Brussel·les lliga curt els intermediaris

Luxleaks va permetre destapar centenars d’acords secrets per eludir el pagament d’impostos per part de multinacionals, però van ser els papers de Panamà els que van posar al descobert la ingent estructura que ha permès a polítics, empresaris i ciutadans d’arreu del món amagar a la hisenda pública dels seus respectius països propietats i guanys multimilionaris gràcies als paradisos fiscals. Brussel·les presenta avui la seva enèsima proposta per combatre aquestes pràctiques i obligar també els intermediaris –bancs, advocats, assessors o comptables– a col·laborar notificant als governs l’existència d’«esquemes de planificació fiscal potencialment agressiva» quan impliquin acords transfronterers.

El motiu és ben simple. «Les recents filtracions mostren com determinats intermediaris –com ara el despatx Mossack Fonseca amb seu a Panamà– semblen haver ajudat activament els seus clients a utilitzar acords per reduir la seva càrrega fiscal i amagar diners en paradisos fiscals» mentre «l’experiència demostra que les disposicions nacionals contra les planificacions fiscals agressives no són plenament efectives», assenyala l’esborrany del document que aprovarà avui el col·legi de comissaris.   

ENTORN TRIBUTARI MÉS JUST

El fet de revelar, assegura Brussel·les, determinats acords fiscals que impliquen més d’un Estat membre –o un Estat i un tercer país– podria ajudar a crear un entorn tributari més just en el mercat intern de la UE i imposar «l’obligació explícita» als intermediaris –bufets d’advocats, firmes d’assessoria com Deloitte o bancs–, és «un pas en la bona direcció», esgrimeixen.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

La nova proposta exigirà als Estats membres que intercanviïn de forma automàtica entre si tots els règims tributaris agressius notificats, de la mateixa manera que s’intercanvien altres dades bancàries. Aquesta informació s’emmagatzemarà en un registre central. Actualment l’intercanvi és molt limitat i així creuen que podran posar més pressió sobre els intermediaris perquè s’abstinguin de dissenyar, publicitar i implementar acords d’enginyeria fiscal.

«L’objectiu és augmentar la transparència i accedir a la informació adequada en una fase primerenca», assenyala el document al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. El pla també estableix la necessitat de fixar «sancions efectives, proporcionades i dissuasòries» per als qui vulnerin les regles, però deixa en mans dels Estats membres establir el càstig a nivell nacional.