La pujada de les pensions costarà 4.800 milions en dos anys

El Govern preveu una taxa digital i nous {impuestos} per ingressar 600 milions aquest any i altres 1.500, el pròxim

Hisenda rebaixa a 1.800 milions el cost judicial del rescat de les autopistes el 2018

La pujada de les pensions costarà 4.800 milions en dos anys

JOS LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Les pujades de les pensions incorporades pel Govern en el projecte de Pressupostos del 2018 tindran un impacte de 2.597 milions d'euros aquest any i d'altres 2.200 milions el 2019, fins a sumar un total de gairebé 4.800 milions d'euros. Així figura en el Programa d'Estabilitat 2018-2021 que el Govern va remetre a última hora d'aquest dilluns a la Comissió Europea, on s'incorpora la intenció de l'Executiu de posar en marxa aquest mateix any un {impuesto} sobre les grans empreses tecnològiques {con el que} poder recaptar 600 milions el 2018. Aquest {impuesto} forma part de les "noves figures tributàries" per contribuir a finançar la Seguretat Social {con las que} que Govern pretén recaptar altres 1.500 milions addicionals el 2019 i {sobre las que} el text remès a Brussel·les no ofereix {mayor} precisió.

Segons els càlculs del Govern, l'acord recent amb el PNB per garantir una pujada mínima de les pensions de l'1,6% aquest any (i incrementar-les l'1,5% el 2019), d'acord amb la inflació prevista, tindrà un cost addicional de 1.522 milions d'euros sobre les quantitats inicials del projecte de Pressupostos de l'Estat del 2018. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va xifrar divendres passat en 1.800 milions l'impacte pressupostari per al 2019 (uns 3.300 en els dos anys).

Aquest efecte se suma a les decisions prèvies del Govern de  pujar el 3% les pensions mínimes (558 milions addicionals) i no contributives (71 milions) aquest any i d'incrementar entre un 1% i un 1,5% les de fins a 12.000 euros (253 milions), així com l'augment de la base reguladora de les de viudetat (215 milions). {Todo ello} eleva a gairebé 2.600 milions l'impacte total de les mesures el 2018 i altres 2.200 milions el 2019 (uns 4.800 milions en total).

Rescat de les autopistes

¿I com pensa el Govern finançar aquestes decisions?. Al Programa d'Estabilitat, l'Executiu exposa la resposta {con la que} pretén convèncer a les autoritats europees per obtenir el seu vistiplau. El Govern espera poder finançar el sobrecost en pensions d'última hora de 3.300 milions en dos anys a través de tres fonts.

En primer lloc, amb estalvis en el pagament d'interessos del deute públic després de la recent millora de la prima de risc, per la millor qualificació creditícia atorgada per diverses agències de ràting a Espanya.

En segon lloc, es rebaixa de 2.000 a 1.800 milions d'euros el cost de les responsabilitats judicials per el rescat de les autopistes de peatge previst per al 2018. A més, el Govern espera obtenir 1.000 milions d'ingressos quan torni a licitar les autopistes rescatades davant el sector privat aquest mateix any.  "Aquests ingressos, per tant, són marge {aidcional} per garantir el compliment de l'objectiu de dèficit", s'afirma en el document.

Per últim, el Govern ha decidit avançar-se als seus socis europeus i implantar aquest mateix any una nova taxa tecnològica {con la que} espera recaptar 600 milions aquest any i 1.500, el pròxim. Aquests 2.100 milions que es recaptarien amb les "noves figures tributàries! el 2018 i el 2019 resulta molt inferior a lus 3.300 milions d'euros que suposarà el cost de la pujada de les pensions.

'Taxa {Google'}

En particular, el document parla d'incorporar "noves figures tributàries" (en plural) en el marc del Pacte de Toledo per a "compensar el cost de les mesures a adoptar en matèria de pensions", {todo ello} {dentro de} "les iniciatives enquadrades en la cooperació i coordinació tributària europea".

Així, es planteja "analitzar la creació el 2018 de un nou {impuesto} sobre determinats serveis digitals, que permetrà obtenir una recaptació addicional d'uns 600 milions d'euros anuals". Aquesta decisió anticipa l'aplicació a Espanya de la proposta formulada per la Comissió Europea el passat 21 de març que, precisament, ha sigut objecte de debat aquest mateix cap de setmana en {Sofía} (Bulgària). La Comissió Europea planteja un {impuesto} del 3% sobre els ingressos bruts d'empreses com {Google}, Apple, {Facebook}, Twitter, {Instagram} i de plataformes com {Uber}, {Airbnb} o {Booking} que, segons les dades de la CE suporten una tributació d'a penes el 9%. 

Segons explica l'Executiu, l'objectiu d'aquest {impuesto} és "superar les deficiències" dels sistemes fiscals actuals i "aconseguir que les grans empreses de l'economia digital tributin allà on es {crea} el valor afegit".

Per això -s'afegeix-, el nou gravamen s'aplicarà únicament a empreses amb un elevat import d'ingressos anuals, de forma que no greu a les pimes, i només gravarà pels ingressos derivats de la prestació de determinats serveis digitals, que són els més difícils de capturar pels sistemes tributaris vigents.

Previsions

El nou Pla d'Estabilitat contempla un avanç de l'economia espanyola del 2,7% aquest any, del 2,4% el 2019, del 2,3% el 2020 i del 2,3% el 2021, basat en el creixement de la inversió i a l'alça del sector exterior.

A més, estima que el dèficit públic se situarà aquest any en el 2,2% del PIB amb superàvit primari, i una continuada reducció del dèficit {tanto} el 2019 (1,3%) com el 2020 (0,5%), fins a arribar a {alcanzar} l'equilibri pressupostari el 2021, quan es registrarà fins i tot un superàvit d'una {décima}, per primera vegada des de 2007.

D'aquesta forma, estableix com objectius de deute públic unes metes del 97% per a aquest any, del 95,2% per al pròxim i del 92,4% i el 89,1% per a 2020 i 2021, respectivament.

En {lo} relatiu al desocupació, el Govern augura una taxa d'atur del 15% per a l'exercici actual, que descendirà els anys successius, fins al 13,4% el 2019, al 12% el 2020 i al 10,7% el 2021, amb una reducció de 5,9 punts en el període 2017-2021. D'aquesta manera, no es tornarà als nivells d'atur previs a la crisi fins a l'any 2021.

Notícies relacionades

Així, la xifra d'ocupats {alcanzará} els 19,9 milions l'any que ve, i se superarà l'objectiu de 20 milions d'afiliats el 2020 (20,3 milions) i seguirà el 2021 (20,7 milions). De 2018 a 2021 es crearan en total 1,7 milions d'{empleos} i el nombre de parats baixarà en 1,3 milions.

D'igual forma, la ràtio d'ingressos respecte al PIB augmenta des de 37,9% el 2017 fins al 38,7% el 2021, mentre que la de despeses es redueix des del 41% del PIB el 2017 fins al 38,6% el 2021, de manera que la despesa creix per sota del PIB nominal en tot el període, gràcies a l'aplicació de la regla de despesa en tots els nivells de l'Administració.