CONCEPTES ECONÒMICS

El diccionari de la Gran Recessió

Treballador de Lehman Brothers, a Seül, el 16 de setembre del 2008.

Treballador de Lehman Brothers, a Seül, el 16 de setembre del 2008. / AFP

4
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías
Max Jiménez Botías

Periodista

ver +
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +

La gran recessió ha encunyat termes específics i ha donat una transcendència inusual a alguns conceptes que han passat a formar part del dia a dia informatiu i dels ciutadans. Aquest és el diccionari dels conceptes que defineixen aquesta crisi.

Agències de qualificació. Determinen la qualitat creditícia d’empreses i estats. Ja eren conegudes abans de la crisi, però es van donar a conèixer particularment per la falta de previsió a l’hora de predir quines empreses i quins països eren capaços d’afrontar el pagament del seu deute. Firmes amb bona qualificació com Lehman Brothers van acabar desapareixent.

Banc dolent. Entitat financera participada pel sector bancari i per l’Estat que s’ha quedat els actius tòxics (crèdits immobiliaris problemàtics amb garantia real) dels balanços bancaris acumulats durant la crisi al comprar-los a preus de mercat i obligar els propietaris a amortitzar-los. S’encarrega de la venda d’aquests actius.

Deflació. També coneguda com a inflació negativa, és el descens prolongat del preu de béns i serveis. Sol donar-se en períodes de crisi i és un cercle viciós: les vendes cauen perquè hi ha menys consum, i per això les firmes abaixen preus. A l’ingressar menys, cauen els beneficis i les companyies ajusten plantilles, i per tant torna a caure el consum.

CDS (Assegurances d'Impagament de Crèdit). Les assegurances d’impagament de crèdit són un contracte de protecció entre un comprador i un venedor, en què el primer es compromet a fer una sèrie de pagaments en el temps i el venedor a cobrir part o el total del crèdit assegurat en cas que aquest no sigui cancel·lat. Les CDS  es van donar a conèixer arran de l’esclat de la crisi subprime. Ha sigut un dels instruments favorits per especular en els mercats de deute. El 2010, George Soros i alguns fons d’inversió risc (hedge funds) van apostar contra l’euro pel fort endeutament dels països membres.

Clàusula terra. En ple auge hipotecari, la majoria de bancs van incloure en els seus préstecs una clàusula en els seus contractes d’un tipus d’interès mínim que s’hauria de pagar encara que l’oficial estigués per sota. La nul·la o mala informació als clients ha donat pas a sentències que donen la raó als clients. La banca s’ha vist obligada a tornar la diferència.

'Corralito'. Restricció decretada per un Govern que consisteix a impedir que els bancs obrin portes per evitar que els ciutadans retirin els seus diners al mateix temps. L’objectiu és evitar que s’estengui una situació de pànic bancari, en què els ciutadans van al banc en massa per retirar tots els diners dels seus comptes per por que perdin valor.

Hipoteques porqueria. Les hipoteques porqueria (o subprime) eren uns préstecs considerats de risc –dirigits a persones amb solvència dubtosa i amb alts tipus d’interès– que van arribar a representar el 20% del les hipoteques als EUA el 2006. Amb alts tipus d’interès i desocupació, se’n dispara la morositat i els problemes per a la banca.

Lehman Brothers. El gegant financer, fundat el 1850, va ser una companyia de serveis financers amb seu als Estats Units. Era el quart banc d’inversió més gran del país quan, amb gairebé 700.000 milions en actius financers, es va declarar en fallida el 2008. És la fallida més important de la història dels EUA.

MUR (Mecanisme Únic de Resolució). La crisi bancària europea va acabar per definir noves normes en el control de les entitats. Les més grans ('too big to fail' –massa grans per caure–) van passar a la supervisió del BCE i es va crear el Mecanisme Únic de Resolució (MUR) per resoldre les crisis de les entitats. El Banco Popular ha estrenat el  mecanisme.

Prima de risc. Sobrecost que un país ha de pagar en els mercats per finançar-se. Es compara amb els mercats de referència (Alemanya en el cas d’Europa). Com més alt és el risc, segons els inversors que hi ha en un país, més interessos ha de pagar aquest país pel deute sobirà.

Notícies relacionades

Reforma laboral (salaris). La crisi va causar problemes a tota mena d’empreses, que van derivar en acomiadaments, retallades i congelacions salarials. Països com Espanya van adoptar polèmiques reformes laborals amb l’objectiu d’impulsar o mantenir l’ocupació. A Espanya, el 2012, els sindicats van convocar una vaga general en contra de la reforma del PP.

Rescat. La crisi de Grècia i la seva incapacitat per pagar el deute va posar l’euro contra la paret i va resultar l’exemple més clar de com un país havia de ser rescatat per la UE i se sotmetia a les polítiques d’austeritat imposades per superar la crisi. La segona accepció del concepte s’aplica al rescat bancari. Espanya va obtenir de la UE 100.000 milions per afrontar el salvament de les entitats financeres amb problemes. Bankia en va rebre 22.000.

Temes:

Crisi