Anar al contingut

Sixte Cambra, un gestor eficient vinculat a CiU i Artur Mas

El president del Port de Barcelona ha aconseguit impulsar la infraestructura gràcies a les aliances amb el capital xinès

Eduardo López Alonso

Sixte Cambra, un gestor eficient vinculat a CiU i Artur Mas

Sixte Cambra Sánchez va assumir el 25 de gener del 2011 la presidència del Port de Barcelona en substitució de Jordi Valls, que havia ocupat el càrrec des del gener del 2007. Avalat pel seu indubtable pedigrí convergent, la seva arribada al Port de Barcelona tenia com a objectiu principal impulsar aquesta infraestructura com un dels pilars industrials de Catalunya. La seva adaptació al càrrec és indubtable i hi va aportar la seva energia personalment, especialment en les relacions amb la inversió xinesa, l'impuls del corredor mediterrani i el suport de Barcelona com a base creuerística. Fruit de la seva gestió, la Xina és el primer soci comercial del Port de Barcelona, ja que és l'origen o el destí del 23% dels contenidors. El Port de Barcelona va aconseguir l'any passat resultats rècord.

Sobre la independència de Catalunya, Cambra ha sabut mantenir una certa independència institucional sense eludir els seus clars vincles polítics convergents i la seva relació personal i de confiança amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas.

Sixte Cambra (Barcelona, 1952) va estudiar Administració d'Empreses a Esade. Va ser senador per Convergència i Unió des del 1993 fins al 2004 i president de la Comissió d'Hisenda del Senat des del 2000 fins al 2004. Durant aquest període, va ser responsable i portaveu de l'Àrea Econòmica del Grup de Convergència i Unió al Senat.

Entre el 1975 i el 1990 va ser director general i conseller delegat del grup tèxtil Vilà. És soci fundador de Seeliger i Conde i va ser vicepresident executiu d'aquesta companyia.

Sempre vinculat a les altes esferes catalanes, va ser director del Torneig de Tennis Comte de Godó des del 1985 fins al 2008 i vicepresident econòmic del Reial Club de Tennis de Barcelona. Sixte Cambra va ser candidat a les eleccions del FC Barcelona el 1989, així com vicepresident d'aquest club i Síndic del Soci. El 1992, durant els Jocs Olímpics de Barcelona, va ser director de l'Estadi Olímpic i coordinador de l'Anella Olímpica.