Negoci amb el maó

Estudiant busca pis

Les empreses d'allotjament universitari s'obren pas entre els arrendaments privats i la picaresca

icoy35445023 barcelona  09 09 16  sociedad  dos estudiantes de ingenieria160909172851

icoy35445023 barcelona 09 09 16 sociedad dos estudiantes de ingenieria160909172851 / NEUS MASCAROS

6
Es llegeix en minuts
Jordi Jon Pardo

El lloguer dels pisos continua batent rècords als73 barris dels deu districtes de Barcelona. El preu mitjà sobre els nous contractes del tercer trimestre del 2017 va superar, per primera vegada en la història, els 900 euros al mes, segons les dades del’Incasol. En concret, en les operacions efectuades entre l’1 de juliol i el 30 de setembre del 2017, la factura mensual va assolir els 903,40 euros, una xifra que suposa un 9,4% més que la del tercer trimestre del 2016.

Entre els motius del’encariment del lloguer, destacal’escassa oferta (al mercat social i protegit), el gran interès que desperta Barcelona entre estudiants, professionals estrangers i fons d’inversió internacionals i l’ambició dels propietaris per treure la màxima rendibilitat en un entorn definit per la gran competència turística.

Una habitació de 426 euros

L’encariment de la vivenda barcelonina ha obligat molta gent, sobretot estudiants, a buscar opcions més modestes. Entre les alternatives, destaca el lloguer en pis compartit, que ha crescut un 80% en els últims anys i el seu màxim exponent és Barcelona, on el preu mitjà d’una habitació és de 426 euros. De fet, la capital catalana és la líder nacional en tres categories de costos: pisos de lloguercases de segona mà i habitacions. Un triplet directament proporcional al malestar dels barcelonins, que contemplen impotents la inviabilitat de viure al centre de la seva ciutat per un metre quadrat que oscil·la els 14 euros de mitjana de lloguer.

“En tres anys ens han pujat el lloguer 400 euros”, expliquen dues veïnes de l’Eixample i estudiants del MIR. “Quan vam començar la carrera pagàvem pràcticament la meitat, a partir del 2014 el propietari ens va amenaçar cada any de fer-nos fora si no ens ateníem al nou preu”, relaten les companyes de pis, que no poden allunyar-se d’Hospital Clínic per treball mentre els preus i condicions dels voltants s’han mogut en paral·lel, per la qual cosa “no val la pena mudar-se”.

Casos inversemblants 

La situació sembla no tenir final en un mercat col·lapsat i incapaç de bregar amb la demanda, tant local com estrangera, que comporta casos veritablement extravagants, com el d’un pis (en realitat, dos junts) del carrer Balmes a l’Eixample de Barcelona, en què el curs passat van arribar a viure 24 joves a 19 habitacions sense cap empara professional, amb banys segregats per gènere com als gimnasos i una cuina compartida amb tres neveres.

No per això les habitacions eren més barates, segons expliquen antics residents, que abonaven entre 300 i 650 euros al mes. “Molts pagàvem en metàl·lic”, assegura un, que pagava la seva mensualitat d’una mica més de 400 euros al comptat per una de les habitacions.

“L’encarregada del pis apareixia a casa sense avisar”, n’explica un altre. “Vaig marxar quan va haver-hi una plaga de xinxes i es van desentendre”, comenta aquest jove enginyer sobre la seva experiència arrendatària a Barcelona, casos que operen sota contractes de sotsarrendament i defugint els marcs de la llei d’arrendaments urbans (LAU),  mentre el propietari en ocasions no sol ser plenament conscient del que passa amb la seva vivenda.

Per no caure a les teranyines de la sobtada inflació del lloguer –també entesa com a cobdícia del propietari– i tampoc del sotsarrendament –eixit per un mitjancer desautoritzat i penjat a populars portals genèrics d’internet– s’han de valorar serveis d’habitatges universitaris professionals.

Resa Housing

La catalana Resa és la líder nacional del mercat de residències universitàries des del 1992. Deu anys després va inaugurar Resa Housing, que ofereix pisos i habitacions a Barcelona (capital i província) i Girona, destinada a estudiants (grau, màsters i erasmus) i també professors.

L’empresa barcelonina, que és el servei oficial del BCU (Barcelona Centre Universitari) ofereix una extensa borsa online de pisos, habitacions en pisos compartits i habitacions amb famílies, amb totes les garanties de qualitat, seguretat i higiene. Els preus es modelen a totes les butxaques, des d’habitacions per 300 euros a grans pisos al centre. “Tots els immobles passen exigents controls d’habitabilitat cada curs”, detalla la gestora, creada per les universitats autonòmiques i que presenta tota mena d’informació necessària per viure i estudiar a Barcelona, on arriben 30.000 residents amb propòsits acadèmics cada any.

Els pisos es poden llogar per a estades curtes i no és necessari nòmina o aval. S’ha d’acreditar ser estudiant universitari, estudiant erasmus, professor o investigador d’una universitat de la província de Barcelona o de Girona.

Tots els pisos de lloguer de Resa estan completament moblats i condicionats, amb tots els serveis donats d’alta i les garanties corresponents de seguretat i higiene. Ells s’encarreguen de la gestió del contracte, que es fa pel pis complet, en què hi consten les dades de les persones que l’habiten.

Aluni.net

Aquesta empresa madrilenya fa 18 anys que està a Barcelona, tot i que es va fundar fa 30 a la capital com una associació de propietaris que llogaven habitacions a estudiants i que, amb el pas dels cursos, ha pres forma empresarial a través d’un portal en línia. Actualment el grup allotja més de 200 joves a la ciutat comtal i compta amb diverses desenes de vivendes de propietaris privats.

Aluni proposa una experiència més casolana, amb habitacions en pisos compartits sota preus competitius que ronden els 350 i 450 euros, completament moblats però sense oferir serveis d’hostaleria: el rentat i planxat de la roba, la neteja de les habitacions, treure les escombraries o els menjars són competència exclusiva dels estudiants. No obstant, Aluni garanteix un manteniment mínim de les zones comunes que procuri un allotjament de qualitat material i en un ambient serè, que faciliti l’estudi i la convivència entre estudiants de cultures molt diverses.

Aluni no s’encarrega totalment de la relació entre llogater i propietari, però sí que informa cada estudiant sobre el tipus de gestió que té contractat l’amo del pis per saber a qui adreçar-se durant el seu allotjament. “És un negoci que respon a la qualitat”, explica el seu director d’oficina, Enrique de Alba, “la nostra publicitat més gran és la fan els llogaters”,que han de ser estudiants universitaris i acreditar que estan estudiant o treballant durant el període d’allotjament.

Uniplaces

El portal en línia Uniplaces és la plataforma d’allotjament més gran per a estudiants a Europa des del 2013. Aquest ‘Airbnb’ especialitzat en universitaris compta amb més de 65.000 propietats a 9 països i Barcelona és un dels seus mercats més importants.

Aquesta plataforma portuguesa només opera a través d’internet, per tant, l’estudiant pot fer un tour digital a través de vídeos, plànols i fotos professionals abans de reservar l’habitació.

A Barcelona compten amb 7.500 llits tant en pisos compartits com residències. Col·laboren amb propietaris privats i agències que volen posicionar-se al món de l’hostalatge acadèmic.

Notícies relacionades

Uniplaces ofereix a l’estudiant tota la seguretat en el procés de pagament i fins i tot pot reemborsar els seus diners si arriba a la casa i no s’ajusta a la descripció. Pel que fa al propietari, l’empresa manté al dia les disponibilitats per encadenar les reserves dels llogaters.

En xifres, la lisboeta ha generat 100 milions d’euros de benefici als propietaris, compta amb 180 treballadors repartits entre les oficines de Lisboa, Madrid, Barcelona, València, Milà , Roma i Londres, i ha aixecat 40 milions de dòlars d’inversió estrangera per treballar amb més de 200 universitats a tot Europa. Amb els seus clients sempre en ment, Uniplaces ofereix una forma fàcil i segura de reservar un allotjament a distància, amb temps i amb totes les garanties.