Escil·la i Caribdis, una altra vegada

Si alguna aportació positiva té la llarga crisi grega, membre de la UE des del 1973 -abans que Espanya- és que els lectors de diaris escrits o digitals estan actualitzant els seus coneixements sobre la mitologia grega. O acostant-s'hi si la desconeixien. Per als uns i els altres, ahir era el dia d'actualitzar una de les millors llegendes sobre un gran risc per als que navegaven pel Mediterrani fa més de dos mil·lennis. Per travessar l'estret de Messina els mariners experimentats havien d'elegir entre acostar-se al penya-segat d'Escil·la, a babord, o als remolins de Caribdis, a estribord. Una rectificació d'alguns graus -unitat de mesura que aleshores desconeixien- els portava al desastre.

En una setmana tan carregada de simbolismes sobre fortaleses i debilitats de la UE i del Govern grec, els corredors de borsa es van mostrar com navegants poc experimentats i es van acostar a Escil·la i a Caribdis sense precaució així que rebien notícies de si Tsipras acceptava, la UE rebutjava i tornem-hi.

Notícies relacionades

Repsol, conjuntament amb diverses empreses i professionals, debaten en un fòrum d'EL PERIÓDICO sobre talent digital i reptes del futur

Sense marge legal clar

Si alguna jornada borsària reflecteix bé el paral·lelisme entre notícies confuses sobre la intenció d'un govern i la seva rèplica de Brussel·les (aquesta és la que segueix agradant més als operadors) és la d'ahir: pujades i baixades al segon en funció del diàleg Atenes-Brussel·les i, sobretot, les seves filtracions interessades. Els índexs oscil·laven al ritme que anaven arribant aquestes notícies confuses i contradictòries.

Els valors espanyols més cotitzats que patien els canvis d'humor eren els bancs i les constructores. Al final de totes aquestes oscil·lacions, l'Ibex 35 va obrir la cotització de juliol a l'alça i va remuntar l'1,32%, fins als 10.911 punts.