ACORD POLÈMIC

El CETA supera el seu últim obstacle al Parlament Europeu

L'Eurocambra dona llum verda per àmplia majoria a l'acord de lliure comerç entre la UE i el Canadà

El nou tractat comercial podrà entrar provisionalment en vigor a partir del mes d'abril

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

El CETA, com es coneix l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà, ja té via lliure. El ple del Parlament Europeu ha donat aquest dimecres llum verda per una àmplia majoria al pacte -408 vots a favor, 254 en contra i 33 abstencions- que ha tirat endavant amb el suport del PPE, conservadors britànics, liberals i de part dels socialistes, que han votat dividits. En contra, els ecologistes, l'esquerra i la ultradreta que denuncien que rebaixarà els estàndards socials, laborals i mediambientals a la Unió Europea.

El debat i la votació han tornat a estar envoltats de molta polèmica, crítiques i manifestacions. Activistes de diverses organitzacions contràries al tractat han protagonitzat una marxa contra l'acord que ha acabat a les portes de la seu de l'Eurocambra. Entre aquestes organitzacions, per exemple, Greenpeace. Diverses llanxes motores amb bussos i representants de l'organització han desplegat cartells al llac que envolta la seu del Parlament Europeu en què es podia llegir “enfonsin el CETA, no la justícia”.

Segons han denunciat, el pacte obrirà la porta perquè multinacionals recorrin la legislació sobre drets socials, salut pública i medi ambient i suposa una amenaça per a la democràcia i l'estat de dret perquè és “tòxic” i acabarà amb milers de llocs de treball a tot Europa. A més de la iniciativa de Greenpeace, la plataforma Stop TTIP ha entregat 3,5 milions de firmes a membres de l'Eurocambra que no han servit, no obstant, per impedir que l'Eurocambra rebutgés un text que ha trigat set anys a tramitar-se.

MALMSTRÖM DEFENSA EL PACTE

“No hi ha res en aquest acord que soscavi el dret dels governs a reglamentar l'interès públic. Res que afecti la seguretat dels aliments que mengem o dels productes que comprem. Res que impedeixi als governs donar bons serveis públics. Res que requereixi la privatització de l'aigua o l'assistència sanitària. Res canvia la prerrogativa que tenen els legisladors de la UE”, ha intentat tranquil·litzar la comissària de comerç, Cecilia Malmström, insistint que no han negociat en secret i que els documents, malgrat les contínues crítiques que ha rebut, són públics des de fa gairebé tres anys.

La discussió, llarga i acalorada en molts moments, ha mostrat de nou les profundes divergències que existeixen entre els defensors i els detractors del pacte. “Volem deixar clar que no volem construir murs sinó ponts”, ha resumit el cap de files dels conservadors, Manfred Weber, partidari del pacte perquè és un “bon acord que va per bon camí”. Pels socialistes, en canvi “el CETA no és un model sinó l'inici d'un canvi en la política comercial”, ha explicat el socialista Gianni Pitella, favorable al pacte encara que no tots en el seu grup l'han secundat.

Notícies relacionades

Alguns, com la socialista belga Marie Arena, el parlament de la qual va mantenir bloquejat el text l'octubre passat, han optat per alinear-se en el 'no' juntament amb els Verds i l'Esquerra, que han tornat a presentar el pacte com “un cavall de troia” i “un cop d'estat institucional”. En la mateixa línia, els euroescèptics i l'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha carregat contra un pacte que “destruirà milers de llocs de treball” i que “ven barat” els drets de l'alimentació. “Aquest tractat simplement demostra que són incapaços de defensar el poble”, ha advertit.

“Respecte que hi hagi discrepàncies. Es pot estar a favor o en contra però dir que un acord comercial amb el Canadà és un cop d'Estat és anar massa lluny”, ha respost Malmström al final d'un debat que ha conclòs amb crits del públic “no CETA”.

Un llarg procés al davant

Entre els elements que seran d'aplicació immediata: un accés més gran de les empreses europees als mercats públics canadencs, una baixada dels drets de duana ja que se suprimiran el 99% dels aranzels, protecció per a 145 denominacions d'origen europees al Canadà, un augment de les quotes d'importació de carn canadenca cap a Europa, liberalització d'alguns serveis i un reconeixement mutu més gran de les qualificacions dels treballadors. Alguns capítols, no obstant, no podran entrar en vigor fins que no sigui ratificat definitivament. Aquest és el cas dels polèmics tribunals d'arbitratge privat o algunes disposicions vinculades a la fiscalitat.