Antoni Vives, el més llest de la classe

Com a regidor de CiU a l'ajuntament, va ser l'home fort de l'alcalde Trias, l'ideòleg urbanístic de la gestió municipal

A diferència de la majoria dels seus col·legues a Convergència, l'exregidor comptava amb un passat professional brillant a la privada

icoy36049701 antoni vives161026210354

icoy36049701 antoni vives161026210354

2
Es llegeix en minuts

Antoni Vives Tomàs (Barcelona, 1965), llicenciat en Ciències Empresarials, especialitzat en màrqueting i comerç Internacional, va arribar a la primera divisió de la política de forma una mica diferent al comú dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya. Políticament, abans havia sigut membre de l'independentista Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i d'ERC, on va entrar amb el moviment Acció Catalana, del qual va ser secretari general. Va figurar en l'executiva del partit republicà el 1998 però un any després va ingressar com a militant a CDC. 

Allà es va acostar al grup més pròxim a Artur Mas, conegut com el ‘pinyol’, en el qual destacaven David Madí, Quico Homs i Oriol Pujol. A diferència de tots ells, Vives comptava amb un passat en l'empresa privada: va arribar a ser director comercial de Nissan Motor Ibérica.

En l'última etapa del pujolisme, va tenir càrrecs al Govern català, del qual va ser secretari entre el 2001 i el 2003. El 2004 va ser nomenat vicesecretari general de militància i participació de Convergència, i tres anys després es va convertir en regidor de CiU a Barcelona. En el partit deien que Vives era un enviat de Còrsega, on llavors hi havia la seu convergent, per condicionar l'actuació de Xavier Trias al consistori, que el ‘pinyol’ considerava poc agressiu. Però després el van acusar d'incomplir l'encàrrec i intimar en excés amb el to de l'exconseller, de qui va ser l'home fort en els quatre anys que va ostentar l'alcaldia.

Vives també compta amb un vessant literari: és autor de tres obres de ficció i de quatre de no-ficció.

IDEÒLEG AL CONSISTORI

L'arribada de CiU a l'Ajuntament de Barcelona va comportar una novetat. Per primera vegada no hi havia un alcalde que executés la seva pròpia idea de ciutat, sinó que el ‘masterplan’ corresponia al responsable d'Urbanisme. Com sempre han explicat, Vives li va transmetre a Xavier Trias la seva idea de ciutat, pel que fa  al totxo, i aquest va quedar entusiasmat. Segona novetat: el tinent d'alcalde d'Urbanisme no era arquitecte, ni urbanista, era llicenciat en Empresarials. Això sí, amb gust per l'arquitectura.

Vives va trigar poc a voler deixar la seva empremta. Una de les seves primeres decisions va ser centralitzar al seu despatx tota la contractació que fa l'ajuntament. Fins a aquell moment, el gruix depenia de la regidoria (tinència d'alcaldia) d'Urbanisme, però els districtes i les empreses públiques, com BIMSA, tenien cert grau d'autonomia. Vives va acabar amb ella. D'ell depenia tot.

Notícies relacionades

El primer gran moment mediàtic de Vives es va viure al cap de sis mesos de prendre possessió del càrrec, Vives va posar en un calaix el pla de reforma que l'administració Clos havia dissenyat i que havia sigut aprovat pel ple i que comptava amb el suport dels veïns. En el seu lloc, Vives es va presentar, juntament amb la seva cúpula tècnica, entre ells Willy Müller, director de Barcelona Regional, amb uns fantàstics dibuixos que van sulfurar l'oposició . Tant que, en el ple següent, es van carregar el projecte de Vives.

D'altra banda, Vives compareixerà davant el jutge el 23 de febrer després de ser investigat per la presumpta contractació fraudulenta de personal a Barcelona Regional.