El Suprem rebutja l’intent d’exmagistrats i fiscals d’investigar l’emèrit per delictes fiscals

El Tribunal Suprem coincideix amb fiscalia i ha inadmès la querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra el rei emèrit per presumptes delictes contra la Hisenda Pública. La interlocutòria, de la qual ha sigut ponent el magistrat Manuel Marchena, acorda arxivar les actuacions, en sintonia amb el criteri que al seu dia va mantenir el ministeri públic en les diligències d’investigació que va obrir, al considerar que els fets no constitueixen cap il·lícit penal, ja que es troben prescrits o van ser objecte de regularització tributària.

La querella afirmava que el Rei emèrit hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions com Zagatka i Lucum. Els querellants defensaven que les regularitzacions tributàries practicades no complien els requisits legals per exonerar la responsabilitat penal i que els delictes no haurien prescrit, al tractar-se de fets agreujats per la utilització d’estructures opaques a l’estranger.

No obstant, el Tribunal Suprem assumeix el criteri del ministeri fiscal, contrari a admetre la querella, i assenyala que els fets investigats ja van ser objecte d’arxivament raonat per part de la Fiscalia Anticorrupció, i que la querella presentada no aporta noves dades, proves ni documents que justifiquin reobrir la investigació.

En la seva interlocutòria, considera que «la selecció fragmentada i interessada» del decret d’arxivament de la fiscalia «no pot ser ara la causa determinant de l’obertura d’un procés penal contra l’aforat. En termes jurídics, res ha canviat tres anys després per modificar la raonada i congruent decisió de la fiscalia i acordar l’obertura d’un procés penal».

Un decret d’arxivament –precisen els magistrats– «no pot ser ‘reformatejat’ per fer-li dir el que no diu, per transmutar les raons del tancament d’una exhaustiva investigació en motius per obrir una causa penal».

El tribunal conclou que admetre la querella «suposaria convertir els querellants en entusiastes valedors d’uns interessos tributaris que ja han sigut satisfets –així ho ha confirmat la Hisenda Pública–, i fer-ho per perseguir uns fets que el ministeri fiscal considera que conceptualment no són ja constitutius de delicte».

Assenyala que els arguments pels quals la fiscalia va justificar la decisió d’arxivar les diligències obertes fa dos anys són «raonables, coherents amb el resultat de les investigacions i tanquen la porta a obrir una investigació judicial sobre uns fets que, ja des d’ara s’adverteix, en sintonia amb el criteri del fiscal, no són constitutius de delicte, estan prescrits o van ser regularitzats».

La interlocutòria enumera les raons per les quals els fets no són perseguibles penalment: en alguns casos per haver prescrit els delictes fiscals investigats, en d’altres perquè la regularització tributària efectuada –tot i que amb errors formals– va tenir efectes exoneradors conforme a l’article 305.4 del Codi Penal, a l’haver-se realitzat abans que existís un coneixement formal de les infraccions fiscals objecte de regularització.

El tribunal recorda que no es pot obrir un procés penal per fets que no arriben als llindars econòmics que exigeix el delicte fiscal. Així mateix, invoca també la doctrina consolidada sobre els límits de l’acció popular, que no pot substituir la iniciativa del ministeri fiscal ni dels òrgans públics competents quan aquests han descartat l’existència de delicte.

La Sala destaca la imprecisió i falta de claredat que la fiscalia aprecia en el relat de fets de la querella. «Aquestes dificultats formals […] es fan encara més intenses en vista de l’absència de tota aportació documental que pugui recolzar els fets imputats. El relat fàctic es limita a una glossa crítica de les decisions de la fiscalia, sense contrarestar els arguments que van fonamentar que s’arxivés amb algun suport documental de contrast».

Per al tribunal, els querellants «no rebaten cap d’aquestes raons, es limiten a instar a aquesta Sala que repeteixi la investigació, que reclami tots els documents que han donat suport a la decisió d’arxivament del fiscal i que, a partir d’aquí, recalculem els terminis de prescripció o de l’expedient de regulació».

Notícies relacionades

Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada

El Govern pacta amb els Comuns invertir 850 milions anuals en habitatge i una oficina antidesnonaments

La Sala ha estat composta pels magistrats Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Palomo, Ana María Ferrer, Vicente Magro, Javier Hernández.