consell de política fiscal

Catalunya rebrà 20.157,89 milions del sistema de finançament, un 5,16% més

De la quantitat total, 19.019 milions seran avançaments a compte, la qual cosa suposa un increment d'un 7,77%

La ministra d'Hisenda dona per fet que el Govern espanyol no aconseguirà aprovar uns objectius de dèficit més suaus

zentauroepp44499668 madrid  31 07 2018  economia la ministra de hacienda  mar a 180731131255

zentauroepp44499668 madrid 31 07 2018 economia la ministra de hacienda mar a 180731131255

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala / Pablo Allendesalazar

Catalunya rebrà l’any que ve 20.157,89 milions d’euros del sistema de finançament autonòmic, la qual cosa suposa un augment del 5,16%. De la xifra total, 19.019,11 milions corresponen als avançaments a compte, amb una alça del 7,77%; i els 1.263,57 milions restants, de la previsió de liquidació del 2017, segons ha pogut saber aquest diari de fonts coneixedores del repartiment de les quantitats del sistema.

Per a l’exercici actual, el Govern central anterior va comunicar que la quantitat total seria de 19.111 milions, però al gener el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la va reduir fins a 18.717,2 milions. I ho va fer per a la resta de comunitats, emparant-se que s’havien prorrogat els Pressupostos d’Estat. Després de la retallada, la quantitat per avançaments va ser de 16.713,2 milions, 780 milions menys dels anunciats el juliol de l’any passat; mentre que la previsió de liquidació es va mantenir en 1.618 milions.   

La quantitat per al 2019 forma part dels102.920 milions d’euros a compte de la seva participació en els impostos que l’Estat preveu recaptar l’any que ve, un 7,23% més que en l’exercici actual, segons ha anunciat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Tenint també en compte la liquidació de l’exercici 2017 (la diferència entre el que es va avançar i el que finalment es va recaptar), la xifra ascendeix a 107.978 milions, un 4% més, en línia amb l’exercici actual (3,9%). 

Després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), al qual ha tornat a no acudir la Generalitat, la ministra ha animat també les comunitats a començar a elaborar durant l’agost els seus projectes de pressupostos per a l’any que ve. En aquest sentit, ha anunciat que habilitarà els "mecanismes legals" perquè això sigui possible. "No faré com (el seu antecessor) Montoro, que pressionava els grups parlamentaris perquè li aprovessin els Pressupostos de l’Estat, perquè si no hi hauria pressupostos autonòmics", ha assegurat.

Montero també ha donat pràcticament per fet que el Govern espanyol no podrà aprovar la relaxació dels objectius de dèficit per valor d’uns 6.000 milions d’euros que el Congrés li va tombar divendres passat. Malgrat que el projecte no va tirar endavant per l’abstenció de molts partits que van recolzar la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència, la ministra ha carregat únicament contra el PP, que tenia la capacitat de vetar el camí al Senat: "El PP continua creient que com més retallades millor". 

Així mateix, ha assegurat que l’Estat cedirà més recursos a les autonomies quan es canviï el sistema de finançament autonòmic, però ha negat que la seva reforma es pugui aprovar aquesta legislatura, en contra del que el Govern central va donar a entendre fa una setmana. "Si som realistes, sabem que aquest debat (entre les autonomies i el Govern espanyol sobre els diferents aspectes del model) no es pot resoldre en cinc o sis mesos", ha argumentat. L’objectiu de l’Executiu central, ha explicat, és que el grup de treball polític que es començarà a reunir després de l’estiu avanci tot el possible perquè la reforma es pugui aprovar en la pròxima legislatura. 

Mateix camí en un mes

La reunió entre la ministra i els consellers autonòmics s’ha centrat a explicar l’escenari que s’obre després del rebuig del Congrés alnou camí de dèficit negociat pel Govern central amb la Comissió Europea. Hisenda, en conseqüència, ha retirat de l’ordre del dia la votació de la fixació dels objectius per comunitats. El nou objectiu per al 2019 era un desfasament dels comptes públics de l’1,8%, davant l’1,3% fixat per l’Executiu de Rajoy. De les cinc dècimes de marge guanyat, Hisenda havia proposat concedir-ne dos a les comunitats autònomes, la qual cosa implicava que tinguessin uns 2.500 milions d’euros de més folgança pressupostària, dels quals486 milions correspondrien a Catalunya

Notícies relacionades

Les autonomies governades pelPP i les Canàries ja van votar en contra de la suavització del dèficit en l’anterior reunió del CPFF fa uns dies. La proposta va tirar endavant perquè el Govern espanyol té majoria de vots en aquest òrgan i amb el suport de les regions socialistes (tret de la Comunitat Valenciana, que es va abstenir). No obstant, el Congrés va tirar enrere el projecte divendres passat amb l’abstenció d’Units Podem, ERC, el PDECat i Compromís i el vot en contra del PP, Ciutadans, Fòrum Astúries, Coalició Canària, UPN i Bildu.

Malgrat això, Montero ha donat a entendre que té la intenció de presentar el mateix camí de dèficit en un mes ("No sembla convenient la seva reforma") perquè se sotmeti de nou a votació al Congrés, i després presentar el seu avantprojecte de Pressupostos de l’Estat abans del 30 de setembre. Si la Cambra torna a rebutjar els objectius fiscals, Hisenda ha advertit que s’hauran d’aplicar els anteriors del Govern de Rajoy, que obligarien a un ajustament més elevat del pactat amb Brussel·les que perjudicaria sobretot les autonomies i la Seguretat Social, ja que el Govern central només es va reservar una dècima del marge de dèficit, cosa que amb prou feines restaria uns 1.200 milions al sostre de despesa aprovat de 125.064 milions.