¿On hi ha una bústia?

Trobar una bústia per enviar una carta sembla avui una odissea, però en veritat el nombre d’aquests pals de recollida és bastant estable. A tot Espanya n’hi ha uns 33.000 des del 2005, expliquen fonts de la companyia pública. El correu postal no ha mort, encara que s’ha reduït en gairebé el 50% des de l’esclat de la crisi el 2008. És per això que aquest organisme públic s’ha bolcat a guanyar quota en el mercat de la paqueteria, que creix al mateix ritme que el comerç electrònic. Les pròximes setmanes posarà en marxa un concurs per a la producció de dispositius automatitzats per rebre paqueteria en comunitats de veïns i llocs públics. 

    Però Correus ha de combinar aquesta aposta amb la del correu de tota la vida. La companyia, per mandat legal, té l’obligació de desplegar la xarxa d’aquests pals per recollir cartes segons criteris de servei públic, no només econòmics. Amb la pèrdua de població, Barcelona capital va passar el 2013 de 600 a 500 bústies. Però no és que aquestes hagin desaparegut de la circulació sinó que s’han traslladat a localitats en què ha augmentat la població, expliquen les mateixes fonts.

    En altres casos, a la mateixa capital catalana, algunes bústies s’han reubicat en àrees amb més ús per part de particulars o negocis, expliquen fonts de Correus. Per resoldre qualsevol dubte, la companyia va crear l’app Correos Info, tant per a Android com per a dispositius Apple i a la web de la companyia hi ha també un buscador.

    Internet no ha sigut el pitjor enemic del correu postal. El seu descens està més lligat a la crisi i a menys activitat econòmica, ja que els enviaments comercials i d’empreses són el 97% del total. En el seu punt més àlgid, Correus va tramitar uns 5.400 milions d’enviaments en un any i avui en són uns 3.000 milions.

Comerç electrònic 

«La companyia és conscient que els volums de negoci anteriors al 2008 no tornaran. Per això s’ha bolcat a créixer en l’activitat de paqueteria, lligada a l’auge del comerç electrònic», explica un portaveu de l’empresa pública. 

    Així van néixer dos projectes. Un és Comandia, una botiga virtual perquè les pimes entrin en el segment del comerç electrònic. El servei costa nou euros al mes. L’altre són dues activitats destinades a resoldre els problemes de distribució que a vegades hi ha amb la compra a través del mòbil o internet. Es tracta de Homepaq i Citypaq. 

Notícies relacionades

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

Refugiats palestins denuncien explotació en les obres del Camp Nou

    El primer consta de terminals d’entrega disponibles les 24 hores que s’instal·len en comunitats de veïns. Ja se n’han posat uns 400 a Madrid. El valor diferencial del servei consisteix que es pot enviar i rebre paqueteria sense haver de desplaçar-se ni estar presents en el moment de l’entrega. Citypaq, per la seva part, s’està provant a Barcelona i està dirigit a ubicar els dispositius de recollida de paqueteria en llocs públics. A la capital catalana ja n’hi ha a cinc estacions de Ferrocarrils de la Generalitat (FFGG) i a nou del metro. 

    El concurs públic de Correus es dirigeix a la producció de 5.000 dispositius per a Hompaq i 50 per a Citypaq, que a més a més d’estacions de trens i transports públics es podrien instal·lar en campus universitaris o gasolineres.