Acord per apujar a 735,9 euros el salari mínim el 2018

Sindicats i organitzacions empresarials van donar ahir la seva aprovació a la proposta del Govern que el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2018 s’incrementi a partir del gener el 4% fins als 735,9 euros mensuals en 14 pagues i a marcar un camí per als dos anys següents amb l’objectiu d’arribar als 850 euros al mes el 2020, el 15% d’augment en aquest període. Més de mig milió de treballadors (533.978 actualment) seran els beneficiaris de la pujada, que s’aprovarà per decret llei en l’últim Consell de Ministres de l’any i que aportarà 33,5 milions d’euros a les arques de la Seguretat Social.

Encara que el nou SMI està lluny de la proposta sindical de 886 euros mensuals, Unai Sordo (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT) hi van donar suport pel que suposa d’avanç per als treballadors que estan als límits de la pobresa. També estan d’acord amb marcar una via per a les pujades dels anys 2019 i 2020, que en la reunió celebrada ahir al Ministeri d’ocupació no es va concretar a pesar  que Mariano Rajoy va avançar els percentatges d’increments dilluns passat. Serà un assumpte a concretar en els pròxims dies, segons Fátima Báñez, ministra d’Ocupació.

Escalonar l'objectiu

En la reunió d’ahir de Báñez amb els agents socials es va fixar l’objectiu final escalonat: que el salari mínim interprofessional de l’any 2020 sigui de 850 euros al mes en 14 pagues, que en 12 mensualitats seria de 990, a prop dels mil reclamats per les centrals, va recordar el líder de CCOO.

Per aconseguir aquest objectiu s’han de donar una sèrie de condicions: que cada any el creixement del producte interior brut (PIB) real sigui superior al 2,5% i que hi hagi un increment de l’ocupació en termes d’afiliació a la Seguretat Social de 450.000 persones a l’any.

L’acord és «potent», un terme utilitzat per Sordo, i «històric», segons el parer d’Álvarez, que l’any passat van patir el desaire del Govern del PP i del PSOE, que van pactar un increment del 8% al marge dels agents socials. No obstant, no és suficient però permet entreveure «un horitzó en què el salari mínim comenci a situar-se a l’entorn de les recomanacions de la Carta Social Europea», va declarar Álvarez.

Sordo va destacar que permet en part que la recuperació de l’economia es comenci a traslladar a tots els ciutadans començant pels salaris i especialment els més baixos. Els dos líders sindicals van deixar clar que aquest increment és tan sols «un pas» encara que sigui en la «bona direcció» per evitar que més persones, fins i tot tenint un lloc de treball, caiguin en l’exclusió. «Som conscients que no s’acabarà la pobresa», va declarar Álvarez, a la qual cosa Sordo va postil·lar: «La pobresa està en la precarietat» de l’ocupació.

En opinió de la ministra Báñez, s’apuntala la recuperació econòmica «integradora, amb més i millors llocs de treball, cosa que significa també millors salaris».

Les primeres reticències expressades per alguns sectors empresarials van quedar dissipades amb el suport donat per Juan Rosell i Antonio Garamendi. Els presidents de CEOE i Cepime esperen i desitgen que la pujada del 4% de l’SMI no afecti de manera negativa la creació d’ocupació que s’està produint des de fa uns quants trimestres.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

A judici de Juan Rosell, la proposta del Govern conservador i el que concretaran per als pròxims anys és «raonable i oportú». Si aquest any amb una pujada del 8% hi ha 637.000 nous afiliats a la Seguretat Social, un increment de la meitat per al 2018 «no creiem que hagi de paralitzar la creació de llocs de treball» si el PIB creix al voltant del 3%, va manifestar el president de la CEOE.

Discrepàncies

En la qüestió que sindicats i patronal estan més allunyats és a considerar la pujada de l’SMI com una referència per a la negociació col·lectiva en el sector privat.  Sordo i Álvarez pressionen la patronal perquè el futur acord de negociació col·lectiva (ANC) reculli una pujada dels sous de conveni semblant (entorn del 3%), però les organitzacions empresarials no en volen ni sentir parlar.