Refugiats palestins denuncien explotació en les obres del Camp Nou

També denuncien l’amenaça constant de ser acomiadats si reclamaven els seus drets, que és el que va acabar passant i el que finalment els ha empès a anar als tribunals. EL PERIÓDICO ha pogut confirmar que almenys cinc refugiats palestins van ser cessats de manera presumptament irregular per una de les subcontractes que operen actualment en les obres del Camp Nou i que ja ha sigut censurada prèviament per la Inspecció de Treball.

Les pràctiques que descriuen el Marwan, l’Omar, l’Ahmed, el Tariq i l’Ismaïl (noms ficticis per preservar el seu anonimat) són pràcticament les mateixes que les que van denunciar una desena de treballadors a aquest mitjà el novembre del 2023, poc després que comencessin les obres del Camp Nou. I per les quals més d’una quarantena d’empreses subcontractades van ser censurades per la Inspecció de Treball, que va imposar més d’un milió d’euros en requeriments per salaris impagats i hores treballades, però no declarades ni cotitzades.

Aquests treballadors són palestins, refugiats a Barcelona després de fugir de la guerra i l’ofensiva israeliana que fa més d’un any devasta el seu país. Aquí van ser acollits per la Creu Roja, que els va donar hostalatge durant uns mesos i va ser on a través del boca-orella van trobar feina en el Camp Nou, necessitat de mà d’obra per acabar la seva renovació.

L’empresa a la qual el Futbol Club Barcelona va encarregar el projecte és la turca Limak, que coordina els treballs que una poblada xarxa de subcontractes va realitzant. Una d’aquestes és Opportunity of a Lifetime SL, la companyia per a la qual han treballat fins fa poc els cinc denunciants i per la qual, segons expliquen, han anat passant desenes de refugiats palestins com ells, que no han durat més que unes quantes setmanes treballant per després ser acomiadats. Les ordres les rebien, segons els missatges que mostren als seus telèfons mòbils, de persones que s’identificaven com a dirigents de Rinko Instalaciones Internacionales SL, una companyia requerida per la Inspecció de Treball durant les seves primeres actuacions en el Camp Nou.

EL PERIÓDICO ha preguntat a aquesta companyia si té algun tipus de vincle amb l’empresa acusada de ser una mera pantalla, però no n’ha rebut resposta. Des del Col·lectiu Ronda han presentat sis demandes per acomiadament il·legal contra Opportunity of a Lifetime i Rinko. Totes esperen judici i en cap cas s’han presentat les empreses a la conciliació prèvia.

Jornades interminables

El Manwar va deixar la seva Nablús natal, ubicada a Cisjordània, per fugir dels bombardejos israelians. Explica que va arribar a Barcelona el març de 2024 i que després de treballar durant un temps en un restaurant, un amic li va recomanar provar sort en les obres del Camp Nou. Va durar-hi menys de dos mesos. "Sempre em demanaven que em quedés a fer més hores. Un dia vam sortir passades les deu de la nit i em vaig queixar, perquè visc fora de Barcelona, trigo bastant amb tren per anar i tornar i l’endemà a les vuit del matí havia d’estar una altra vegada al Camp Nou. Quan l’endemà em van demanar que tornés a quedar-me fins a les deu els vaig dir que no, i em van contestar ‘Demà no tornis més’", recorda.

L’Omar explica que treballava tots els dies de la setmana, de dilluns a diumenge, i que durant els mesos abans de ser acomiadat a penes va descansar un parell de dies. Un d’ells va ser el dia 1 de gener, que no els van trucar per anar a treballar, i un altre va ser un dia que va haver d’absentar-se per firmar uns papers d’estrangeria. "Ens enganyaven. Prometien un extra si feies més hores, però després, a final de mes, veies que no et pagaven tot el que havies treballat i que, el que et pagaven, era un preu per hora més baix del que havies pactat", assenyala.

L’Omar va acabar desenvolupant una malaltia al genoll per l’excés de treball, va anar al metge per demanar la baixa i llavors l’empresa, al rebre l’informe, el va acomiadar, segons consta en la denúncia interposada pels advocats del Col·lectiu Ronda, bufet que els porta la defensa. "Era molt dur; des del primer dia vaig pensar a deixar-ho", explica. Però necessitava els diners per enviar-los a la seva família. Avui ja no està a Barcelona, ha marxat a Alemanya a la recerca d’un sou millor.

Les nòmines no quadren

L’Ahmed denuncia que Opportunity of Lifetime també li va pagar menys, no només del que verbalment havien acordat, sinó també del que figura en la seva nòmina. D’una banda, mostra la nòmina en paper, que recull un import de poc més de 1.000 euros nets, i, de l’altra, els extractes del seu compte bancari, on el pagament –en concepte de salary transfer– que finalment li va fer l’empresa no arriba ni als 700 euros.

Aquest s treballadors denuncien que és freqüent que alguns empleats siguin coaccionats perquè, un cop han cobrat, tornin part dels diners amb l’amenaça que, si no ho fan, seran acomiadats. Aquest mitjà no ha pogut confirmar aquestes afirmacions, si bé altres empleats que també han estat vinculats a l’empresa sostenen aquesta versió.

Notícies relacionades

Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya amb 37.000 nous ocupats al maig

Uns 2.000 funcionaris pendents d’un trasllat dins de la Generalitat poden no tenir plaça fins al setembre

El Tariq tenia a la seva Cisjordània natal una petita fàbrica de mobles que va haver de malvendre un cop va començar l’ofensiva, ja que les comandes no paraven de baixar i les factures creixien. Fa uns anys va conèixer Catalunya a través d’un popular grup de música que va anar allà a tocar de manera solidària, i va decidir provar sort a Barcelona. El seu pare havia treballat tota la vida en la construcció, i quan era petit l’ajudava en alguns treballs. Amb aquesta experiència prèvia pensava que s’espavilaria bé en les obres del Camp Nou. "Si arribo a saber el que m’espera, no vinc", apunta.

Quan el Manwar va haver de fugir de Palestina per l’avenç de les tropes israelianes, podia haver anat a Noruega, on viu i treballa un oncle seu des de fa anys. Però va preferir Barcelona, guiat per la seva devoció al Barça, del qual va quedar corprès en l’època de Pep Guardiola. Emocionat, mostra el seu compte d’Instagram, ple de vídeos d’aquell Messi que regatejava rivals com si estigués al pati de l’escola. "Volia explicar als meus amics que estava construint el Camp Nou, l’estadi del meu equip, el meu estadi. Però ha sigut molt dolorós, m’han tractat malament, amb racisme, m’han enganyat quan, després del que he deixat enrere, el que necessitava era seguretat... M’he sentit com si treballés per a una empresa israeliana", afirma.