El temple de la sostenibilitat

Si tothom fes com Norvento, a les grans companyies elèctriques se'ls acabaria bona part del negoci. Perquè l'empresa gallega de tecnologies renovables, la primera de la comunitat a apostar per l'energia eòlica, acaba d'inaugurar la seva nova seu a Lugo en un edifici desconnectat de la xarxa i que autoproveeix les seves necessitats de consum elèctric i de calefacció mitjançant fonts alternatives: vent, sol i, en menor proporció, combustibles fòssils a partir d'olis vegetals domèstics reciclats.

"Si les emissions de CO2 a l'atmosfera cauen, la creació d'ocupació creix", sosté Pablo Fernández Castro, president de la companyia. La va fundar el 1981, quan la idea d'obtenir electricitat a gran escala de fonts alternatives, com els generadors instal·lats en molins de vent era, en les seves paraules, "ciència-ficció".

Norvento va començar com una consultora d'enginyeria energètica quan l'efecte hivernacle encara no s'havia convertit en una qüestió de política transacional, però, 35 anys després, té parcs eòlics, centrals hidroelèctriques,  plantes solars i de biomassa i factories de biogàs i de cogeneració que sumen més de 120 megawatts de potència instal·lada, i n'està construint altres de noves que sumaran 540 megawatts més.

El seu capital és íntegrament espanyol, amb negocis al Brasil, Xile, els EUA, Itàlia, Polònia i el Regne Unit. Va facturar 47 milions d'euros el 2017 i ha iniciat un procés d'expansió que la portarà a invertir 150 milions més fins al 2020.

Una de les àrees de negoci que vol potenciar és la construcció d'edificis d'energia zero, que produeixen tota l'electricitat i la calor que necessiten a partir de fonts renovables. La seva seu, aixecada al polígon industrial d'As Gándaras i  a la qual han batejat com a Cine –les sigles de Centre d'Innovació Norvento Enerxía-, estalvia les atmosferes unes 160 tones de gasos d'efecte hivernacle.

És un bonic complex d'una planta, dissenyat en formes que recorden una pinta per l'arquitecte navarrès Patxi Mangado. El seu interior ofereix amplis espais de treball interiors amb grans i lluminosos finestrals. Per fora està revestit de fusta d'eucaliptus, l'espècie invasora tropical que des de fa decennis colonitza les muntanyes gallegues i a la qual fins ara no se li havia trobat un altre ús que ser una font barata de cel·lulosa per a la indústria paperera.

Eòlica, plaques solars i bateries

El Cine produeix la seva pròpia energia mitjançant un aerogenerador elèctric de 100 quilowatts, plaques solars i bateries de liti que acumulen l'electricitat no consumida. D'aquí s'obté el 95% de l'energia que necessita, inclosa la que consumeixen els vehicles de l'empresa, elèctrics, i que es carreguen a les seves instal·lacions. El sistema es complementa amb la que produeix un centre de cogeneració a partir d'oli vegetal reciclat. La calefacció depèn de bombes de calor geotèrmiques.

Notícies relacionades

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

Una bona planificació financera permet anticipar necessitats futures

"És el primer edifici sostenible d'Espanya i està entre els vint més eficients del món", presumeix Fernández Castro, que va presentar l'edifici en públic fa uns dies acompanyat del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i del comissari europeu d'Energia i Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete.

El president de Norvento els va assegurar que el Cine no pretén només ser un exemple de sostenibilitat, sinó demostrar que les energies renovables "tenen sentit econòmic": "Nosaltres podem posar avui energia en el mercat de microxarxes al mateix preu que la xarxa elèctrica convencional".