Es busquen 20.000 milions al pou del frau fiscal

Els anuncis de pujades d’impostos que ha llançat el Govern de Pedro Sánchez han desencadenat una autèntica revolta en el món empresarial. Les patronals CEOE i Cepyme amenacen de no complir l’acord salarial si apugen els impostos. La banca adverteix que un nou gravamen augmentarà el cost del crèdit. Algunes tecnològiques veuen en la ‘taxa Google’ una càrrega contra la innovació. I el sector del metall alerta dels perjudicis per a la indústria de condemnar elsmotors dièsel.  

Les mateixes  veus que clamen contra les alces fiscals són les que sovint conviden el Govern a aparcar aquestes pujades i a buscar els ingressos pretesos en la lluita contra el frau fiscal.

La pregunta que sorgeix és la de quants ingressos de veritat es pot aspirar a obtenir de la lluita contra el frau fiscal. I de l’anàlisi de diferents estudis sobre economia submergida i frau a Espanya i a la Unió Europea, s’arriba a la resposta orientativa que, a mitjà termini i de forma progressiva,  es podria aspirar a ingressar en un any l’equivalent al 2% del PIB, és a dir, una mica més de 20.000 milions d’euros addicionals.

A aquesta conclusió arriba el catedràtic de la Universitat de Vigo Santiago Lago, autor de diferents informes sobre frau fiscal a Espanya i director del recent informe editat per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) amb el títol “Economía sumergida y fraude fiscal en España: ¿Qué sabemos? ¿Qué podemos hacer?”

Un problema de recaptació

“Si els tipus a Espanya són, en general similars als dels seus socis europeus, el lògic seria recaptar el mateix en termes de PIB”, raona Santiago Lago . I segons la seva opinió, “per recaptar-ne més a Espanya no és necessari apujar els tipus impositius, si s’aconsegueix reduir el frau i s’eliminen part de les bonificacions existents”. Actuant en les dues direccions seria possible compensar la diferència d’uns 4 punts de PIB que separen els nivells de recaptació espanyola de la dels països de l’entorn europeu, segons els estudis d’aquest professor.

Per al professor Alejandro Esteller, de la Universitat de Barcelona –director d’un estudi pioner sobre bretxa fiscal, a Catalunya–, la qüestió de les bonificacions fiscals és essencial. I per argumentar-ho cita com a exemple el cas de l’IVA. Als informes de la Comissió Europea, Espanya figura com un dels països amb menor frau fiscal en aquest impost; no obstant, és el país que més deixa d’ingressar per bonificacions i tipus reduïts incorporats al tribut.

“El nostre problema no és de tipus, sinó de recaptació. Amb uns tipus més elevats que altres països, recaptem menys”, es queixa l’autor de “El Barómetro de los Círculos 2018», Miguel Iraburu, durant la presentació de l’informe afavorit pel Cercle d’Empresaris, el Cercle d’Economia català i el Cercle d’Empresaris Bascos.

Exercici teòric

La referència del 2% del PIB de recaptació addicional per lluita contra el frau a què al·ludeix el professor Lago neix de l’exercici teòric de situar els nivells d’economia submergida a Espanya (lleugerament per sobre del 20% del PIB en diferents estudis) a la mitjana dels països desenvolupats de la Unió Europea (entorn del 15% del PIB).

Si és així, la pèrdua d’ingressos tributaris associada a aquesta economia submergida –entre 60.000 i 70.000 milions d’euros segons diferents estudis– es podria veure corregida en uns dos punts de PIB.   

En l’actualitat, l’Agència Tributària  recapta cada any prop de 15.000 milions d’euros en actuacions de control tributari. Afegir 20.000 milions d’ingressos per la lluita contra el frau suposaria duplicar amb escreix els resultats actuals, objectiu que només es pot plantejar a mitjà termini i com a resultat d’un reforçament important dels mitjans a l’abast de l’Agència Tributària.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El pressupost alternatiu de l’Estat que va presentar el PSOE el mes d’abril passat a penes incloïa un objectiu de 1.500 milions de recaptació addicional a l’exercici per mesures de lluita contra el frau.

Autonomies i sectors

En general, els diferents estudis comparats sobre economia submergida abunden en els diferents nivells d’ocultació d’activitat per autonomies, menor al País Basc i Madrid (16,5% del PIB) i major a les Canàries (26%) i Andalusia (23,3%). En aquest repartiment influeixen els diferents nivells de defraudació per sectors en un context en el qual construcció, petit comerç i hotels i restaurants pateixen d’un risc més gran que altres com la indústria.