informe trimestral

Barcelona, la ciutat espanyola on més s'ha encarit la vivenda en un any

Els preus s'han incrementat un 20,6% en la capital catalana fins al tercer trimestre

L'esforç financer per adquirir un pis se situen per sobre de la mitjana d'Espanya

cmontanyes39192995 venta pisos170905201648

cmontanyes39192995 venta pisos170905201648 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías
Max Jiménez Botías

Periodista

ver +

Per si hi hagués dubtes que la pressió dels preus al mercat immobiliari es concentra principalment a Barcelona i Madrid, l’informe trimestral de la taxadora Tinsa, donat a conèixer ahir, posa de manifest que s’accentua el desequilibri entre oferta i demanda en aquells mercats, fins al punt que la capital catalana acumula una pujada de preus del 20,6% en el tercer trimestre d’aquest any. Per davant de Madrid, on la pujada de preus del mercat de la vivenda s’han incrementat un 15,5%.

Es tracta del segon semestre consecutiu en què els preus a Barcelona s’acceleren a un ritme del 20%, cosa que dona una idea de la rapidesa de la pujada dels preus en determinades àrees del país.

Per a la taxadora, les dues capitals s’erigeixen com a motors de la recuperació. Però des del punt de vista de la demanda, no deixa de ser un problema l’encariment de la vivenda mentre que les rendes es mantenen estancades. Particularment la dels joves, per als quals resulta molt complicat accedir al mercat de compravenda de pisos. Les dues grans capitals s’han revaloritzat el 44,4% i el 24,9%, respectivament, des que van tocar terra. I és cert que el preu mitjà de Barcelona encara esta el 28,3% per sota dels màxims, tot i que cal recordar que aquells màxims són els que van acabar provocant l’esclat de la bombolla immobiliària.

Les xifres de Barcelona es distancien substancialment de la mitjana espanyola, ja que el preu mitjà de la vivenda acabada (nova i usada) va arribar als 1.258 euros per metre quadrat en el tercer trimestre, un 4% més que en el mateix període de l’any anterior. Així mateix, les mitjanes per comunitats també són clarament més altes a Madrid i Catalunya, amb el 13,2% i el 12,5% més altes que fa un any.«En el cas de Barcelona, a la demanda tradicional, s’uneix la demanda forana i el fort flux d’inversió que atrau la ciutat a la recerca de rendibilitats altes que no es produeixen en altres àrees d’inversió», ha comentat Jorge Ripoll, responsable d’anàlisi de Tinsa. Un factor afegit és que davant del fet que l’oferta d’altres zones és àmplia, en part per l’estoc acumulat, a Barcelona l’oferta és molt limitada, cosa que pressiona els preus a l’alça.

ELS DISTRICTES MÉS CARS 

Els districtes que més s’han encarit en un any a les ciutats més cares són Ciutat Vella i Sants-Monjuïc, amb avanços del 28,5% i el 26%, respectivament. Però la tendència a l’alça s’estén per tota la ciutat, fins al punt que en set dels 10 districtes de la ciutat, el preu mitjà s’ha incrementat més del 15% en l’últim any. Tan sols un, les Corts, s’encareix menys del 10%. Fins i tot els barris, en principi, amb menys demanda de la ciutat, Sant Martí i Sant Andreu han experimentat encariments de més del 18%.

Igual que a Barcelona, a Madrid són els districtes més cèntrics els que registren més increment de preus. Salamanca (17,1%), Retiro (16,5%) i Centro (15,1%) encapçalen els increments, que també han començat a estendre’s als districtes més perifèrics. «És cert que a la capital espanyola va una mica endarrerida pel que fa a la pujada de preus, però és que alguns projectes de promoció s’han endarrerit administrativament o els constructors no han volgut posar-los en marxa, però l’alça de preus s’accentua, i per això trigarà molt a arribar els ritmes de Barcelona», explica Ripoll.

TERMINIS MITJANS 

Notícies relacionades

L’increment de la demanda queda reflectit també en els terminis mitjans de venda d’una vivenda a Espanya, que s’obté a partir de l’oferta de vivenda i el ritme de transaccions, i s’ha reduït fins a 9,1 mesos, davant dels 9,5 mesos del trimestre anterior. A Barcelona, aquesta mitjana baixa fins als 6,4 mesos, i a Madrid, fins als 4,5 mesos. Així mateix, el Catalunya, l’esforç mitjà financer (16,7% de la renda disponible) que es destina a la compra de vivenda està per sobre de la mitjana, encara que no tant com a les Balears (21,2%) i Andalusia (17,6%).

La pressió dels preus s’estén també a determinades àrees de la costa espanyola i, per tant, a la segona residència. El cert és que després dels increments de Barcelona i Madrid, determinades zona de les costa d’Alacant, Balears i Canàries acumulen ascensos significatius. «En aquests casos, l’alça dels preus és conseqüència també de la demanda estrangera, que té un pes important en les noves operacions», destaca Ripoll.