¿Com serà la reforma de les pensions?

La reforma exprés de les pensions impulsada pel Pacte de Toledo torna a obrir el meló de la Seguretat Social. Serà la tercera reforma d'envergadura que s’aborda des del 2011, si bé aquesta vegada hi ha consens entre els grups polítics que estarà centrada a millorar els ingressos del sistema públic de pensions i no tant a retallar o endurir prestacions socials. ¿Quines mesures tindrà al damunt de la taula el grup d’experts designats per proposar una reforma al final del primer trimestre?

Les principals propostes que hi ha ara mateix al damunt de la taula, plantejades per partits i sindicats, incideixen a acotar més la despesa que han de finançar els ingressos per les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses i els treballadors en actiu i a buscar una nova injecció econòmica per acabar amb el dèficit del sistema de pensions.

Com a teló de fons que explica la urgència sobrevinguda al Govern en funcions i als partits hi ha l’imminent esgotament de la guardiola de les pensions, que es troba ara en 24.207 milions i que, al ritme actual de despesa, quedarà gairebé a zero a final del 2017.

Des de fa anys, en totes les reformes de la Seguretat Social s’ha parlat de la necessitat de modificar les pensions de viudetat i d’orfandat. Després d’introduir diversos retocs en les condicions del cobrament de la prestació, els sindicats i alguns partits proposen ara que els 22.000 milions d’euros anuals que costen aquestes pensions vagin a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat i no de les cotitzacions socials. Aquesta mesura suposaria una reducció del 14% de la despesa anual de la Seguretat Social, que és d’uns 140.000 milions d’euros.

Una altra de les propostes que s’ha obert pas els últims mesos i que defensen alguns experts consisteix en la creació d’un impost com el que aplica França com una contribució social generalitzada per recolzar l’Estat del benestar. «Per millorar la situació, caldria aportar recursos addicionals al sistema o desviar despeses contributives (pensions de viudetat i orfandat, per exemple) a la part no contributiva, la qual cosa exigiria més pressió fiscal (cotitzacions o impostos)», assegura el Grup d’investigació en Pensions de la Universitat de València que encapçala el professor Enrique Devesa, que va ser un dels assessors de l’última reforma del sistema.

Més cotitzacions

Notícies relacionades

El Govern ampliarà el radi de protecció de la pesta porcina «per seguretat»

Wallbox tanca el seu pla de rescat per refinançar el deute

Per millorar els ingressos de la Seguretat Social, també hi ha al damunt de la taula propostes encaminades a augmentar les cotitzacions socials, una mesura que té l’oposició de les patronals. Els sindicats plantegen elevar les bases màximes de cotització, és a dir, que els que cobren més aportin una mica més al sistema. A més a més, proposen la supressió de les bonificacions de les quotes de les empreses existents en l’actualitat, encara que en via d’extinció lenta, a través de mesures com la quota plana que va posar en marxa la ministra Fátima Báñez per incentivar la creació d’ocupació.

Tant Fátima Báñez com el secretari d’Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, confien en els efectes positius de la creació d’ocupació en els comptes de la Seguretat Social. No obstant, fins fa pocs mesos els ingressos mitjans per afiliat estaven baixant a causa dels sous baixos i l’auge dels contractes precaris i a temps parcial. Aquesta tendència ha canviat, encara que l’augment dels ingressos per noves afiliacions no és proporcional a l’increment d’empleats en actiu. Per aquest motiu, els sindicats reclamen l’augment dels sous i del salari mínim interprofessional per contribuir a la millora de les cotitzacions.