¿Té sostre la pujada del petroli?

I a la tercera, ¿la vençuda? L'OPEP, el càrtel d'exportadors que controla un terç de l'oferta mundial de petroli, va acordar dimecres a Viena reduir la seva producció per primera vegada en vuit anys, després de fallar en els anteriors intents a Doha i Algèria. L'objectiu és superar els 50 dòlars per barril i, si és possible, estabilitzar-lo al voltant de 60. Després de la cimera, la cotització del Brent, la qualitat de referència a Europa, ha arribat al nivell més alt en més d'un any. L'efecte més immediat ja el noten milions de ciutadans en un pont festiu en què omplir el dipòsit tendeix a l'alça.   

El cert és que l'OPEP s'ha compromès a retirar del mercat uns 1,2 milions de barrils diaris a partir de l'1 de gener i durant sis mesos, fins a situar l'oferta diària en 32,5 milions. Líbia i Nigèria queden fora de l'acord pels seus conflictes interns i l'Iran podrà fins i tot produir més, fins als 3,8 milions per aprofitar la seva tornada al mercat després de les sancions internacionals que l'afectaven. L'Aràbia Saudita, el principal productor del càrtel, contribuirà amb més de 400.000 barrils i Rússia, que no forma part de l'organització i fins ara defensava congelar la producció, aposta ara per reduir-la en 300.000 barrils, que se sumarien a una quantitat similar per part d'altres productors aliens a l'OPEP. Així, l'oferta global diària haurà de reduir-se en uns 1,8 milions. Però ¿es materialitzarà l'acord o serà suficient per acabar amb l'excés de cru?

1. UN PACTE 'IN EXTREMIS'

"Aquesta vegada no podien acabar la cimera sense anunciar un acord", afirma Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Potser per això, la cimera es va salvar en l'últim minut mitjançant trucades de telèfon de les autoritats russes i les saudites. Aquestes converses van aparcar, almenys per ara, les rivalitats entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, que van impedir pactes anteriors. Quan tot semblava lligat va sorgir el problema d'Indonèsia, que havia tornat a l'OPEP després de set anys fora, però discrepava de la quota que li corresponia. Per evitar que això dinamités la primera rebaixa d'oferta en gairebé una dècada, es va optar per mantenir-lo temporalment fora de l'organització. Solució d'emergència.

2. UNA ORGANITZACIÓ QUE NO SEMPRE COMPLEIX   

Però el problema de fons és que l'OPEP arrossega un historial de pocs compliments. La pauta l'ha marcat l'Aràbia Saudita, a la qual han seguit els Emirats Àrabs Units i Kuwait. La majoria dels pressupostos públics dels membres del càrtel, encara que en alguns casos han iniciat polítiques de diversificació, depenen encara molt dels ingressos pel cru. És per això que solen tendir a sobreproduir quan veuen que poden fer més caixa. En tot cas, la reducció de 2,2 milions de barrils diaris que van acordar el 2008 va provocar una caiguda del barril fins al nivell dels 30 dòlars, si bé un any després va escalar fins als 75. Però llavors l'OPEP tenia menys competidors, com, per exemple, els productors mitjançant 'fracking' o fractura hidràulica als EUA. I malgrat que una comissió de l'OPEP i de productors de fora del càrtel farà un seguiment de l'acord, el cert és que el seu compliment dependrà de la bona voluntat i confiança. Això genera dubtes en els mercats. 

3. UN PAÍS AMB ESCASSA CREDIBILITAT 

I Rússia, que s'ha implicat de ple en aquesta ofensiva per elevar el preu del barril del petroli en el primer acord amb el càrtel petroler des del 2001, pretén calcular la seva retallada basant-se en la producció del novembre, la més elevada dels últims 30 anys, fins als 11,21 milions de barrils. Aquesta quantitat supera en mig milió de barrils la que produïa a l'agost, un mes abans que Moscou arribés a un acord inicial amb l'OPEP a Alger. Està previst que aquesta mateixa setmana se celebri una reunió entre membres de l'OPEP i altres països aliens al càrtel per tancar un pacte. S'haurà de veure si estan disposats a esperar efectes d'una pujada a mitjà o llarg termini o prefereixen ingressos immediats, encara que sigui amb el barril més barat. Moscou no sol ser dels que compleixen. I menys si necessita diners.

4. EL GIR DE L'ARÀBIA SAUDITA

Amb aquest pacte, L'Aràbia Saudita porta a terme un gir total en la seva estratègia que consistia a mantenir la quota de mercat a costa de vendre barat. Amb això esperava expulsar del mercat els productors de cru mitjançant 'fracking' o fractura hidràulica als EUA. Ara, en canvi, s'ha convertit en el promotor de l'estratègia contrària per la necessitat de finançar una elevada despesa pública. Així, carrega amb la part més gran de l'ajust (486.000 barrils diaris menys a partir del gener). A l'abril, un acord per congelar l'oferta va esclatar a l'exigir Riad que l'Iran, el seu etern rival, se sumés al pacte. Almenys per ara el pragmatisme, o la necessitat, s'han imposat.    

5. L'AMENAÇA DEL 'FRACKING'

Notícies relacionades

L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

Ajustar l’IRPF a la inflació estalviaria 232 euros a les rendes mitjanes

Hi ha un clar límit a l'escalada del barril. Es tracta del 'fracking', el mètode mitjançant el qual els EUA no només han aconseguit autoproveir-se sinó exportar. A les conques de Texas segueix la producció i superar els 60 dòlars la faria més atractiva. Preus alts i costos a la baixa en la tecnologia estimulen la producció. "La clau per a l'any que ve és que el preu no pot pujar molt més perquè estimularia el 'fracking' i, per tant, la sobreoferta i el descens de preus", explica Marzo. És el que va succeir a mitjans del 2014, amb la caiguda del barril de fins al 70%, des dels nivells de més de 100 dòlars. L'Aràbia Saudita va considerar que la millor arma era aguantar perquè el 'fracking' fos inviable. No va tenir èxit i a més ara als EUA, amb Donald Trump com a president electe, els combustibles fòssils reneixen.

6. UN MERCAT EN MANS DE L'ESPECULACIÓ

El cert és que amb el pes d'altres productors i l'eclosió del 'fracking', l'OPEP té menys poder. "És el temps dels especuladors", afirma Marzo. Com ha succeït en altres ocasions, en el mercat dominarà la volatilitat. I és possible que la cotització superi els 60 dòlars a finals d'any o principis del 2017 a cop de declaracions dels països implicats. Però després podria caure a 50 o 40 dòlars. A més hi ha la demanda, que el 2017 pot reduir-se. Totes les previsions de creixement apunten a una desacceleració.