Suzanne Rosselet: "Amb la mida d'un país no n'hi ha prou per a la seva competitivitat"

La competitivitat no afecta només les empreses sinó els països. Ho sap molt bé Suzanne Rosselet, que ha participat uns dies com a professora visitant a EADA, a Barcelona, com ha fet altres cursos, i que va ser durant 13 anys directora adjunta de World Competitiveness Center a la IMD Business School, a Lausana (Suïssa)

Dels estats que es troben a la part més alta de la taula es dedueix sobretot que la competitivitat no és només una qüestió de mida, encara que aquest ajuda. "La mida és una cosa que està bé tenir perquè com més gran és un estat més recursos i capacitats té a la seva disposició, però hi ha molts altres factors", afirma. I posa com a exemples Singapur o Hong Kong, que són països petits i sempre estan entre els més competitius al costat dels EUA, Canadà o Alemanya. En tot cas, tots es distingeixen per obtenir valoracions altes en totes les variables que determinen la competitivitat.   

Hi ha, de totes maneres, un element, la mida del mercat, que també pesa. És el cas dels EUA, que no tenen una especial eficiència del sector públic, una de les variables que es mesuren en els rànquings, però per la dimensió del seu mercat, companyies de tot el món volen accedir-hi. Això ofereix un gran avantatge competitiu. I el mateix passa amb la Xina, que ja està instal·lada entre les 20 economies més competitives des del 2006.

INFRAESTRUCTURES SOCIALS

El cert és que no existeix una definició única de competitivitat. A IMD van optar per crear la seva pròpia basada a veure com els països gestionen totes les seves competències per millorar la prosperitat de tota la població, afirma Rosselet. Es basen a analitzar 62 països, davant els més de 180 del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), l'altre gran referent en la matèria. Els 333 criteris que s'estudien s'integren en quatre pilars: l'evolució econòmica del país, el seu creixement, la seva mida, la seva riquesa i aquest tipus de factors, així com la seva estabilitat macroeconòmica; l'eficiència del govern i del sector públic, que suposa estudiar l'impacte de la regulació i la legislació en les empreses; l'eficiència del sector empresarial i, per últim, les infraestructures, tant les bàsiques com les carreteres, les de comunicacions i telecomunicacions, com la social, com l'educació, salut i qualitat de vida.

Però a més hi ha una variable que distingeix uns països d'altres: la mentalitat. "Hi ha moltes anàlisis que mostren que la mentalitat competitiva anglosaxona tendeix a cultivar i promoure un context per a empreses més innovadores i creatives. Ho veiem diàriament amb les grans companyies de tecnologies de la informació dels EUA. Això no significa que no hi hagi innovació a Alemanya o França o Itàlia, perquè sí que n'hi ha, però no hi ha tanta innovació que després es traslladi a productes comercialitzables al mercat", explica Rosselet.

TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT

És una cosa que caracteritza també Suïssa, un altre de els clàssics al 'top' de la competitivitat. És un estat, afirma, on "es dediquen més fons a investigació i desenvolupament (R+D) en el sector privat i hi ha molta transferència de coneixement de les universitats al sector privat, com als EUA. Hi ha moltes incubadores amb laboratoris i 'start-ups' que procedeixen del món acadèmic".

Encara que es tendia a pensar que la competitivitat era una cosa només del món empresarial, per Rosselet queda clar que "els països competeixen tot el temps". Ho fan per inversions i intenten fer el seu entorn i context com més atractius millor per a aquestes; també pels recursos i  "pels cervells i el talent".

Notícies relacionades

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

Una bona planificació financera permet anticipar necessitats futures

I malgrat el que sembla de les idees del president dels EUA, Donald Trump, i altres governants populistes, posaran "murs amb molts forats per a aquells immigrants amb capacitats i educació universitària". Molts països europeus, a més "necessiten la immigració, necessiten enginyers..."

Pel que fa a Espanya, ubicada en el lloc 23 del rànquing de la IMD, el que és destacable és que hi hagi, per part del Govern, capacitat de mantenir les reformes i de comunicar a la població que potser hi ha efectes nocius a curt termini, que,  la llarga, portaran beneficis per a la majoria.