APLICACIÓ DE L'ARTICLE

Puigdemont només cobrarà ara el sou d'expresident si acata el 155

La web d'Hisenda publica les mesures d'informació sobre el personal cessat per aplicació del 155

L'Estatut dels expresidents regula un sistema de drets per quan es deixa el càrrec

puigdemont-bruselas

puigdemont-bruselas

3
Es llegeix en minuts
Salvador Sabriá / Rosa María Sánchez

Si Carles Puigdemont vol cobrar com a expresident de la Generalitat haurà d'enviar una sol·licitud a la Secretaria General de Presidència de la Generalitat i aquest organisme estarà obligat a comunicar-ho amb 10 dies d'antelació al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè aquest sigui qui finalment ho autoritzi o no. 

 

Instrucció firmada per Montoro

Aquesta és una de les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, segons consta en una instrucció sobre qüestions de funció pública firmada el 16 de novembre pel ministre d'Hisenda en substitució del cessat vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. La instrucció està publicada al lloc web habilitat el setembre passat pel Ministeri d'Hisenda per informar, llavors, sobre les mesures d'intervenció financera de la Generalitat. A la web s'informa de les “mesures adoptades en defensa de l'interès general i en garantia dels serveis públics fonamentals a la Comunitat Autònoma de Catalunya”.

 

la citada instrucció es dicten les directrius que ha de seguir en els pròxims dies la Secretaria d'Administració i Funció Pública de la Generalitat respecte als empleats públics que hagin cessat dels seus càrrecs després de la destitució del Govern i la supressió d'òrgans de la Generalitat -com el Diplocat (Diplomàcia Pública de Catalunya)- a l'empara de l'article 155.

 

Un altre dilema per a Puigdemont

Les directrius fixades en relació amb l'expresident Carles Puigdemont no són les úniques adoptades per Hisenda, però aquest cas té una càrrega política profunda. A l'estar cessat, Puigdemont ja no cobra com a president, ja que a més ara el control de la caixa de la Generalitat depèn del Govern central. I si vol cobrar com a expresident, com li correspondria per llei, hauria de fer la sol·licitud d'indemnització en aquest sentit, cosa que suposaria que acata de fet els efectes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, encara que s'autodefineixi com el president legítim de Catalunya.  

Per això, és poc probable que Puigdemont faci aquest tràmit, almenys fins que s'hagin celebrat les eleccions del 21-D i s'hagi format un nou Govern. Aquest procés pot durar com a mínim fins al 6 de febrer, però si no és possible formar una majoria es podria allargar fins al 7 d'abril, i si llavors tampoc hagués sigut possible arribar a un acord, s'haurien de convocar noves eleccions. Mentrestant, si Puigdemont persisteix en la seva actitud de president legítim, no tindrà accés a ingressos públics com a expresident a menys que ho sol·liciti.

 

 

 

Estatut dels expresidents 

La llei de l'Estatut dels expresidents de la Generalitat comporta per a aquests càrrecs el dret a una indemnització equivalent al 80% del seu sou durant el temps equivalent a la meitat del seu mandat, o com a mínim, a una legislatura (quatre anys). No és per tant vitalícia i a més es deixa de cobrar si l'expresident obté altres ingressos públics. José Montilla, per exemple, no la cobra perquè és senador. 

 

Els expresidents també tenen dret, de manera automàtica, a una oficina amb tres funcionaris a la seva disposició: un cap d'oficina, una secretària tècnica i una administrativa. Per a això, és necessari que el secretari general de Presidència adopti els actes administratius necessaris, que, d'acord amb l'aplicació del 155, haurà d'autoritzar Montoro. Els expresidents també tenen dret a una pensió vitalícia equivalent al 60% del seu sou, però a partir dels 65 anys, que no és el cas de Puigdemont.

A diferència de Mariano Rajoy, que va estar gairebé un any en funcions però mai va deixar de cobrar perquè no va perdre el càrrec, Puigdemont està actualment legalment cessat, i només cobrarà com a expresident si ho sol·licita als que precisament l'han fet fora del càrrec.

Privilegis revocables pel Parlament

Al seu dia es va interpretar que l'exigència d'una majoria de dos terços per revocar els drets també en el cas de “condemna penal ferma” va ser una decisió “a mida” per a Artur Mas -segons van denunciar Ciutadans i el PPC- davant l'eventualitat d'una condemna vinculada amb el procés sobiranista.

Notícies relacionades