Més que una vaga

El 8 de març d'aquest 2018 marcarà un punt d'inflexió en la vida dels ciutadans. Per primera vegada, el Dia de la Dona ha adquirit un to reivindicatiu desconegut fins ara, unint en la mateixa jornada les reclamacions d'organitzacions feministes, sindicals i cíviques que es fonen en una lluita transversal, que comprèn des del #Meetoo fins a les 'kellys' (netejadores d'hotel), perquè a aquestes altures del segle XXI la igualtat, que tothom reconeix verbalment, sigui real i efectiva en lleis i comportaments socials.

El canvi radical d'aquesta jornada és la convocatòria d'una vaga de caràcter internacional. S'aglutina sota el paraigua de l'aturada una idea que ha rondat el moviment feminista des de fa anys però que no ha comptat amb la cobertura sindical adequada, com en aquesta ocasió. Es tracta de visibilitzar com és una societat quan les dones no treballen no només en la seva professió, sinó a més quan no fan les habituals tasques domèstiques, quan deixen d'atendre la gent gran dependent de la família o quan deixen de consumir. L'eix de la convocatòria no deixa lloc a equívocs: "Si nosaltres parem, es para el món".

Només a Islàndia, el 1975, es va fer visible aquesta idea. El 24 d'octubre de fa 43 anys, les islandeses van mantenir una vaga de braços caiguts a la seva feina, en la cura dels fills i les tasques domèstiques. L'any passat es va intentar, però el moviment feminista no va aconseguir prou aliats perquè el seu missatge s'estengués majoritàriament per la societat. 

Avanç insuficient

En la dècada dels 70 el Dia Internacional de la Dona Treballadora va perdre aquesta última paraula davant una doble realitat: d'una banda, les dones havien aconseguit una massiva incorporació al món laboral i a l'educació en igualtat de condicions i, de l'altra, es mantenia una discriminació legal i social des de l'òptica d'un patriarcat gairebé monolític. Avui, l'educació i el treball s'han generalitzat encara més entre les dones, però han aparegut noves formes de discriminació o noves versions de les de sempre.

Vegin si no la precarietat laboral i la bretxa salarial, que a la llarga tindran conseqüències pernicioses en la pensió de les futures jubilades; les dificultats per a la conciliació entre l'activitat professional i la domèstica, sense que les empreses i els governs prenguin mesures per facilitar la vida a les dones; Espanya no ha ratificat el Conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) per dignificar l'activitat de les treballadores domèstiques; es mantenen la desvalorització social dels sectors més feminitzats i s'utilitza l'augment de la presència de les dones per rebaixar salaris; la poca implantació de plans d'igualtat en les empreses; les barreres a la promoció interna de les dones en les empreses amb la consegüent escassa presència als seus òrgans directius i una nul·la òptica de gènere en les relacions professionals; la feminització de la pobresa; l'augment de comportaments sexistes, l'escassa visibilitat i acceptació de les dones lesbianes davant la creixent normalització de la presència dels homosexuals; i l'increment de l'assetjament i la violència masclista que està deixant més víctimes de les que va causar el terrorisme.

Les xifres d'aquests enunciats disten molt de mostrar una societat avançada amb alt nivell de desenvolupament cultural i tecnològic.

Càstig laboral

A Espanya, les dones treballen 1,1 hora més al dia que els homes i aquest temps no està remunerat; hi ha més de dos milions de dones a l'atur i tan sols la meitat cobra alguna prestació (el 62% és assistencial i només el 32% té caràcter contributiu); la desigualtat retributiva fa que per la mateixa feina les dones hagin cobrat l'any passat 6.000 euros menys; el 74% dels assalariats a temps parcial són dones (tres de cada quatre) i el 30,3% dels contractes temporals firmats per dones tenen una durada que no supera els set dies; nou de cada 10 permisos per cura de familiars són agafat per dones davant el dèficit de serveis públics.

I per acabar-ho d'adobar, l'any passat 49 dones van morir assassinades per violència de gènere i les denúncies es van acostar a les 126.000.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

En alguna d'aquestes situacions s'ha trobat alguna dels 23,7 milions de dones que viuen a Espanya al llarg de la seva vida personal i professional. Moltes són les que pateixen diversos d'aquests problemes durant tota la seva existència. Malgrat això, les dones són majoria, superen en gairebé 830.000 els homes a Espanya. I a tot el planeta hi ha 50 milions més d'homes que de dones en una població total de 7.350 milions d'habitants.

Aquest 8 de març la meitat de la ciutadania s'ha unit amb la voluntat de fer-se sentir i de no retrocedir.