Bankia justifica fer ajustos a BMN per tornar ajudes

La fusió de Bankia i BMN, l’operació estrella amb la qual el Govern central ­confia incrementar la ­recuperació de les ajudes a la banca, afronta ja la seva recta final. Les juntes d’accionistes dels dos bancs nacionalitzats van aprovar ahir la seva integració i a partir d’ara es ­començarà a negociar l’ajust de plantilla i oficines de l’entitat resultant, que sis mesos després d’a­nunciar-se la fusió encara no es coneix.

    

Tant l’Executiu com les entitats han afirmat durant aquest temps que l’operació és de totes les possibles la que suposarà una reestructuració més reduïda a causa de l’escàs solapament territorial dels dos bancs. Però el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va advertir que aquest tipus d’integracions «sempre exigeix esforços i sacrificis personals» i va argumentar que l’ajust és «clau» per tornar més diner públic.

    

L’Estat va injectar 54.353 milions de capital en la banca durant la crisi (24.069 milions a Bankia i BMN), dels quals només n’ha recuperat 3.873 milions i de moment només en considera recuperables 10.402 més. Davant les promeses inicials del Govern, és clar des de fa temps que la factura del rescat serà deficitària. Però els números vermells finals dependran del preu de venda de la nova Bankia, que ­s’espera incrementar gràcies a la fusió.

EN ELS PRÒXIMS MESOS

Goirigolzarri va assegurar que la decisió sobre l’abast de l’ajust s’adoptarà en els «pròxims mesos», si bé algunes fonts calculaven abans de l’estiu que podria reduir 120 oficines (sobre un total de 2.515 del conjunt de les dues entitats) i uns 1.300 em­pleats (17.534). Els sindicats li han reclamat que el procés sigui pactat i el banquer s’ha compromès a ­«buscar» un acord amb els treballadors, «mirar» de fer el procés mitjançant baixes voluntàries, i a seguir «estrictes criteris de meritocràcia». El grup destinarà 334 milions d’euros a la reestructuració, amb els quals espera estalviar 155 milions en tres anys (el 96% en els dos primers).

    

Durant la reunió extraordinària dels accionistes celebrada a València, el banquer va esgrimir una llarga llista d’arguments perquè els propietaris aprovessin l’operació, que en qualsevol cas tenia garantit el vistiplau ja que l’Estat, que té el 67% dels dos bancs, és precisament el que ha promogut la fusió, davant la impossibilitat de treure BMN a borsa. L’executiu va assegurar que l’operació no es produeix per «imperatiu legal» del Govern sinó perquè el consell del banc ha arribat a la conclusió que és positiva per a tots els accionistes seguint els «criteris més exquisits de govern corporatiu». Goirigolzarri va destacar que BMN aportarà a l’entitat que presideix un total d’1,7 milions de clients (equivalents al 26% dels de Bankia), 660 oficines (36%), així com dipòsits i crèdits que representen el 28% i el 20% dels del banc absorbent. Bankia es consolidarà així com a quart banc en el mercat espanyol per darrere de Santander, CaixaBank i BBVA (ja ho era en actius i dipòsits i ara també en préstecs) i passa a ser ­líder a Granada, Balears i Múrcia.

GUANYS

L’operació permetrà a Bankia guanyar 245 milions d’euros més el 2020, fet que elevarà el 16% el benefici per acció, incrementarà 120 punts bàsics el benefici sobre fons propis, i permetrà arribar a un ren­diment sobre el capital invertit del 12%. 

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

    

Goirigolzarri va apuntar que el grup mantindrà en el 40% el percentatge dels guanys que dedica a pagar als accionistes, de manera que va preveure que el dividend creixerà al voltant del 16% en tres anys si no hi ha contratemps. El capital del banc baixarà del 13,37% a l’11,5% després de la fusió, però acabarà l’any en el 12%, gràcies a la retenció de resultats per millorar la solvència que realitza Bankia.