L'altra cara del comerç electrònic

Barat, ràpid i més barat. Els consumidors cada vegada exigeixen més. El client s'ha acostumat a demanar un llibre a Amazon i començar-lo a llegir en un parell de dies. Si un dia no li ve de gust cuinar, en només mitja hora, empreses com Deliveroo ofereixen portar el sopar a casa, que pot ser mexicà, italià i de múltiples nacionalitats, un àpat més original que el que ofereix una nevera mig buida. El comerç electrònic s'ha convertit en una opció còmoda per satisfer necessitats sense sortir de casa o des del mòbil.

Però, ¿què hi ha darrere de les entregues ràpides que proliferen a les grans ciutats? La nova versió de la missatgeria immediata està en mans de plataformes tecnològiques que es posen al servei del venedor del producte o del restaurant.

¿Com aconsegueixen aquestes empreses que el cost del transport sigui baix per fer la compra atractiva? “Aquestes noves empreses tenen els treballadors en condicions precàries en una feina en què hi ha molta perillositat. A més, hi ha una elevada inseguretat perquè els missatgers no saben quants repartiments podran fer cada mes o si l'empresa tancarà, com ja els ha passat a altres empreses similars”, comenta María Echavarría, missatgera de Trèvol, companyia que es dedica a aquest servei des de fa 20 anys. “El treballador assumeix tant els costos laborals com el risc de si l'empresa funciona o no”, afegeix.

Les noves plataformes de missatgeria ràpida, com Deliveroo, Glovo, Stuart o Shargo, entre altres, utilitzen principalment autònoms per cobrir la força laboral que requereix la seva àrea de negoci bàsica: el repartiment de productes.

“Nosaltres unim tres parts: els usuaris, que tenen la necessitat de demanar alguna cosa; els comerços, que volen incrementar les seves vendes; i gent que busca ingressos, ja siguin principals o extres. Glovo és la plataforma i les tres parts són independents”, explica Arnau Cortés, director d'operacions a Glovo.

Per això, aquestes companyies creen plataformes digitals que posen en contacte oferta i demanda. Quan es genera una comanda, la mateixa plataforma busca un missatger disponible per encarregar-li l'enviament urgent. Els repartidors són autònoms, un 80% homes i un 20% dones, de nacionalitat i edat diverses. Alguns treballen poques hores a la setmana, mentre que altres treballen jornades completes. No obstant, aquesta mena d'empreses no assegura ni ingressos estables, encara que es reparteixi tot el dia, ni tampoc un contracte laboral.

Un missatger, que demana no revelar la seva identitat, explica a EL PERIÓDICO les seves condicions. “Pago cada mes 270 euros de quota d'autònom, més 30 euros d'assegurança mèdica per si tinc un accident, i 10 euros a la gestoria que em tramita tota la paperassa”, comenta. L'empresa només li ofereix una assegurança civil, que protegeix tercers si el repartidor té un accident, però no el cobreix a ell.

A més, l'autònom ha d'aportar la bicicleta o la motocicleta amb què reparteix, les assegurances del vehicle, la gasolina, s'ha de fer càrrec de les reparacions i posar el seu propi mòbil i pagar la connexió a internet, a través de la qual es connecta a la plataforma per poder treballar. Hi ha empreses com Stuart en què l'uniforme de treball amb el logo de l'empresa l'ha de pagar en dipòsit el treballador.

No obstant, el repartidor entrevistat reconeix que hi ha avantatges. “Juguen amb el fet que a nosaltres ens va bé ser autònoms. Cap altra feina et pot oferir això: encens el mòbil i pots guanyar diners. És molt còmode. Però estic segur que a la majoria els ofereixes un contracte fix i et diuen que sí. Perquè deixes de pagar la quota cada mes i passes a tenir una cobertura més gran, amb dret a atur i vacances pagades”, apunta.

La principal queixa dels treballadors és la perillositat a què s'exposen. “Anar en bicicleta per Barcelona és un risc constant i tenir una caiguda és molt fàcil. Qualsevol de nosaltres es fa mal i l'empresa no et facilita cap mena de cobertura. Ni els que contractem assegurança mèdica, que ho fem per voluntat pròpia i de manera opcional, tenim una bona protecció per malaltia o accidents. La baixa que se'ns ofereix en aquests casos és d'uns 300 euros, quantitat que no et permet sobreviure tot un mes”, destaca el missatger entrevistat.

SENSE SINDICATS

Resulta complicat calcular quantes persones estan ocupades en aquestes noves plataformes. Es tracta d'un sector nou i en expansió i, a més, els treballadors no estan sindicats. CCOO i la UGT no tenen contacte amb cap d'aquests nous missatgers.

Fonts de la CGT Catalunya expliquen que fins que no es comencin a generar conflictes i accidents laborals no se'n començarà a tenir constància. “Això ja va passar amb els treballadors de les empreses de missatgeria tradicional que, al seu moment, també van començar com a autònoms i ara formen part de la plantilla d'aquestes empreses i, en la majoria de casos, se'ls aplica el conveni estatal d'empreses de missatgeria”, apunta el sindicat.

“Que l'activitat principal de l'empresa sigui repartir paquets i que no estiguem en plantilla és il·legal. Ells s'estalvien el que els costaria donar-nos d'alta a la Seguretat Social. Som falsos autònoms perquè el servei que ofereixen és el de missatgeria. Hauríem de ser reconeguts com a treballadors i tenir un contracte laboral”, diu el repartidor contactat.

EXPERIÈNCIA BRITÀNICA 

Al Regne Unit, on aquest sector fa anys que funciona, alguns treballadors de l'empresa Deliveroo s'han organitzat en un sindicat per defensar que formen part de la plantilla de l'empresa i deixar de ser autònoms. Fa dues setmanes va començar a Londres un judici en què els repartidors reclamen els seus drets laborals a l'empresa.

Notícies relacionades

Dubtes sobre la declaració de la renda: el Col•legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya respon

Economia i eleccions a Catalunya

Ben Geraghty, representant del sindicat, explica que s'han unit perquè es troben en una “situació d'explotació i desprotecció”. Com a exemple d'això, recorda el cas d'un missatger de l'empresa que va morir a la capital londinenca fa un any en un accident de trànsit, quan tornava a casa després d'acabar la seva jornada laboral, i “la família del repartidor no va obtenir cap compensació”.

Respecte al resultat del judici, Geraghty espera que els ajudi el precedent de la victòria recent dels taxistes d'Uber als tribunals britànics, per la qual van aconseguir ser considerats com a treballadors de l'empresa i millors condicions laborals. “Són causes similars i aquesta mena de victòries ens donen força”, comenta.