La Reserva Federal posposa la pujada dels tipus d'interès

Preocupa el descens de participació en la massa laboral, l'infraocupació i les insuficients pujades salarials

Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal dels EUA.

Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal dels EUA. / EFE / FRANCK ROBICHON

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOIAN / NOVA YORK

Toca continuar esperant, almenys sis setmanes, potser més, o fins i tot fins a l’any que ve. Després de mesos d’incertesa i especulacions, el Comitè de Mercat Obert de la Reserva Federal dels Estats Units va decidir ahir mantenir els tipus d’interès pràcticament a zero, on els va situar el desembre del 2008 en resposta a l’esclat de la gran crisi. Des d’aleshores, amb aquesta i altres mesures extraordinàries d’estímul, l’economia nord-americana s’ha recuperat de manera «sòlida» però encara sense la robustesa que la Fed creu necessària per aplicar la pujada, especialment en el mercat laboral. Però, sobretot, el banc central nord-americà ha mirat aquesta vegada més enllà de les seves fronteres i en el comunicat en què explica la seva decisió va assegurar ahir que «recents esdeveniments econòmics i financers globals poden limitar l’activitat econòmica i posar més pressió a la baixa en la inflació a curt termini».

Amb el creixement de la Xina alentit i la seva moneda devaluada, els mercats financers enfilats en una muntanya russa, el preu del petroli per terra i els capitals fugint d’economies emergents, el panorama global és qualsevol cosa menys estable i els tumults i la inestabilitat que segueixen allunyant la ja baixa inflació nord-americana de l’objectiu del 2% han guanyat pes en l’organisme que presideix Janet Yellen, que no considera oportú aplicar la primera pujada de tipus des del juny del 2006 que reforçaria el dòlar i faria mal a unes exportacions que ja s’han debilitat. «La situació a fora mereix atenció», va dir Yellen en roda de premsa, tot i que també va assegurar que aquestes turbulències no han alterat «fonamentalment» les perspectives de la Fed sobre l’economia nord-americana.

NO QUÈ, SINÓ QUAN

La qüestió que queda oberta ara no és si s’apujaran els tipus, sinó quan. Sense donar dates concretes, Yellen va explicar ahir que es farà «quan hagi més millores en el mercat laboral» nord-americà. La taxa d’atur ha baixat fins al 5,1% (molt per sota del 6,5% que l’organisme es va marcar el 2012) però ha descendit la participació en la massa laboral, continua havent-hi problemes d’infraocupació i les pujades salarials –amb una mitjana de l’1,9%– estan per molt per sota del que es considera sa.

Així mateix, Yellen va explicar que necessitaran estar «raonablement confiats que la inflació tornarà al seu objectiu del 2% a mitjà termini», una meta que les mateixes perspectives de la Fed situen cada vegada més lluny, sobretot per la debilitat global. En les previsions econòmiques presentades ahir (en què es va millorar lleugerament la perspectiva de creixement per a aquest any de l’1,9% al 2,1%) es prediu que la inflació arribarà al 2,6% a finals del 2017. Al juny la previsió era que llavors estaria en el 2,9%, però Yellen va assegurar que veuen les pressions a la baixa en els preus com a «transitòries».

El mateix dia que per primera vegada en les sis últimes reunions de la Fed no es va adoptar la decisió per unanimitat (el president del banc de la Reserva Federal d’Atlanta demanava la pujada de tipus ahir mateix), també Yellen va explicar que la majoria de membres del comitè (13 de 17) segueixen apostant per apujar els tipus aquest mateix any, potser fins i tot en la pròxima reunió del 16 d’octubre (en aquest cas, va anunciar que s’organitzaria una sessió informativa explicativa, perquè no hi ha roda de premsa prevista fins a la reunió del 16 de desembre). Tres membres del comitè, tot i això, ara aposten per endarrerir la pujada fins al 2016 i un fins i tot posa la data del 2017.

POLÍTICA ACOMODATÍCIA

Notícies relacionades

Així mateix, Yellen va intentar relativitzar la importància del moment que s’esculli per fer la pujada i va mirar de girar el focus cap a la seva determinació d’anar fent increments a poc a poc, sempre pendents de l’evolució de les dades. «La política monetària possiblement continuarà sent altament acomodatícia bastant temps després de la pujada inicial», va assegurar, apuntant a una pujada de tipus molt gradual.

La reacció immediata dels mercats a l’anunci va ser d’una certa volatilitat, però van tornar a una certa calma quan va acabar la compareixença de la dona que va donar el relleu a Ben Bernanke, i que ha mantingut l’eina extraordinària de política monetària. A la Fed sembla haver arrelat la crida a la calma que havien llançat el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, i també experts econòmics com Larry Summers, que va declarar que ara «no és el moment de prémer els frens». Hi ha cautela. Els tipus es mantenen a zero.