20 febr 2020

Anar al contingut

PREVISIONS A LA BAIXA

L'FMI rebaixa en dues dècimes el creixement global per les tensions comercials

L'organisme internacional calcula que Espanya creixerà un 2,7% el 2018, una dècima menys del previst al juliol

Ricardo Mir de Francia

International Monetary Fund (IMF) Managing Director Christine Lagarde (L) buys traditional snacks from a vendor during her visit to an area affected by an earthquake at Gunungsari district, in West Lombok, Indonesia October 8, 2018. Antara Foto/Ahmad Subaidi via REUTERS ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE WAS PROVIDED BY A THIRD PARTY. INDONESIA OUT. MANDATORY CREDIT: ANTARA FOTO

International Monetary Fund (IMF) Managing Director Christine Lagarde (L) buys traditional snacks from a vendor during her visit to an area affected by an earthquake at Gunungsari district, in West Lombok, Indonesia October 8, 2018. Antara Foto/Ahmad Subaidi via REUTERS ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE WAS PROVIDED BY A THIRD PARTY. INDONESIA OUT. MANDATORY CREDIT: ANTARA FOTO / ANTARA FOTO (REUTERS)

El Fons Monetari Internacional no és particularment original en l’ús que fa del llenguatge. Recorre habitualment a les metàfores climatològiques per sintetitzar la conjuntura econòmica que es deriva de les seves anàlisis. I després d’una temporada de perspectives assolellades ha tornat a recuperar els nuvolots. “Hi ha núvols en l’horitzó”, assenyala el seu conseller econòmic, Maurice Obstfeld, en l’últim informe del guardià de les finances internacionals. El document rebaixa en dues dècimes les previsions del creixement global per al 2018 i el 2019 respecte al que va anunciar al juliol. Queda en el 3,7 % del PIB mundial per als dos exercicis, a causa de les tensions de la guerra comercial, l’endeutament d’algunes economies emergents o l’impacte que les pujades dels tipus d’interès als Estats Units comencen a tenir en part del món.

“El creixement global s’ha estancat a mesura que s’anaven materialitzant els riscos”, ha dit Obstfeld a Bali (Indonèsia), on l’organisme celebra l’Assemblea de Tardor. L’FMI ho atribueix a una activitat econòmica menys vigorosa del que s’esperava en algunes economies avançades, particularment a l’eurozona, als efectes negatius dels aranzels imposats pels EUA o a les complicades circumstàncies per les quals passen països emergents, com Turquia, el Brasil o l’Argentina. “Les últimes dades econòmiques mostren que el comerç, les manufactures i la inversió s’han debilitat. En termes generals, el creixement global continua sent sòlid si es compara amb alguns moments de l’última dècada, però fa l’efecte d’haver-se estancat”, assegura l’informe del Fons.

On més s’aprecia la revisió a la baixa de l’activitat econòmica és a l’eurozona. L’FMI ha retallat en dues dècimes la mitjana de creixement dels 19. Tres dècimes a Alemanya i dues a Itàlia, que creixeran aquest any un 1,9 % i 1,6 % respectivament. Entre les grans economies del continent, Espanya segueix al capdavant, tot i que també ha patit una lleugera correcció després que el Fons expliqués la setmana passada que el seu cicle d’expansió “està arribant a la maduresa”. Aquest any, el seu creixement se situarà en el 2,7 % per caure fins al 2,2 % el 2019, cosa que confirma la trajectòria descendent de l’economia espanyola, que es va expandir un 3 % el 2017. Els seus analistes demanen al Govern de Sánchez i a països com França i Itàlia que aprofitin el bon moment i els tipus baixos que imperen a l’eurozona per millorar la seva posició fiscal en vista de la possibilitat que el panorama es deteriori.

Els Estats Units continuen donant senyals de poder, però el Fons estima que perdran força el 2019, a mesura que es normalitzin els tipus i s’esfumin els estímuls de l’última dècada. Les polítiques comercials de Trump preocupen molt els seus economistes. No només els aranzels, també l’ofensiva llançada per la Casa Blanca contra l’Organització Mundial del Comerç i el sistema multilateral que ha imperat en les últimes dècades. “La retòrica ha deixat pas a una nova realitat en forma de barreres comercials”, va dir Christine Lagarde la setmana passada. “No només està fent malbé el comerç. També s’està acarnissant amb les manufactures i la inversió a mesura que creix la incertesa”.

La Xina és el país més damnificat per la guerra comercial de Washington, que va imposar recentment 200.000 milions de dòlars en aranzels als productes xinesos importats pels nord-americans. Això ha fet que l’FMI redueixi en dues dècimes el seu creixement el 2019, que quedaria en el 6,2%, quatre dècimes menys que el 2018.

Al mirar enrere i avaluar la dècada transcorreguda des de l’última crisi financera, l’FMI sosté que el gran repte que afronten les economies avançades passa per aturar la desigualtat i el descontentament social generat per una recuperació que ha beneficiat fonamentalment les grans fortunes. Els seus analistes afirmen que és necessari que augmentin els salaris dels treballadors i millori la mobilitat social.