Stiglitz: "La independència de Catalunya és factible"

El nobel d'economia 2001 Joseph Stiglitz considera "factible" la independència de Catalunya, encara que en termes econòmics. En un context d'obertura dels mercats i economia globalitzada és una possibilitat perquè a més "en un món globalitzat és més fàcil per als països relativament petits funcionar i fer-ho relativament bé".

Durant una roda de premsa al Palau Macaya de Barcelona, Stiglitz destaca Islàndia, que està fora de l'euro, té un tipus de canvi flexible i ho ha fet bé i a més ha sortit abans de la crisi.

De totes maneres, hi ha "conseqüències polítiques molt importants". La qüestió, segons ell, és si una Unió Europea (UE) podria funcionar amb 40 països en lloc dels 28 actuals. En tot cas, no ha volgut entrar en els temes polítics.

EL CANADÀ I ELS EUA

I, en relació amb el marc econòmic, ha destacat que "ningú pensa que el Canadà estaria millor si s'integrés als EUA. Ningú pensa que l'Amèrica del Nord com a economia funcionaria millor unida".

Stiglitz, que ha inaugurat la nova temporada de l'Escola Europea d'Humanitats a Barcelona, també ha aprofitat per presentar el seu últim llibre, 'L'euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d'Europa' (Barcelona, 2016. Edicions 62), en què reclama reformes urgents per a la moneda única.

Entre aquestes, ha destacat la unió bancària o un fons de garantia de dipòsits comú. En tot cas, donada la divergència que han imposat unes polítiques econòmiques "errònies" entre països del nord i del sud, "tothom està d'acord en els principis però les emocions són molt fortes. Tothom creu en l'euro però hi ha com una gran dissonància i saben que les reformes no es poden realitzar a curt termini i això és un risc molt greu de crisi desordenada que imposaria uns costos elevadíssims".

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

També s'ha mostrat sorprès pel fet que en un moment en què semblen sortir de la crisi, Brussel·les amenacés de sancionar Espanya i Portugal. Això, afegeix, "il·lustra la rigidesa mental que minva la confiança en l'eurozona". També ha destacat que el creixement actual d'Espanya, tot i que supera el 3%, és insuficient per reduir l'atur.

"Quan als EUA, amb una recessió més feble el 1981 i 1982, es va arribar a una taxa d'atur del 10% es va considerar una xifra inassumible. Quan va començar la recuperació, el país va créixer més del 6%, el doble que Espanya avui. Aquí hi ha hagut un recessió llarga i profunda, amb un atur de prop del 20%; i la recuperació hauria d'estar acompanyada d'unes taxes molt més altes que les actuals perquè l'atur baixi".