EL CONTROL DELS COMPTES MUNICIPALS

Les traves de Montoro impedeixen als alcaldes gastar el seu superàvit

Els ajuntaments a penes poden utilitzar la quarta part del que estalvien l'any anterior

Els municipis exigeixen a Hisenda llibertat per poder destinar més diners a despesa social

tecnicomadrid36374871 gra282  madrid  21 11 2016   la alcaldesa de madrid  manuela

tecnicomadrid36374871 gra282 madrid 21 11 2016 la alcaldesa de madrid manuela

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Les corporacions locals fa sis anys que estalvien, gasten menys del que ingressen i, en conseqüència, acumulen superàvit. Des del 2012, han estalviat més de 30.000 milions que els han servit per reduir el seu deute públic en més de 7.000 milions i per acumular dipòsits als bancs de més de 23.000 milions que, no obstant, no poden ser tocats, per a desesperació d’alcaldes i presidents de diputació.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, diu que hi ha vies per donar sortida a aquests estalvis; que els ajuntaments amb superàvit tenen marge per augmentar la seva despesa a través de les anomenades «inversions financerament sostenibles (IFS)». Però el cert és que la lletra menuda i les traves són tals que en la pràctica només s’està aprofitant una quarta part d’aquest marge.

ÚLTIMES DADES

Segons dades recentment publicades, el 2016 les corporacions locals en conjunt van poder recórrer a 2.735 milions estalviats el 2015 per elevar la seva capacitat de despesa l’any següent. Però, en la pràctica, el 2016 només es van aplicar 717 milions (el 26,24% del total) en projectes que es van destinar sobretot a vies públiques, rehabilitació d’immobles, transport de viatgers i carreteres. La quantitat no aplicada va anar destinada a reduir deute públic.

L’Ajuntament de Madrid va ser el que més quantitat va aplicar el 2016 a inversions financerament sostenibles, amb un total de 110 milions que, no obstant, amb prou feines van representar el 30% del total possible. El van seguir els de València (20 milions) i Las Palmas (6,78 milions). El de Terrassa, amb 4,94 milions, és el primer ajuntament català que figura en la llista dels municipis que més ús van fer el 2016 del superàvit obtingut l’any anterior. Barcelona no va utilitzar aquest mecanisme el 2016 (tot i comptar amb un romanent de 117 milions de l’any anterior), perquè el municipi va adoptar un pla econòmic financer que li va servir per ampliar el marge inversor sense sotmetre’s a aquesta cotilla.

 

FINANCERAMENT SOSTENIBLE

La pregunta que sorgeix és per què si els ajuntaments podien haver gastat 2.735 milions més el 2016 a favor dels seus ciutadans només en van aprofitar una quarta part. I la resposta, segons els responsables locals consultats, està en les traves que imposa la legislació del Ministeri d’Hisenda. El ministre Montoro s’ha mostrat disposat a obrir la mà, però no abans que la Unió Europea alliberi Espanya de la vigilància extrema del procediment de dèficit excessiu (PDE). És possible que Espanya pugui sortir del procediment aquesta mateixa primavera, tot i que segurament Hisenda esperaria un temps addicional abans de començar a relaxar algunes regles.

Per ara, la llei permet que els ajuntaments amb superàvit puguin gastar una mica més l’any següent, sempre que sigui en «inversions financerament sostenibles»; és a dir, en projectes que no generin després una despesa addicional en mà d’obra o en consum de béns i serveis, o bé en accions que es puguin autofinançar amb ingressos. Aquí caben inversions en distribució d’aigua, enllumenat, reparació de carreteres, parcs i altres. Però no en despesa social. I aquesta és la raó principal que limita la petició dels alcaldes per aquesta via.

Notícies relacionades

Però hi ha més raons: no es poden abordar projectes amb una vida útil inferior a cinc anys. Ni tampoc els que es refereixin a adquisició de mobiliari, estris o vehicles (tret dels de transport públic). Les obres han de ser acabades dins de l’any. Només poden aspirar a utilitzar el seu superàvit els ajuntaments que compleixin els objectius de deute públic i que paguin els seus proveïdors dins del termini legal. I, per molts diners que es tinguin estalviats de l’any anterior,  només es podrà gastar de més fins al límit de no incórrer en dèficit.

AMENAÇA DE MOBILITZACIÓ

El president de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) i alcalde socialista de Vigo, Abel Caballero, amenaça amb una mobilització de regidors si Montoro no obre la mà. «Estem alarmats i enfadats perquè se’ns està impedint que puguem gastar els nostres estalvis en benefici dels nostres ciutadans», subratlla. Segons la seva denúncia, el Govern només vol usar el superàvit local per intentar quadrar els comptes generals, compensant els forats d’Estat i autonomies, i complir els objectius imposats per Europa.