Oriol Amat: "Gairebé la meitat de fraus comptables es descobreixen per xivatades"

Una empresa ha de negociar mesures dures amb els treballadors. Augmenta les despeses i redueix el benefici. O ha de demanar un préstec. Ha d’inflar una mica els resultats. Té al seu abast centenars de possibilitats de maquillar els comptes. I dins de la legalitat. Encara que també pot fer-ho al marge d’aquesta.

    Oriol Amat, autor d’Empreses que menteixen (Profit Editorial, Barcelona, 2017), ho coneix al detall. Actualment diputat de Junts pel Sí (JxSí) i exconseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra. Avisa que «gairebé la meitat dels fraus comptables es destapen per xivatades», d’empleats, clients i altres persones,  i una quarta part, per casualitat. A penes entre el 5% i el 15% procedeixen de les auditories.

    El problema és que «la norma és molt flexible». Un exemple: els recursos destinats a recerca i desenvolupament es poden comptabilitzar com a despesa (rebaixa els beneficis) o com a inversió. L’ús que es pot fer d’aquesta informació és molt diferent si es vol demanar una subvenció o vendre l’empresa (donar imatge de més beneficis).

    Amat adverteix d’alguns senyals d’alerta. Un és el canvi de criteri, saltant-se el principi comptable d’uniformitat. Es pot fer, no és il·legal, però s’ha d’incloure a les notes de la memòria, que a penes ningú llegeix, avisa Amat. Al voltant del 30% de les empreses ho fan.

    El cert, afegeix, «és que la comptabilitat no és una ciència exacta perquè no es vol que ho sigui». Per això apunta propostes, com sancions més dures, justícia més ràpida i mecanismes de control més estrets, perquè «dos més dos siguin el més pròxim a quatre possible».

    El pla comptable del 1973 donava poc marge per al maquillatge, mentre que el del 2007 va obrir la mà, en línia amb altres països. La mateixa legalitat ofereix «més d’un centenar d’operacions amb moltes possibilitats d’enganyar». L’anhelada «imatge fidel» dels comptes es queda en una intenció.

Notícies relacionades

¿Són fiables els comptes de les empreses?

Transports voreja els 8.000 milions d’euros en licitacions del corredor mediterrani des del 2018

    Al seu llibre, Amat, autor de moltes altres obres, com Contabilidad creativa (Gestión 2000), del qual és coautor amb John Blake, avisa també dels maquillatges il·legals i dels indicis que poden alertar sobre la seva presència. Un és comptar amb profusió de filials i estructures societàries en paradisos fiscals a l’estil de les illes Caiman; altres són les retribucions astronòmiques dels directius i la falta de canals de denúncia anònims.

    També analitza el triangle del frau. En un vèrtex hi ha la motivació. Pot ser, per exemple, obtenir un crèdit, cosa que impulsa a millorar les xifres. Un altre vèrtex és l’oportunitat. La falta de canals de denúncia, d’auditories o de controls ho faciliten. El tercer vèrtex és la racionalització o autojustificació.  Amat converteix aquest triangle en quadrilàter, en el qual inclou el perfil del defraudador, amb la seva capacitat, arrogància o intencionalitat.