Les bombetes halògenes es deixen de vendre

Les bombetes halògenes es deixaran vendre a partir d'aquest dijous, 1 de setembre, a tota la UE, excepte l'estoc que els comerços tinguin en el seu poder i el dels emmagatzemistes, segons ha precisat el director general de l'Associació Nacional de Fabricants d'Il·luminació (ANFALUM), Alfredo Berges.

Berges ha reclamat, en declaracions a Europa Press, que les administracions controlin o facin inspeccions periòdiques sobre els llums halògens per evitar que els estocs siguin "eterns" i segueixin apareixent anys després.

En tot cas, ha recordat que la venda de bombetes halògenes suposa en l'actualitat menys del 10% del total i confia que els terminis per a la seva eliminació es compliran.

D'aquesta manera, ha assenyalat que des d'aquest dijous, 1 de setembre, no es podran vendre els halògens menys eficients, però sí els que segueixin en els estoc dels emmagatzemistes i comerços per afavorir la incorporació de noves tecnologies d'il·luminació en el procés d'eliminació de les bombetes més ineficients. "Aquesta és una etapa més", ha comentat.

Berges ha recordat que primer es van eliminar les bombetes de 100 watts més ineficients el 2009, posteriorment s'han anat eliminant altres potències i tecnologies i "ara li toca als halògens".

El representant dels fabricants ha subratllat que substituir una bombeta halògena per una de tecnologia led suposa un estalvi del 80% del consum elèctric.

A més, ha aclarit que "no s'ha de canviar res" en els casquets dels focus halògens normals, els que s'instal·len normalment en vivendes o comerços, perquè hi ha productes "perfectament substitutius" després d'un llarg desenvolupament i adaptació per part de la indústria.

Berges ha recordat que els llums led s'utilitzen des de fa una vintena d'anys per a senyalització per exemple en esglaons dels cines, en els electrodomèstics o en els intermitents dels automòbils. "El gran avenç, fa no més de deu anys, es va produir quan es va aconseguir il·luminar a distància", ha comentat.

UNA ALTRA EXCEPCIÓ

No obstant, hi ha una tipologia d'halògens que encara no tenen una tecnologia substitutiva i que té un any més de pròrroga, durant el qual s'ha de desenvolupar la seva alternativa, abans de l'1 de setembre del 2018.

En aquest context, ha destacat l'"important" esforç de la indústria per canviar la tecnologia incandescent i l'halògena, que ha suposat canviar el procés productiu, la mà d'obra i la forma de mercat i "tot això" per aconseguir una nova tecnologia a preu raonable per al consumidor.

Respecte al preu, ha apuntat que el preu d'una bombeta led és dues o tres vegades el d'una incandescent, però s'estima que la inversió es recupera entre un i dos anys i ha remarcat que la durada és "molt superior", ja que n'hi ha algunes que tenen una durada de 40.000 hores. En total, ha afegit que tenint en compte aquestes variables, al llarg de la vida útil d'una led s'estalvia de 115 a 120 euros per cada focus halogen substituït a la qual cosa se suma l'estalvi "molt important" d'emissions de CO2.

MORATÒRIA PER A L''AUTOREGULACIÓ'

En aquest marc general, ha demanat una moratòria per reubicar 6.000 llocs de treball que "estan en perill" perquè la mà d'obra d'aquestes noves 'bombetes' és "molt especialitzada. "S'ha de veure la sortida que es dóna a tot això", ha comentat.

Per últim, ha descrit el seu sector productiu com la primer indústria que ha apostat per l'autoregulació i l'eliminació d'un bon negoci, el de la bombeta incandescent de tota la vida per una nova tecnologia.

"Hem fet un gran esforç, hem invertit en tota la cadena de valor, des del prescriptor fins a l'instal·lador. Ara demano que els consumidors facin el mateix i rebutgin productes sense garanties", ha conclòs.

Per la seva banda, el portaveu d'Amics de la Terra, Alejandro González, ha valorat com a positiva la substitució d'aquest tipus de bombetes, però creu que es tracta d'un "pas tímid i discret" en la via cap a l'eficiència energètica i la producció sostenible.

Segons ell, és "positiu" que es deixin de fabricar però adverteix que hi ha "poc marge" per a la substitució d'aquests llums ja que l'ús de l'halogen està molt estès i "no són tan fàcils de substituir" com altres bombetes. "El consumidor té poc marge de maniobra i a més se'ls trasllada totalment el cost del canvi", ha criticat.

Mentrestant, des de l'Associació per al Reciclatge de la Il·luminació (AMBILAMP), recorden la importància no només de substituir sinó de gestionar bé les velles bombetes.

En total, el 2016 s'han reciclat fins a finals d'agost un total d'1.642.839 bombetes i el 2015 es van superar els 26 milions entre bombetes de baix consum, fluorescents i leds retrofit per al seu reciclatge. A més, AMBILAMP ha indicat a Europa Press que des del 2005 s'han gestionat 145 milions de bombetes que han evitat l'emissió a l'atmosfera de 210.000 tones de CO2 a l'atmosfera.

BENEFICIS PER A LA SOCIETAT

D'altra banda, l'investigador del CSIC a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona Xavier Perpiña, considera que els principals beneficis d'aquest canvi estan en el consum i en el temps de vida.

Així, ha explicat a Europa Press que encara que el funcionament no és gaire diferent de les incandescents, el tipus de material que utilitza és diferent, ja que tenen un gas halogen al seu interior, principalment iode o brom, que permet que el desgast del filament sigui molt menor.

També ha destacat el temps de vida, més gran que en el de les incandescents, però recorda que totes elles, independentment del seu tipus, generen residus i, que, precisament és per tot això que la Unió Europea les prohibeix, pel seu consum més elevat i els alts residus que genera.

Notícies relacionades

La ciberseguretat creix i busca talent a Catalunya

Josep Maria Bonmatí, director general de l’Aecoc: "Els fons d’inversió veuen que els aliments seran estratègics"

Entre els avantatges, s'ha referit també al fet que contribuirà a un menor consum energètic, a augmentar l'ús més eficient de l'energia i a reduir la generació de residus.

Contràriament, ha recordat que aquestes noves bombetes tenen un cost més elevat i que el seu procés de reciclatge també comporta una despesa que no es recupera en la seva totalitat. Si bé no creu que el contingut que té de brom o iode sigui prou significatiu per contaminar en cas d'una gestió inadequada, no descarta que pogués tenir un impacte sobre l'ozó.