Luca de Meo: "Volem convertir Seat en una locomotora de Volkswagen"

El president de Seat, Luca de Meo (Milà, 1967), s’ha convertit en un enamorat de Barcelona, una ciutat que vol reconnectar amb la marca. S’expressa amb fluïdesa en castellà, una de les moltes llengües que parla, i comença a dir alguna cosa en català. De Meo, un especialista en màrqueting, coneix bé Europa i l’automòbil, on ha treballat a Renault, Toyota, Fiat, Audi i, des del novembre del 2015, a Seat. 

–Seat està encadenant notícies positives. ¿És l’inici d’una nova etapa d’un cercle virtuós?

–Crec que sí. És la conseqüència d’un treball de molts anys en el qual arribes a un punt en què tot comença a funcionar. Des de fa uns cinc mesos, ens trobem en una nova fase després de la recuperació i hem entrat en una fase de creixement. Si no passa res d’extraordinari en el mercat, els pròxims anys seran positius per a Seat. Estem preparant el paper de Seat en el pròxim cicle. Passaran tantes coses en el sector de l’automòbil que es canviarà l’ordre establert. Hi ha una oportunitat perquè Seat hi desenvolupi un paper diferent. Sempre ha sigut una empresa que ha intentat buscar eficiència perquè havia de demostrar que sabia fer les coses amb pocs recursos. Aquesta vegada, volem convertir Seat en una locomotora en alguns aspectes del consorci Volkswagen.

–Per primera vegada Seat deixaria de ser el fanalet vermell del grup i hi farà la seva aportació. 

–Sí, aquesta és la idea. També estic treballant perquè el grup s’adoni  de la contribució de Seat. Nosaltres tenim els clients més joves que hi ha en el mercat europeu, que són 8 o 10 anys més joves que la mitjana. A més a més, de cada 10 clients, sis o set són nous per al grup. Som una porta d’accés.

–Atraure els joves és un repte per als fabricants de cotxes.

–Els crítics ens diuen que és perillós que nosaltres ens posicionem com a marca per a joves perquè aquests no volen comprar cotxes. Però els joves a vegades no tenen poder adquisitiu per comprar un cotxe i potser la indústria no ha ofert un producte i uns serveis prou atractius per al jovent. La mitjana d’edat dels compradors de cotxes a Europa supera els 50 anys i nosaltres estem per sota dels 40. 

–Falta un mes per a la presentació de resultats de Seat. ¿Va tancar el 2016 amb un benefici rècord?

–Fins al mes de setembre, vam aconseguir el millor resultat de la història de Seat però s’ha de tenir en compte que en l’última part de l’any vam haver de pagar els costos dels nous models. El 2016 va ser un any que es va tancar amb la mateixa tendència que hi havia fins al setembre. És important que els primers dos mesos d’aquest any vagin bé perquè l’any es decideix al llarg dels primers sis mesos. Tenim el llançament del nou Ibiza i de l’Arona. No és tant el nivell aconseguit, sinó la continuïtat. 

–¿Com ha influït el llançament de l’Ateca, el primer SUV de Seat, els últims mesos de l’any? 

–No hi ha influït gaire a nivell comercial perquè hem venut 24.000 Ateca, un 5% del total, però a nivell econòmic sí que hi ha tingut força influència perquè el seu marge és el doble que el d’altres models. És un mercat que tira encara i és menys competitiu que altres segments de mercat. Però l’Ateca tampoc explica tot el resultat. L’Ibiza, per exemple, ha perdut pes en el rent a car perquè ens hem concentrat en la rendibilitat. No volem tan sols volum. Seat és una empresa que està en forma després d’haver estat a dieta durant els últims anys. El nostre punt d’equilibri en els resultats és baix, al voltant de 400.000 unitats, per la nostra estructura de costos. 

–La fàbrica de Martorell ha començat una etapa de canvis amb la nova plataforma de l’Ibiza, el nou SUV Arona i el 2018 el canvi de l’Audi Q3 per l’A1. ¿Hi haurà algun risc per a l’ocupació arran d’aquests canvis?

–L’ocupació és la meva prioritat. Jo soc aquí per garantir prosperitat per als nostres treballadors i la comunitat. Per a mi, seria un fracàs tenir problemes d’ocupació. Estem treballant en aquest àmbit i tindrem solucions. Al final del 2018 veiem en els plans que potser hi pot haver una lleugera oscil·lació a la baixa. Però els plans canvien, com va passar amb l’Audi Q3, del qual s’havia previst produir 70.000 cotxes i al final n’hem fet 130.000. Els números dels plans normalment són els mínims que ens asseguren que és possible una inversió. En l’Ibiza i l’Arona les vendes superaran les previsions i l’Audi A1 funcionarà bé. Si hi hagués un risc per a l’ocupació a Martorell, hi buscaríem una solució. Un exemple és Seat Componentes, amb l’adjudicació d’una nova caixa de canvi. Ens havíem adonat que sense un nou producte, a mitjà i llarg termini no podíem mantenir els llocs de treball. Per això hem lluitat amb una oferta molt competitiva per aconseguir-ho. Per a Martorell també es buscaran solucions.

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

–¿La producció del futur SUV gran de Seat a Alemanya és important per la contribució que suposa aquesta decisió per al grup Volkswagen?

–Per mi és important políticament. Aquest fet ajuda Seat a tenir un paper central, però no en puc explicar més detalls. Fa que la marca sigui més important en el grup. L’experiència del Q3 ha sigut molt bona per a Seat. L’estratègia d’apostar per la plataforma de cotxes compactes a Espanya, amb 700.000 cotxes entre les plantes de Martorell i Navarra, serà molt important també per als proveïdors. La inversió de 4.200 milions d’euros del grup a Espanya és això i tindrà un gran efecte en el sistema productiu. L’èxit del Q3 a Martorell ens ha obligat a apujar el nivell de qualitat i ara estem preparats per assumir qualsevol producte perquè som eficients i tenim costos competitius. Per aquest motiu venem Martorell com a plataforma de producció per al grup.