Dos anys de presó per a Hernández Moltó, expresident de CCM

Van ser mals gestors, però no van saquejar la Caja de Cas-tilla-La Mancha. Per això, el jutge imposa la pena mínima –dos anys de presó–, que evita el seu ingrés a la presó, a l’expresident d’aquesta entitat Juan Pedro Hernández Moltó i a l’exdirector general Ildefonso Ortega per haver falsejat els comptes del 2008 en què van reflectir guanys quan només hi havia pèrdues. El jutge també els castiga a dos anys d’inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en qualsevol entitat de crèdit o del sector financer i els imposa una multa, a cada un, de 29.000 euros «tenint en compte la situació economicosocial dels acusats».

Fins ara, tots els antics gestors de les caixes d’estalvis que s’han assegut al banc dels acusats no han ingressat a la presó. Els que van saquejar les entitats que van gestionar han tornat els diners i han eludit entrar a la presó.

En la majoria dels casos investigats s’ha observat la mateixa forma d’actuar. En plena crisi econòmica s’alteraven els comptes. Així va passar amb la caixa d’estalvis castellana, que el 2008 «vivia una situació de falta de liquiditat», segons la sentència pel «deficient control en la gestió del risc, l’increment de la morositat i el deteriorament de les inversions lligades al sector promotor». Per tot això, «la viabilitat» de l’entitat estava «greument compromesa».

Els condemnats, afirma el togat José María Vázquez Honrubia, van remetre al Banc d’Espanya, després que aquest detectés els seus problemes, uns comptes en què recollien «un fictici benefici abans d’impostos de 29 milions d’euros», quan en realitat les seves pèrdues rondaven els 182 milions d’euros. La maniobra no va evitar que l’òrgan supervisor substituís el consell d’administració de la caixa el 2009 i injectés a l’entitat 9.000 milions d’euros.

«UN ESTRATAGEMA»

Aquests fets han sigut tipificats pel jutge com un delicte de falsejament de comptes perquè els acusats «van utilitzar un ardit comptable» per «maquillar unes pèrdues que es podrien denominar galopants». El togat subratlla que els exgestors de l’entitat van recórrer a «aquest estratagema» perquè Hernández Moltó «estava fent activíssimes gestions per fusionar la caixa (que sens dubte era inviable)». I afegeix que «no és el mateix seure a negociar una fusió representant una societat amb pèrdues o amb guanys».

Notícies relacionades

Miguel Benito, expert en dret laboral, explica quina és la temperatura màxima a la qual ha d’estar el teu centre de treball: “És il·legal treballar amb aquesta calor”

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

A més, el magistrat considera que amb aquesta actuació es va perjudicar els petits inversors i dipositants ja que se’ls va enganyar «publicitant un superàvit completament irreal». Per això, el togat assenyala que va existir «un perill hipotètic» per a les persones que es relacionessin amb la caixa al desconèixer la seva verdadera situació financera, ja que els comptes enviats al Banc d’Espanya van ser publicats per la CECA i la informació sobre els seus guanys es va divulgar en els mitjans de comunicació.

El jutge limita la responsabilitat a aquests dos exdirectius perquè eren els encarregats de firmar els comptes. En la sentència se’ls considera coautors del delicte, encara que Ortega «va ser el que va configurar l’artifici comptable», però Hernández Moltó «el va fer seu».