El Govern forçarà totes les elèctriques a pagar el bo social

Nadal estudia modificar la llei per evitar la discriminació que va assenyalar el Tribunal Suprem

El ministre d'Energia es reunirà aquest dijous amb els grups per "millorar" aquesta ajuda

Mariano Rajoy, amb Jorge Moragas (centre) i Álvaro Nadal, aquest dimarts, a la Moncloa.

Mariano Rajoy, amb Jorge Moragas (centre) i Álvaro Nadal, aquest dimarts, a la Moncloa. / Javier Lizón (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

El Govern canviarà la llei que regula el bo social perquè les elèctriques segueixin fent-se càrrec del seu finançament. Segons ha pogut saber aquest diari, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, vol modificar la norma per evitar la discriminació que assenyala la sentència del Tribunal Suprem coneguda el mes passat i que ha suposat una garrotada a l’ajuda que reben els consumidors més vulnerables.

L’alt tribunal va denunciar en la resolució que és injust que la llei actual obligui només els grups empresarials que tenen negocis en les tres baules de la cadena de la llum (producció, distribució i comercialització) a finançar el bo social. És a dir, fins ara han sigut les cinc grans empreses  (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, EDP i EON) les que s’han fet càrrec del descompte del 25% sobre la factura dels consumidors en situació de necessitat. Les dues grans beneficiades amb l’actual redactat de la llei i que ara, si finalment l’Executiu canvia la norma per evitar aquesta discriminació, també hauran de pagar són Acciona i Red Eléctrica.

Nadal té previst abordar aquest assumpte avui en una reunió al Congrés amb els portaveus d’Energia de tots els grups. El ministre els va invitar a fer-ho durant la seva intervenció en el ple del Congrés dels Diputats, on va dir que el bo social «ha patit un seriós atac» amb la sentència del Suprem i és «molt urgent solucionar-ho». «Obrirem un debat a partir de demà [avui per al lector] per veure com ho podem millorar, però de manera urgent hi donarem finançament», va declarar Nadal. 

En la reunió amb els partits, el ministre també vol abordar el cas de Reus i com millorar la coordinació entre les autoritats i les companyies

Des del 2014, les elèctriques han dedicat uns 500 milions d’euros a finançar aquest sistema, del qual es beneficien 2,42 milions de llars, uns 7 milions de persones. Tenen dret a demanar el bo social els consumidors que compleixin algun d’aquests requisits: tenir una potència contractada inferior a 3 quilowatts a la seva vivenda habitual, ser pensionista de més de 60 anys i tenir una prestació mínima per jubilació, incapacitat permanent o viudetat, ser família nombrosa o formar part d’una família amb tots els membres a l’atur.

Davant la sentència del Tribunal Suprem, el Govern ha presentat un incident de nul·litat, que hauran de resoldre els tribunals. Segons el ministeri, és urgent el diàleg entre els grups per evitar que es produeixin els efectes de la sentència i que la resta de consumidors o el pressupost públic es facin càrrec del seu finançament.

En la reunió al Congrés, Nadal vol abordar encara un altre segon assumpte relacionat amb la pobresa energètica: la interrupció del tall elèctric. La mort de la dona de Reus en un incendi a causa de les espelmes que havia de fer servir per tenir llum, ja que l’hi havien tallat per impagament, ha esperonat tots els partits. El ministre va destacar ahir que les competències per coordinar l’ajuda a les persones més vulne-

rables estan transferides, però va assenyalar que és necessari estudiar de quina manera es pot «millorar 

la interrelació» entre la capacitat que té l’Estat i la que tenen les comunitats.

INACCIÓ DEL GOVERN

Notícies relacionades

Una anàlisi que no comparteix el PSOE. La seva portaveu en aquesta matèria, Pilar Lucio, denuncia que si les competències estan «transferides» és per «la inacció del Govern central». «Necessitem una llei nacional i esperem poder comptar amb tots», va declarar Lucio.

Segons fonts del Ministeri d’Energia, en una segona fase, Nadal vol entrevistar-se amb les comunitats autònomes que han regulat aquesta matèria, fer «una posada en comú» i veure quin sistema funciona millor. El ministre considera que el model de Catalunya «està molt ben fet», encara que va afegir que s’haurà d’esbrinar què és el que va fallar en el cas de Reus. «És un cas extrem de vulnerabilitat que no havia d’haver passat», va afirmar.