Funció pública

Pujada salarial dels funcionaris: què ofereix el Govern, a quants treballadors afecta i quan es cobraria

El ministre Óscar López millora la seva última oferta per mirar de convèncer els sindicats, que hauran de decidir durant els pròxims dies

Pujada salarial dels funcionaris: què ofereix el Govern, a quants treballadors afecta i quan es cobraria
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern està negociant aquests dies amb els sindicats majoritaris en la funció pública un acord per apujar el salari dels empleats públics. L’Executiu té pendent abordar l’actualització tant de les nòmines d’aquest any, com la d’anys venidors i per a això ha mantingut ja diverses reunions amb CCOO, UGT i CSIF per mirar d’acordar unes condicions que afecten directament la butxaca de milions de persones als diferents esglaons i àmbits de l’Administració.

Aquestes són les claus d’una negociació que segueix en curs i que en els pròxims dies es pot resoldre, d’una manera o una altra per als empleats públics.

¿Què proposa el Govern?

El Govern ofereix actualment apujar el salari dels funcionaris un 11% de manera acumulada fins a l’any 2028. És a dir, es compromet a acordar els increments corresponents als exercicis 2025 –pendent des del gener–, 2026, 2027 i 2028. Aquest 11% és la segona oferta de l’Executiu; la primera era d’un 10%.

Un increment a quatre anys que, no obstant, no ha detallat encara com pensa estructurar. Encara no està definit quant apujaran els salaris aquest any ni els venidors, és a dir, no se sap si aquest any la pujada serà d’un 3% o d’un 1%.

Si bé no ha definit la distribució de les pujades, sí que ha establert un límit inicial i l’increment acumulat per a aquest any i el que ve no pot superar un 4 %. Aquest és un problema a ulls de les centrals.

Per posar-ho en perspectiva, entre el 2022 i el 2024, l’anterior pujada, es va pactar un 9,5% acumulat. Si es mira cap al sector privat, aquest any els convenis col·lectius que s’estan renovant es firmen al 4,15%.

¿A quants treballadors afecta?

Els increments que negocien Govern i sindicats afectaran més de tres milions d’empleats del sector públic. I és que el que es negocia a nivell estatal després és d’obligat compliment per a la resta d’ens del sector públic, des de les comunitats autònomes, fins als municipis, passant per les empreses públiques.

¿Quants diners cobraran els funcionaris?

La xifra final de quant acabin apujant els sous només depèn del Govern, si bé sempre intenta consensuar-la amb totes o part dels sindicats. Assumint que finalment prospera aquest increment de l’11%, la quantia final que cobraria cada funcionari variaria substancialment depenent de la seva categoria, antiguitat i destinació, entre d’altres.

Per posar un exemple, un treballador de la Generalitat de Catalunya, de la categoria C2 –un dels més nombrosos– i amb un trienni cobra avui un salari de 1.494 euros mensuals (en 14 pagues). Si se li aplica un increment acumulat de l’11% –que no és el mateix que apujar directament el salari un 11%–, aquest rondarà els 1.664 euros. És a dir, l’acord implicarà un augment final del sou de 170 euros mensuals per a aquesta categoria i aquesta antiguitat.

¿Quan es cobraran els retards del 2025?

El Govern encara ha de definir quant exactament apujaran els sous aquest any en la Funció Pública. Des del gener que les nòmines estan congelades i el que resta d’exercici això no canviarà. Una vegada l’Executiu acordi o no amb les centrals, haurà de tramitar un reial decret perquè la nova pujada entri en vigor i haurà de fer-ho amb efecte retroactiu a 1 de gener del 2025.

Per abonar-la, ho haurà de fer a través d’una paga extraordinària que compensi els mesos de retard. I per a això haurà d’accionar els mecanismes interns per actualitzar les nòmines, cosa que pot demorar-se diverses setmanes i també depèn de la diligència de cada administració. Entre tots els tràmits i terminis, fins al primer trimestre del 2026 no és probable que els diners arribin a la butxaca dels empleats públics.

¿Què opinen els sindicats?

No existeix un consens entre els tres sindicats més representatius en la Funció Pública sobre l’última proposta del Govern. CCOO i UGT han rebut amb bons ulls la millora d’un punt –del 10% a l’11%– i han de consultar amb els seus òrgans interns la resposta definitiva.

Notícies relacionades

Es mostra proclius al sí, però desconfien que els salaris només puguin pujar un 4% entre aquest any i el que ve, ja que això es traduirà en una pèrdua de poder de compra dels empleats públics a curt termini, si bé en còmput total el saldo pot ser positiu.

CSIF, per la seva banda, manté una posició més confrontativa amb el Govern. Ja no va firmar l’anterior acord i aquest considera que és insuficient, que a curt termini és negatiu i a llarg termini no compensa la pèrdua de poder adquisitiu acumulada durant l’última dècada.