ELS COMPTES PÚBLICS

Rajoy vol gastar més, abaixar impostos i a la vegada reduir el dèficit el 2018

El Consell de Ministres apuja el sostre pressupostari per primera vegada en quatre anys

El Govern eleva el creixement de l'any que ve al 2,6% i rebaixa la taxa d'atur del 2020 a l'11%

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern s’ha proposat per al 2018 quadrar el cercle amb uns Pressupostos Generals de l’Estat que li permetin gastar més, abaixar impostos i reduir el dèficit fins a aconseguir fer sortir Espanya de la fèrria disciplina europea del Programa de Dèficit Excessiu. «Per fi el sostre de despesa augmenta», va dir ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què s’ha aprovat el límit de despesa no financera per als Pressupostos del 2018.

Per primera vegada en quatre anys, el sostre de despesa pressupostària augmentarà i ho farà l’1,3% el 2018 fins a arribar als 119.834 milions (1.494 milions més que el 2017). 

 

Segons el ministre, dins d’aquest sostre de despesa hi tindrà cabuda una pujada dels sous dels funcionaris superior a la del 2017, que ha sigut de l’1%. A més, va admetre que el 2018 serà possible atendre certa rebaixa d’impostos, tal com reclama Ciutadans, el soci «preferent» del PP en aquesta legislatura.

El PSOE rebutja  el sostre de despesa i lo jutja "un atac neoliberal a l'Estat social"

Montoro va refusar assumir la suma de la rebaixa en l’impost sobre la renda, de 2.000 milions, que demana el partit d’Albert Rivera, però va admetre que «les seves propostes tindran cabuda moderadament» i que «segur que hi haurà un acord». Hisenda treballa amb la hipòtesi d’introduir l’any que ve noves o més grans deduccions en l’impost amb les quals acontentar Ciutadans i deixar per a final de la legislatura una rebaixa en tota regla de la tarifa de l’impost amb la qual el PP intentarà treure avantatge en les eleccions generals.

I tot això ha de ser compatible amb l’objectiu de reduir el dèficit públic del conjunt de les administracions públiques des del 3,1% del PIB amb la qual es pretén tancar el 2017 al 2,2% del PIB. «Que no hi hagi cap dubte ni a Espanya ni a Europa que complirem aquest compromís», va destacar Montoro.

 

MÉS CREIXEMENT, MÉS INGRESSOS

Gastar més, abaixar impostos i reduir el dèficit serà possible, segons el Govern, per l’intens creixement de l’economia i l’augment en la recaptació d’impost que se’n derivi.

El Govern ha revisat la previsió de creixement del 2017 del 2,7% al 3% (després d’haver-lo incrementat ja a l’abril del 2,5% al 2,7%). Per al 2018, l’ha elevat en només una dècima, del 2,5% al 2,6%, si bé el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va avançar que espera poder tornar a elevar-lo al setembre, quan es presenti el projecte de Pressupostos de l’Estat.

La revisió a l’alça del creixement, amb prou feines es traduirà en més llocs de treball. El Govern preveu ara que el nivell d’ocupació el 2020 serà de 20,519 milions de persones, tot just 15.000 places laborals més que en la seva estimació anterior. «L’any 20, Espanya estarà per sobre del nivell d’ocupació d’abans de la crisi», va dir Guindos. Segons la previsió del Govern, el nombre de persones sense feina se situarà en 2,57 milions al final del 2020 i la taxa d’atur es reduirà a l’11,1% de la població activa.

L’acord del Consell de Ministres per al sostre de la despesa del 2018 serà sotmès a ratificació del Congrés dels Diputats la setmana que ve, quan es voti el repartiment de l’objectiu de dèficit del 2,2% del PIB per al pròxim any entre les diferents administracions.

REPARTIMENT DEL DÈFICIT

Per l’Estat, es preveu passar d’un dèficit de l’1,1% del PIB el 2017 al 0,7% el 2018. Les autonomies hauran de reduir el seu dèficit a menys de la meitat, des del 0,7% del 2017 al 0,3% el 2018. Per als ajuntaments, es preveu equilibri pressupostari i per a la Seguretat Social s’ha establert un objectiu de dèficit de l’1,2%, molt optimista si es compara amb el desfasament crònic del sistema de pensions que, segons l’Autoritat Fiscal Independent, és de l’1,8% del PIB.

El PSOE ja va anunciar ahir la seva intenció de votar no a aquest repartiment dels objectius. El sostre de despesa, tal com està plantejat, suposa un «atac neoliberalista» contra «l’Estat social», segons la resolució aprovada per la comissió permanent del partit, informa Juan Ruiz.

Notícies relacionades

El nou PSOE de Pedro Sánchez es distancia així de l’actitud que va guiar a l’anterior gestora socialista, que es va abstenir en la votació dels objectius de dèficit del 2017 després d’haver pactat amb Hisenda una pujada de l’impost de societats i una millora del salari mínim interprofessional (SMI), entre altres qüestions. L’Executiva del PSOE i els barons autonòmics coincideixen en el rebuig del sostre de despesa i del repartiment dels objectius de dèficit.

Amb aquesta negativa, el Govern confia a poder reeditar la seva aliança amb Ciutadans, PNB, Coalició Canària, Fòrum Astúries, UPN i Nova Canàries per poder tirar endavant el Pressupost del 2018. Podem s’ha adreçat al PSOE per demanar-li que pressioni el seu diputat aliat electoral de Nova Canàries, Pedro Quevedo, de manera que aquest no presti finalment el seu imprescindible vot als Pressupostos Generals.