Uber reclama dialogar amb el sector del taxi i l'Administració

Les protestes del sector del taxi taxi de Barcelona i Madrid tenen enemics comuns: l'ampliació del nombre de llicències de cotxe amb conductor (VTC)VTC i la competència deslleial de les aplicacions de mòbil, en concret, Uber. La firma nord-americana, el desembarcament de la qual a Espanya va provocar el xoc entre la suposada economia col·laborativa, l'entorn legal i el col·lectiu de taxistes, va acabar canviant d'estratègia per adaptar-se a les normes i poder operar. Però mentre la companyia segueix sent el focus de les crítiques, el mateix marc legal espanyol limita la seva expansió. Per això, la firma reclama “entaular un diàleg constructiu amb l'administració pública i el sector del taxi” per a una cosa que consideren bàsica: l'adaptació tecnològica del sector del transport.

Uber no es va estrenar amb bon peu a Espanya. Va començar la seva activitat l'abril del 2014 oferint la seva plataforma perquè qualsevol particular pogués transportar gent que necessitava anar a un lloc (UberPop). El sector del taxi va reaccionar ràpid, amb sonores protestes i denúncies, en un mercat faltat de regulació específica sobre economia col·laborativa i els nous negocis que se'n deriven -com passa amb el lloguer d'habitacions en vivendes i Airbnb-. Finalment, la companyia va aturar UberPop el desembre d'aquell mateix any després que una sentència formal li prohibís exercir aquesta activitat a Espanya. La firma va assegurar llavors que avaluaria “noves opcions per donar als espanyols accés a viatges segurs i còmodes".

Quinze mesos després Uber va fer un canvi en la seva estratègia. Lluny d'insistir en el tipus de negoci que triomfa als EUA i altres països (no sense polèmica), va tornar a iniciar operacions a Espanya però aquesta vegada amb UberX, el seu servei que connecta usuaris amb conductors professionals que operen vehicles amb llicència VTC (autorització d'arrendament de vehicles amb conductor). És el mateix model que ja usaven moltes altres empreses, i també Cabify, una firma d'origen local amb similar model de negoci.

Notícies relacionades

El Govern central nega a les grans elèctriques participar directament en la investigació de l’apagada

Pedro Sánchez anuncia una consulta pública amb associacions i entitats per obtenir la seva opinió abans de decidir sobre l’opa del BBVA sobre el Sabadell

Tot i la nova empenta, el sector del taxi va protestar aquesta vegada tímidament. El servei d'Uber a Madrid amb conductors professionals ha anat ampliant el nombre de cotxes disponibles i ha reduït l'espera (menys de cinc minuts en l'actualitat). No obstant, l'empresa descarta fer el salt a Barcelona per la falta de llicències VTC. "Amb el nombre de llicències VTC no podem operar perquè el servei no seria òptim", van assegurar fonts de l'empresa a aquest diari. Només l'any passat, l'aplicació d'Uber es va obrir (sense obtenir resultats en forma de possibles trajectes) més d'un milió de vegades a Barcelona, és a dir, gairebé 3.000 vegades al dia. Amb tot, Barcelona s'ha quedat com l'única gran ciutat europea sense servei d'UberBarcelona única gran ciutat europea: hi ha gairebé 100 ciutats o zones del continent amb Uber operant, i gairebé 600 a tot el món.

“Respectem el dret de manifestació del sector del taxi i entenem la inquietud de molts professionals davant el canvi de model de mobilitat de les nostres ciutats. Volem entaular un diàleg constructiu amb l'administració pública i el sector del taxi per afavorir un procés de transició que no deixi ningú enrere”, van afirmar ahir fonts de l'empresa.