Plusvàlues imposades

Pagar impostos per uns guanys mínims dol. I encara més si aquestes guanys són irreals. Diversos tribunals superiors, seguint l'estela del de Catalunya (TSJC), han donat la raó a persones i empreses que els últims anys han pagat al seu ajuntament l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) després de vendre la seva vivenda o immoble a un preu similar o menor al que el van comprar (minusvàlues). La paradoxa és que al tribut se'l coneix com a impost de plusvàlua municipal.

Després de diverses sentències judicials és ara el Tribunal Constitucional el que ha de dirimir si el tribut és contrari o no al principi de capacitat econòmica consagrat per la Carta Magna quan grava un guany que, en realitat, no s'ha obtingut. Un jutjat de Sant Sebastià va plantejar fa uns mesos una qüestió d'inconstitucionalitat que encara no s'ha resolt.

TENDÈNCIA CONTRÀRIA / El problema radica en la base del tribut, el valor cadastral que, per llei, ha de ser menor que el de mercat; i sobre el qual s'aplica des de l'IBI fins a l'impost que grava les herències o la plusvàlua municipal. Com a conseqüència de la caiguda dels preus des del 2008, en molts casos el valor cadastral supera el de mercat i, per tant, s'imputa a les persones i empreses una riquesa fictícia per la qual a més a més han de tributar.

Al contrari de la tendència del mercat, els valors cadastrals, per la seva fórmula de càlcul, van continuar a l'alça durant la crisi. Segons un estudi d'Arriaga y Asociados, el despatx que s'ha fet popular amb la defensa de preferentistes, amb la revisió cadastral el 2011, en algunes zones de Madrid el valor cadastral del sòl va pujar el 298%, i en algunes localitats de Cadis, el 346%. En paral·lel, els preus de mercat van caure.

El desfasament que situa el valor cadastral pels núvols té lloc especialment on les ponències per establir-lo es van aprovar entre el 2003 i el 2007, segons l'arquitecte tècnic i pèrit taxador, Josep Garcías i l'advocada María José Moragas, de Pich Abogados-Economistas. Com que els valors cadastrals s'actualitzen de manera automàtica mitjançant coeficients inclosos en els pressupostos generals de l'Estat en funció dels exercicis transcorreguts des de l'adquisició, es pot acabar gravant un guany irreal i «els jutges donen la raó al contribuent», diu Moragas.

A Catalunya, es van dur a terme en aquell període les ponències de valors de l'Hospitalet de Llobregat, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa, a la província de Barcelona; Olot i Hostalric, a la de Girona; Altafulla, Cunit, Falset, Sant Carles de la Ràpita o Tortosa, a la de Tarragona; la Pobla de Segur, Tremp, Solsona, les Borges Blanques, Cervera o Tàrrega o la capital d'aquesta província, a la de Lleida, entre altres, segons les dades del cadastre.

Un exemple clarifica el problema. Una persona va comprar el 2010 una vivenda per 240.124 euros. El seu valor cadastral era de 33.627. El setembre de l'any passat la va vendre per 240.000, és a dir, gairebé sense plusvàlua; però el seu valor cadastral va passar a ser de 94.776 euros ¿El resultat? Va haver de pagar la quantitat de 4.208 euros per un guany totalment fictícia.

L'anàlisi d'Arriaga y Asociados per dissenyar una estratègia jurídica destaca que el tribut es basa en «ficcions legals d'increment, ja que no es porta a terme una comparació entre el valor inicial i el valor final del bé». Els tribunals han reinterpretat la llei d'hisendes locals i entenen «que perquè es meriti el tribut és necessari un augment real del terreny».

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

SOBREIMPOSICIÓ / El càlcul de l'impost es basa en un mecanisme que «està totalment desconnectat del valor de mercat», destaca Esteban Raventós, soci de fiscal de Baker & McKenzie Abogados. A parer seu, la qüestió és que existeix «una sobreimposició immobiliària, que afecta directament el dret constitucional a tenir una vivenda». Al seu entendre aquesta fiscalitat s'hauria de reordenar i canviar la mecànica perquè el valor cadastral i el de mercat es vagin acostant gradualment, perquè es gravi «un increment real del valor».

El que és cert és que les ponències de valors s'haurien de revisar-se cada 10 anys, però s'ha optat en general per aplicar uns coeficients d'actualització que als pressupostos de l'Estat per al 2016 oscil·len entre el 0,70 i l'1,13. A parer de Josep Maria Noguera, portaveu de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, després de la crisi, l'ideal hauria estat actualitzar els valors almenys cada cinc anys per evitar una imposició que «és injusta».