MERCAT LABORAL

Els jutges consoliden l'equiparació de treballadors interins amb fixos

El Tribunal Superior de Catalunya se suma a les sentències que igualen la indemnització per acomiadament

Una nova sentència defensa l'aplicació de la doctrina europea en empreses privades

3
Es llegeix en minuts
Antoni Fuentes
Antoni Fuentes

Periodista

ver +

la reforma de les modalitats de contractació de cara a aconseguir un contracte únic s’ha convertit en l’assumpte estrella en la represa del diàleg social. Mentre la proposta anunciada per la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, a l’estiu d’un nou contracte amb indemnització creixent segueix sobre la taula sense avanços aparents, els jutges perfilen a cop de sentències el futur model de contractació laboral.

    

L’equiparació de l’acomiadament dels treballadors interins i temporals, a l’Administració i a l’empresa privada, amb la indemnització dels empleats fixos es va imposant als jutjats un any després de la garrotada del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a la norma espanyola sobre contractació laboral.

RECURS DE SÚPLICA

L’últim pronunciament judicial a favor dels empleats interins discriminats durant dècades ha vingut del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Sala Social acaba de dictar una sentència, arran d’un recurs de súplica presentat per un treballador acomiadat, en què tomba una resolució anterior dictada per un Jutjat Social que li denegava el dret a cobrar la mateixa indemnització que si tingués un contracte indefinit. La sentència del TSJC ha cridat l’atenció dels juristes al ser una de les més clares en l’aplicació de la doctrina d’equiparació d’interins i temporals amb fixos de la justícia europea.

    

Els magistrats del TSJC concedeixen a un empleat d’una empresa d’ambulàncies una indemnització de 20 dies de sou per any de treball amb un límit de 12 mensualitats per l’extinció d’un contracte de substitució d’una treballadora embarassada. Una de les peculiaritats d’aquesta sentència és que els jutges concedeixen la indemnització basada en un contracte que no va ser l’últim firmat per l’empresa amb el treballador, ja que posteriorment en va tenir un altre de tem­poral. 

    

La decisió judicial suposa per al demandant passar de cobrar una indemnització de 34,84 euros per l’últim contracte temporal firmat, calculada amb els 12 dies de sou per any previstos per als eventuals, a percebre 1.484 euros tenint en compte el període anterior amb una contractació per substitució.

  

 «Tenint en compte que quan s’extingeix un contracte de treball d’un treballador indefinit per causes objectives té dret a una indemnització de 20 dies per any de servei, fins a un màxim d’una anualitat, la mateixa indemnització s’haurà de reconèixer a un altre treballador temporal que també veu extingit el seu contracte de treball per causes objectives», indica la sentència del TSJC per justificar la seva decisió.

20 DIES DE SOU

Els magistrats fan seva la doctrina del Tribunal Suprem que reconeix el dret dels interins de l’Administració a percebre per finalit­zació de contracte una indemnització de 20 dies de sou per any i l’estén al contracte de substitució que va tenir el demandant en una empresa privada.

  

 La sentència repassa els pronunciaments a favor de l’equiparació d’interins i fixos amb el reconeixement de 20 dies amb alguna excepció com la del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, que entén que la doctrina europea no es pot aplicar directament a treballadors d’empreses privades. En canvi, el TSJC sosté que la sentència del Tribunal de la UE «té efecte horitzontal, és a dir, és d’aplicació directa entre particulars». 

    

Aquesta consideració també suposa una novetat de calat, segons Marc Carrera, soci i director de l’oficina del bufet Sagardoy a Barcelona. «La sentència del TSJC aplica directament la jurisprudència comunitària sobre discriminació, fet que implica la possibilitat d’inaplicar el dret nacional davant directives europees que fins ara no tenien efectes directes, i per això acaba desplaçant el dret local», ­indica.

EFECTE ALS PRESSUPOSTOS

Els jutges estan optant per aquesta aplicació directa de la doctrina de l’equiparació de temporals i fixos davant l’absència d’una reforma legal que adapti la normativa que podria tenir «un fort efecte en els Pressupostos públics», adverteix el jurista.

Notícies relacionades

  

 Com a alternativa, el Govern central ha anunciat la conversió dels interins de l’Administració en funcionaris, fet que no comporta un cost directe immediat per a les arques públiques.