Rajoy salva el primer escull per portar la legislatura fins a mitjans del 2019

Mariano Rajoy va salvar ahir un nou escull per aconseguir el seu objectiu d’allargar la legislatura, almenys, fins a la segona meitat del 2019. Gairebé per la mínima, amb dos vots de diferència, el Congrés dels Diputats va aprovar l’acord del Govern per al repartiment dels objectius de dèficit el 2018 i el sostre de despesa pressupostària per a l’any que ve. «És una bona notícia en primer lloc per a Espanya, també per al Govern» ha valorat Rajoy després de la votació. «És un excel·lent missatge per als espanyols, els agents econòmics i socials i per als mercats», ha afegit.

    Els suports de PP, Ciutadans, PNB, Coalició Canària, UPN i Fòrum Astúries van aconseguir sumar 175 vots a favor del projecte del Govern, dos més que els 173 aglutinats per PSOE, Podem, ERC, PDCat, Compromis i Bildu. Per a aquesta victòria del Govern va resultar crucial l’abstenció de l’únic diputat de Nova Canàries, Pedro Quevedo, que amb el seu vot en blanc va evitar que el projecte del Govern fos tombat.

ALIANÇA PRESSUPOSTÀRIA/ La mateixa aliança parlamentària que va servir per tirar endavant el tardà Pressupost del 2017 a finals de juny és la que ara torna a proporcionar a Rajoy una nova glopada d’oxigen per seguir endavant a pesar de la carència de majoria absoluta del Partit Popular. Encara que el portaveu del PNB, Aitor Esteban, va preferir parlar d’«estabilitat momentània» del Govern, a l’espera que avanci el tràmit pressupostari en els pròxims mesos. 

    El suport parlamentari al sostre de despesa és tan sols el primer pas per a la confecció i posterior aprovació del projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2018. I si surten definitivament endavant aquests Pressupostos en la votació del pròxim desembre, el Govern es garantirà poder portar la legislatura fins almenys la segona meitat del 2019 encara que sigui a cavall d’una pròrroga pressupostària, en l’hipotètic cas que la tardor del 2018 no aconseguís els suports per tirar endavant els tercers comptes d’aquesta legislatura i hagués de prorrogar els que ara estan iniciant la seva vigència al Congrés dels Diputats. 

    L’Executiu ha fixat en 119.834 milions d’euros el límit de despesa no financera de l’Estat per al 2018, cosa que suposa un augment de l’1,3% respecte als comptes públics d’aquest any i la primera alça en els últims quatre anys a l’elevar-se el nivell de despesa en 1.497 milions d’euros respecte al 2017. A més, l’objectiu de dèficit del 2,2% del PIB per a l’any que ve ha quedat repartit entre Estat (0,7%), Autonomies (0,4%) i Seguretat Social (1,1%) mentre que assigna equilibri pressupostari a les corporacions locals (0,0%).

    Segons el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, «aquest és el projecte que porta el Govern, perquè Espanya surti del Procediment de Dèficit Excessiu i tornar a trobar-nos l’any que ve amb l’autèntica política nacional» un cop el dèficit se situï per sota del 3% del PIB i afluixi la vigilància europea. Segons el ministre, Espanya afronta «la millor oportunitat de creixement econòmic de la seva història» i des del seu punt de vista el rebuig a aquests objectius suposa girar l’esquena a la recuperació i quedar-se «al marge del que està sent el final del túnel de la crisi».

    Abans d’aconseguir els recolzaments parlamentaris precisos, el Govern ha hagut d’assumir la proposta de Ciutadans d’una rebaixa fiscal de 2.000 milions d’euros a l’IRPF el 2018, així com ampliar en una dècima l’objectiu de dèficit de les autonomies el 2018 (fins al 0,4% del PIB) i permetre que les Canàries inverteixin el 2018 part del seu superàvit. A més, el Pressupost de l’Estat del 2018 inclourà una pujada salarial per als funcionaris superior a la de l’1% del 2017.

    «Estem disposats a aportar estabilitat però a canvi de millores», va dir a la tribuna el portaveu de Ciutadans Toni Roldán en referència a la rebaixa fiscal que deixarà exempts els salaris dels mileuristes, inferiors a 14.000 euros a l’any. Els portaveus de PSOE i de Podem, Pedro Saura i Alberto Montero, van justificar el seu rebuig al sostre de despesa, sobretot en la rebaixa fiscal pactada pel Govern amb Ciutadans, en què veuen l’avançament de noves retallades de despesa social que –segons la seva anàlisi– es faran necessàries a mesura que els ingressos es mostrin insuficients. «El gran problema d’aquest sostre de despesa és vostè», va dir Pedro Saura en al·lusió a la recent sentència del Tribunal Constitucional contra l’amnistia fiscal del 2012 promoguda per Montoro. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

PALS I PASTANAGUES / Saura li va retreure al ministre d’Hisenda que  fes ús de «la pastanaga» que suposa la rebaixa d’impostos i amagués a la ciutadania «els pals de la retallada del benestar» que vindran després. «S’hauria de preocupar de recaptar més i de retallar menys», va recomanar a Montoro el diputat podemista Alberto Montero. 

    «La rebaixa dels ingressos significa retallades socials i perjudiquen les rendes més baixes, que són a qui vostès diuen beneficiar», va sostenir la diputada d’ERC Ester Capella. Tant Esquerra com el portaveu del PDCat, Ferran Bel, van explicar que el seu vot en contra del repartiment dels objectius de dèficit es devia al fet que ho consideraven «injust i deslleial» amb Catalunya.