin habilitats i experiència laboral per posteriorment saltar al mercat laboral ordinari. Segons dades d’UGT, el 66% dels ocupats el 2017 ho estaven en un CET.

En les condicions d’aquests centres, que reben bonificacions fiscals pel seu funcionament, predominen les persones que cobren segons el salari mínim interprofessional, que actualment es troba en els 735,9 euros. Totes les taules salarials del vigent conveni de centres especials de treballadors discapacitats físics i/o sensorials, que marca la jornada anual en 1.775 hores anuals, tenen la base en el salari mínim.

Des d’UGT denuncien que, per complir les exigències de la llei, moltes empreses en comptes de contractar directament persones amb discapacitat, subcontracten determinats serveis CET per complir la quota mínima. Això provoca que, en diversos centre de treball, dues persones duguin a terme la mateixa funció, però amb remuneracions molt dispars, ja que estan contractats a través de dos pagadors diferents. “El que hauria de ser una oportunitat d’inserció es converteix en una via per abaratir costos per a determinades empreses”, ha denunciat el responsable de l’Àrea de Discapacitat de la UGT, Carlos Moreno.

Sense una nova llei en l’horitzó

Reformar o elaborar una nova llei per millorar la inclusió de les persones amb discapacitat no és un dels debats que actualment sigui present a les Taules de Diàleg Social. Així ho ha afirmat la secretària de política sindical de la UGT, Núria Gilgado. Aquest és un espai de concertació social, on discuteixen Govern, patronals i sindicats les modificacions de la legislació laboral, entre altres.

El 2017, segons les últimes dades de l’INE, una persona amb discapacitat va cobrar a Espanya el 17,1% menys que una persona sense discapacitat, amb un salari mitjà anual brut de 19.297,6 euros