Brussel·les dóna un any més a Espanya per complir amb el dèficit

Les noves previsions macroeconòmiques que el Govern en funcions enviarà a Brussel·les en el marc del Programa d'Estabilitat 2016-2019 contemplen un dèficit públic del 3,6% del producte interior brut (PIB) per a aquest any i del 2,9% per a 2017, segons fonts del Ministeri d'Economia, que avui ha de presentar al Congrés dels Diputats les línies mestres del nou Programa d'Estabilitat.

Les previsions han sigut "comentades" amb l'autoritats europees, segons ha dit el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, a l'arribar al Congrés dels Diputats. El ministre també ha indicat que l'esforç de l'ajust necessari es repartirà entre l'Estat i les autonomies. En la pràctica, les noves previsions impliquen que la Comissió Europea acceptaria endarrerir un any, fins al 2017, l'objectiu de situar el dèficit públic per sota del 3% després que el 2015 s'hagués disparat fins al 5%.

De fet, l'anterior previsió del Govern per al 2016 era reduir el dèficit fins al 2,8%, davant el corregit 3,6% que inclou al Programa d'Estabilitat 2016-2019. L'Executiu també ha rebaixat les previsions de creixement del PIB, que ha passat del 3% anterior al 2,7% per al 2016, tal com va anunciar el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, a Washington la setmana passada. També ha rebaixat les del 2017, al passar del 2,9% al 2,4%.

En la pràctica, passar d'un dèficit del 5% el 2015 a un altre del 3,6% el 2016 comporta la necessitat d'un ajust d'1,4 punts de PIB (uns 15.120 milions d'euros), dels quals una mica menys d'un punt es podria aconseguir per la inèrcia del cicle econòmic, segons càlculs de l'Autoritat Fiscal Independent. Restaria així la necessitat d'adoptar mesures que permetin un ajust addicional d'uns 0,5 punts de PIB (uns 5.400 milions) ja sigui per la via de les despeses (retallades) o dels ingressos (pujades d'impostos) en qualsevol de les administracions públiques (Estat, autonomies, Seguretat Social o ajuntaments). 

RETALLADES

Per contribuir a l'objectiu de reduir el dèficit públic des del 5% del 2015 al 3,6% programat ara per al 2016, el Govern en funcions va aprovar divendres un acord de no disponibilitat (retallada de despesa) per un import de 2.000 milions d'euros (dues dècimes de PIB) als Pressupostos Generals de l'Estat.

A més, el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, s'ha dirigit per carta a les comunitats autònomes que l'any passat van incomplir el seu objectiu (totes menys tres) perquè adoptin retallades pressupostàries (el ministre parla "d'acords de no disponibilitat) amb caràcter urgent. La majoria dels responsables autonòmics s'han rebel·lat davant aquesta exigència per considerar que noves retallades afectarien la prestació de serveis socials bàsics, com l'educació i la sanitat.

DEUTE I TAXA D'ATUR 

En les noves xifres que preveu incloure l'Executiu en funcions al Programa d'Estabilitat 2016-2019 destaca que el deute públic, que va tancar el 2015 en el 99,2% del PIB, es reduirà fins al 99,1% aquest any i fins al 99% el següent, d'acord amb el nou quadro macro.

L'Executiu preveu que la taxa d'atur se situï en el 19,9% aquest any i en el 17,9% el 2017. Guindos ja va dir aquest cap de setmana que Espanya pot crear 900.000 llocs de treball en aquests dos exercicis.

VIGILÀNCIA

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Les noves previsions arriben en un moment en què la Comissió Europea i el Banc Central Europeu han alertat que Espanya ha "invertit" l'ajust estructural aconseguit en els últims anys al frenar els esforços de consolidació, i per tant ha reiterat la seva crida al Govern perquè emprengui mesures "addicionals" per reduir el dèficit. 

Experts de l'Executiu comunitari, del BCE i del fons de rescat europeu (MEdE) van viatjar a Espanya de l'11 al 13 d'abril per observar la situació del sector financer i de l'economia espanyola i aquestes han sigut les seves conclusions. Les noves mesures han de ser “importants” per assegurar una reducció "duradora" del dèficit públic, afegeix el comunicat d'aquestes institucions difós dilluns.