El Congrés debatrà la devolució de part l'impost de plusvàlues

La Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés debatrà dimecres que ve una proposició no de llei registrada per Ciutadans en què s'insta a tornar l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com a plusvàlua municipal, durant els últims quatre anys en els casos en què no hi hagi hagut un guany real.

Aquest impost, recaptat pels ajuntaments per gravar la revalorització dels immobles, ha sigut declarat inconstitucional en aquestes circumstàncies per part del Tribunal Constitucional, que anul·la d'aquesta manera la Norma Foral de Guipúscoa per un cas a Irun. Molts despatxos d'advocats ja treballen en reclamacions.

Davant la previsible extensió d'aquest criteri del Constitucional a la resta de normes locals i la llei d'hisendes locals, Ciutadans va registrar el mes de febrer passat una iniciativa en què demana la modificació d'aquesta normativa. La formació taronja ja va anunciar que presentarà esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017 en aquest sentit.

Per a la devolució d'aquestes quantitats "indegudament cobrades", Ciutadans es dirigeix a Hisenda perquè faciliti als ajuntaments la informació necessària, ja que les administracions locals no tenen per què saber si no hi ha hagut guanys en la compravenda.

DADES D'HISENDA

"Aquestes dades les té Hisenda, perquè en la declaració de la renda s'han de declarar aquestes minusvàlues i s'ha de prendre com a referència la declaració cadastral", va explicar llavors el portaveu d'Hisenda de la formació taronja, Francisco de la Torre.

Notícies relacionades

Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

El nucli del problema amb aquest impost és que no es pot imposar un gravamen sobre uns beneficis que no són tals sinó que són pèrdues. La decisió del Constitucional afirma, en concret, que no es poden gravar "aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia". El problema és la forma de càlcul, que té com a base el valor cadastral, i "la impossibilitat d'acreditació d'un valor diferent del que resulta de la correcta aplicació de les normes reguladores de l'impost", segons la sentència.

El valor cadastral, per llei, ha de ser menor que el de mercat, i és sobre ell que s'apliquen des de l'IBI fins a l'impost que grava les herències o la plusvàlua municipal. Com a conseqüència de la caiguda dels preus des del 2008, en molts casos el valor cadastral supera el de mercat i, per tant, s'imputa a les persones i les empreses una riquesa fictícia per la qual a més han de tributar.