MERCAT DE TREBALL

L'absentisme laboral es dispara per sobre del nivell anterior a la crisi

Les baixes de treballadors pugen el 10,6% del gener al setembre

Els costos derivats de les absències s'eleven a uns 8.000 milions

Una doctora revisa una pacient, en un ambulatori de Sort.

Una doctora revisa una pacient, en un ambulatori de Sort. / ANA MENESES

2
Es llegeix en minuts

Les baixes laborals i les absències de treballadors a les empreses ja han superat les xifres anteriors a l’inici de la crisi econòmica. L’absentisme laboral s’ha disparat des de començament d’any, una situació que comporta un cost directe d’uns 8.000 milions d’euros a les empreses espa-

nyoles, segons dades de la mútua Asepeyo a què ha tingut accés l’Agència Efe. Les baixes per contingència comuna van augmentar fins al mes de setembre el 10,6% interanual, amb prop de 376.000 casos d’incapacitat temporal per accident o malaltia no professional, cosa que va generar un dèficit entre les despeses i els ingressos procedents de les quotes per cobrir aquestes eventualitats, una situació inèdita en la història d’Asepeyo i extrapolable a la resta del sector.

    Aquesta evolució a l’alça de l’absentisme es dóna amb més força en el règim general, malgrat que també ha crescut en el d’autònoms, si bé aquest col·lectiu encara recapta més del que es gasta en contingències comunes. Segons les seves dades, els 8.000 milions d’euros de costos directes provenen de les prestacions de la Seguretat Social que cobra el treballador de baixa per contingències comunes i del complement salarial que abona l’empresa, en el cas que així ho contempli el seu conveni col·lectiu.

COST DELS SUBSTITUTS / A més hi ha un cost indirecte (de fins a quatre vegades superior que l’import directe), que recull la reposició del treballador de baixa i la formació del seu substitut, així com altres despeses associades a la ineficiència derivada d’aquesta situació. En declaracions a Efe, el subdirector general d’Asepeyo, Ricardo Alfaro, va assegurar que «l’accelerat repunt» de l’absentisme per contingència comuna no només és atribuïble a l’increment del nombre de treballadors derivat de la recuperació econòmica, sinó que també respon a una falta de conscienciació per part de treballador i empresa. 

    «No es tracta de prejutjar el treballador», va afegir Alfaro, que va inci-

dir que en la majoria dels casos el problema està en la prolongació innecessària de moltes baixes per les dilacions entre les diferents consultes en els serveis públics de salut. D’acord amb les dades d’Asepeyo, recollides de 2 milions d’empleats de 220.000 empreses, només el 17,49% dels treballadors s’agafen alguna baixa per contingència comuna al llarg de l’any, si bé hi ha un 5,59% que reincideix amb més de tres processos anuals i acapara així el 15,79% de les baixes.

Notícies relacionades

LES BAIXES LLARGUES CREIXEN MÉS / El 68% de les baixes laborals té una durada inferior a 16 dies, i les que duren menys (de 0 a 3 dies) són les que més creixen: un 20,5% més que l’any anterior. Respecte al diagnòstic, les patologies que acumulen més casos són les de columna lumbar (13%), les psiquiàtriques (11%) i les grips (7%), mentre que per la durada mitjana, les de menys dies són les grips (6,22 dies) i infeccions (14) i, a l’altre extrem, les afeccions oncològiques (88 dies) i les malalties cardíaques (61).

    Pel que fa als dies de la setmana en què es produeixen aquestes baixes, l’estudi revela que el 28% de les baixes es donen els dilluns i el 20% els dimarts, mentre que segons l’antiguitat, el 58% es dóna entre treballadors amb menys de tres anys a l’empresa.