Rajoy es mostra disposat a elevar la cotització dels salaris més alts

Els treballs per a la reforma del sistema de pensions  reforma del sistema de pensionsvan començar ahir sota la pressió que al Fons de Reserva amb prou feines n’hi ha per finançar tres pagues extres més, ja que a finals de l’any 2017 quedarà esgotat el seu saldo actual de 25.255 milions d’euros. A la Comissió del Pacte de ToledoComissió del Pacte de Toledo, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va voler transmetre «tranquil·litat» sobre el futur del sistema públic de pensions i va advertir contra els «alarmismes» que auguren la fallida de la Seguretat Social. «¿Algú pensa que no es pagaran les pensions perquè hi hagi una situació temporal de dèficit?», va preguntar Báñez abans d’oferir la garantia de l’Estat per atendre les prestacions quan s’esgoti el Fons de Reserva.

Encara que es pretén negociar les reformes amb els grups polítics, a la Comissió del Pacte de Toledo, i amb els agents socials, en el marc del diàleg social, el Govern de Mariano Rajoy ha començat a mostrar les seves cartes sobre possibles mesures que serien digeribles per al PP.

Rajoy mateix ha donat una pista molt important, al mostrar-se disposat a estudiar una de les mesures proposades per Podem per elevar els topalls màxims de cotització dels salaris, de manera que els sous més alts aportin més al sistema de pensions. «Sense cap dubte es pot parlar d’aquestes qüestions», va dir Rajoy al Senat al parlamentari podemista Ramón Espinar.

Aquesta és la primera vegada que des del Govern del PP s’obre la porta a alguna fórmula d’augment de les cotitzacions socials.

PROPOSTES / «He llegit el programa de Podem i hi ha algunes coses que comparteixo i algunes altres que no», va dir Rajoy a Espinar. A més a més d’elevar el topall màxim de cotització, Rajoy va considerar les propostes de finançar algunes pensions amb impostos o de suprimir règims especials de cotització per a noves afiliacions a la Seguretat Social. Entre les qüestions que el PP rebutja, Rajoy va esmentar les propostes de Podem de tornar a situar l’edat de jubilació als 65 anys o de recuperar l’IPC com a referència de la pujada de les pensions. També va rebutjar la idea d’eliminar les bonificacions fiscals als plans de pensions privats.

Abans que això, al Congrés dels Diputats, a la Comissió del Pacte de Toledo, la ministra Báñez també havia col·locat algunes propostes al damunt de la taula. La ministra va obrir la porta a deixar de finançar amb càrrec a cotitzacions socials les polítiques per estimular la creació d’ocupació de manera que aquestes es financin amb el Pressupost de l’Estat, és a dir, amb impostos.

El secretari d’Estat, Tomás Burgos, va quantificar en uns 1.900 milions d’euros l’alleujament que podrien obtenir els comptes de la Seguretat Social si les cotitzacions dels treballadors i les empreses deixen de cobrir el cost de les anomenades tarifes planes de cotització dels empleats fixos i els autònoms.

No obstant, treure aquests 1.900 milions d’euros dels comptes de la Seguretat Social permetria només un petit alleujament per als comptes de la Seguretat Social, el dèficit crònic del qual se situa a l’entorn dels 18.000 milions d’euros. Per això, la ministra també es va referir a una altra iniciativa assumida per Rajoy mateix: que algunes pensions contributives, com les de viudetat i orfandat, es deixin de finançar amb quotes socials i es comencin a pagar amb impostos. Segons Báñez, això «no té per què ser un canvi en la naturalesa jurídica de les prestacions de viudetat, orfandat i de favor familiar».

Notícies relacionades

Indra accelera les aliances europees per complir els contractes amb Defensa

Avals públics per a hipoteques de joves

Però al PSOE es tem que passar aquestes pensions al Pressupost podria ser el primer pas d’una futura retallada. «Sota cap concepte» es poden quadrar els comptes de la Seguretat Social amb les pensions de viudetat, va afirmar la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz.

La majoria dels portaveus que van intervenir en la comissió del pacte van retreure a Báñez el seu «triomfalisme» respecte del futur de les pensions, com també la responsabilitat del Govern en el deteriorament del sistema.