Anar al contingut

permís de maternitat

¿Com es pot reclamar amb èxit la devolució de l'IRPF de la baixa de maternitat?

Una sentència del Suprem obre la porta a 1,1 milions de persones a reclamar uns 1.300 milions d'euros a la Seguretat Social

Eduardo López Alonso

¿Com es pot reclamar amb èxit la devolució de l'IRPF de la baixa de maternitat?

Hisenda ha de tornar el que s’ha pagat de més en l’IRPF per les prestacions de maternitat i paternitat. El Tribunal Suprem ha declarat exemptes del pagament d’IRPF les prestacions per maternitat percebudes de la Seguretat Social amb caràcter retroactiu des del 2013 (declaració del 2014). Aquestes són les claus de la sentència de l’alt tribunal i els passos per reclamar amb èxit les quantitats indegudament cobrades.

¿Què he de fer per reclamar els diners? 

És necessari iniciar a Hisenda un procediment de devolució d’ingressos indeguts. Per a això s’ha de fer una declaració 'paral·lela’, una liquidació complementària de l’exercici corresponent, o sigui, una rectificació a l’autoliquidació. S’ha de restar de la base imposable la prestació de maternitat. És bona idea acudir a les finestretes d’Hisenda a efectuar la reclamació, tot i que també és possible fer la reclamació a través d’internet. En els propers dies, l’Agència Tributària habilitarà un formulari específic de sol·licitud, l’ús del qual facilitarà i accelerarà la tramitació de la devolució procedent, en què la persona perceptora de la prestació haurà d’indicar els anys en què ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que sigui procedent.

Esperar unes setmanes per fer la reclamació

Els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) recomanen esperar unes setmanes abans de començar a reclamar les devolucions. En concret, suggereixen posposar la sol·licitud fins que l’AEAT implanti l’eina informàtica adequada. La Seguretat Social ha paralitzat almenys dues setmanes el pagament de prestacions per adequar el seu sistema informàtic. No obstant, per evitar que les oficines de l’AEAT es col·lapsin després de l’arribada de les primeres peticions, Gestha espera que s’habiliti de forma urgent aquest formulari específic que facilitarà el seu emplenament i accelerarà el tràmit de la presentació de la sol·licitud. En cas que la sol·licitud sigui considerada procedent, els tècnics expliquen que l’òrgan competent de l’AEAT practicarà una liquidació provisional que rectificarà la declaració presentada i en uns mesos tornarà la quantitat indegudament cobrada més els interessos de demora que corresponguin.

¿El procediment de reclamació és igual per a tots els anys?

Per a les declaracions de la renda del 2016 i 2017 es pot fer aquest tràmit a través de la mateixa  web de l’Agència Tributària, però per a anys anteriors s’ha d’anar a les oficines de l’Agència Tributària per fer una sol·licitud especial "de rectificació d’autoliquidació i de devolució de la prestació de maternitat".

¿Què no he d’oblidar al fer la reclamació?

En les al·legacions convé adjuntar en l’exposició de motius una referència expressa a la sentència del Tribunal Suprem. D’aquesta manera, s’incorpora el suport legal a la petició i el funcionari que la tramitarà no tindrà cap dubte.  Un exemple de formulari de reclamació l’ha divulgat UGT.

¿Què passa si es va fer una reclamació a Hisenda abans de la sentència i va ser negada?

Després d’un 'no' d’Hisenda no és possible invocar a la sentència del Suprem per reobrir el procediment, tret que el procés continuï obert (amb recursos en termini).  En concret, Hisenda adverteix que "si la resolució desestimatòria de la sol·licitud de rectificació de la declaració hagués adquirit fermesa, no serà susceptible de revisió en cap instància i no serà procedent cap devolució".

¿Quina quantia es pot reclamar?

Segons càlculs de l’OCU, "per a una prestació de 5.681 euros el 2015, la devolució oscil·laria entre 1.000 i 2.600 euros". En general sol ser de l’ordre d’una quarta part dels ingressos, però aquesta proporció pot variar en funció de la seva quantia. 

¿Qui pot reclamar?

Tots aquells pares i mares que hagin percebut una prestacions de maternitat des del 2014 al 2017. Les anteriors ja han prescrit.

¿Qui afecta la sentència del Suprem?

La nova jurisprudència des del 5 d’octubre del 2018 estableix que les prestacions rebudes per una mare o un pare durant la baixa disfrutada pel naixement dels seus fills han d’estar "exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)". El Suprem entén que l’exempció del pagament de l’impost inclou la de maternitat i no només les de naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, i, a més, el seu abast "no es limita" a les concedides per les comunitats autònomes o ens locals, sinó que inclou totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l’òrgan públic del qual es percebin.  Les prestacions afectades són totes les que deriven del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i que causen que el contracte de treball quedi en suspens i s’interromp l’activitat laboral, segons la sentència.

¿Per què va ser necessària una sentència del Suprem?

El cas va arribar al Suprem després de diversos casos plantejats en jutjats i que havien portat a sentències contradictòries. L’article número 7 de la llei de l’IRPF detalla les rendes exemptes (pagaments a víctimes del terrorisme, indemnitzacions per acomiadament, anualitats per aliments...) i en el tercer paràgraf inclou les prestacions públiques per naixement, però percebudes de les comunitats o entitats locals. Finalment el Suprem considera que es tracta d’una "compensació" per perdre els ingressos laborals després del naixement d’un fill i estableix que aquesta prestació està exempta independentment de qui l’atorgui.

¿Quants diners tornarà el Govern als contribuents?

Si tots els pares i mares que han rebut una prestació en els últims quatre anys (el termini legal per sol·licitar rectificacions tributàries) reclamessin serien de l’ordre d’1,1 milions de beneficiaris. Cada contribuent té un tipus impositiu, una base imposable i viu en una regió diferent, però els tècnics de Gestha i d’UGT van calcular que seria de l’ordre de 1.300 milions d’euros.

¿Suposa la sentència un canvi en l’obligació a declarar?

Amb caràcter general, només hi ha obligació de fer la declaració de l’IRPF quan s’han percebut rendes per sobre de 14.000 euros anuals (si hi ha hagut diversos pagadors), 12.000 fins que es van aprovar els Pressupostos del 2018. La sentència introdueix una nova distorsió en aquest càlcul, ja que amb un sol pagador (la prestació deixa de tenir aquest paper) el límit està establert en 22.000 euros anuals. Podria la declaració no ser necessària i ser més avantatjós per al contribuent.