Wallapop ultima una entrada de capital de 90 milions d'euros

El sector de les start-ups tecnològiques catalanes està a punt d'aconseguir una nova fita: Wallapop està enllestint una gran ronda de finançament de 100 milions de dòlars (90 milions d'euros) gràcies a la qual la seva valoració podria arribar als 1.000 milions de dòlars (900 milions d'euros). No només serà una de les companyies tecnològiques catalanes i europees més valorades, sinó que ho haurà aconseguit a penes un any i mig després del seu llançament.

Wallapop és un gran mercat virtual en format d'aplicació gratuïta per a mòbils en el qual els usuaris poden vendre articles en només tres passos, mentre que qualsevol ciutadà els pot comprar (hi ha milions d'articles publicats) trobant-los per posició geogràfica, categories i paraules clau. La companyia va ser fundada l'octubre del 2013 per Miguel Vicente (fundador de LetsBonus), Gerard Olivé (BeRepublic) i Agustín Gómez (conseller delegat de Wallapop), i en pocs mesos l'app es va convertir en un èxit de descàrregues i usuaris.

TRES RONDES / En un primer moment, Wallapop va rebre 1,6 milions d'euros d'Antai (el fons creat per Vicente i Olivé), Caixa Capital Risc, Bonsai i EsadeBan, mentre que poc després van entrar al seu accionariat el Grup Zeta, el Grupo Godó i Atresmedia a través d'un intercanvi d'accions per publicitat. Després de l'èxit inicial, va aconsegsuir 3,5 milions el juny del 2014 en una altra ronda d'inversió liderada per Accel Partners (inversor de Facebook). Recentment, la companyia ha tornat a pujar el seu caixet al captar gairebé 37 milions d'euros en una altra ronda de finançament internacional, amb el fons nord-americà Insight Venture Partners (inversor de Twitter iTumblr) com a líder.

Ara, segons han confirmat diverses fonts, la companyia es prepara per fer un nou salt que la col·locarà en el primer nivell de les start-ups tecnològiques: la companyia negocia una gran ronda de fins a 100 milions de dòlars (90 milions d'euros) amb la nord-americana Fidelity Growth Partners (un dels fons més grans dels Estats Units, que lideraria la ronda), Accel i altres inversors. La valoració de la companyia, que s'ha multiplicat gairebé exponencialment en els últims mesos, podria arribar als 1.000 milions de dòlars (900 milions d'euros).

«Gran part de l'èxit actual de Wallapop és el seu salt als Estats Units», explica una de les fonts. La firma ha llançat recentment la seva aplicació al país, i la seva acceptació ha sigut molt bona, i ha entrat en la llista de les 100 apps més descarregades de la botiga d'aplicacions d'Apple (és setena en la seva categoria) i de Google Play d'Android. L'empresa també ha incorporat al seu consell d'administrador Alex Zubillaga, inversor de capital risc fundador del fons 14W i gran coneixedor del mercat nord-americà. L'app també està disponible a França, Regne Unit i Mèxic.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La nova ronda, que segons diverses fonts està en fase de «negociació molt avançada» i que s'espera tancar en els pròxims mesos, servirà precisament per impulsar el salt internacional, amb especial atenció al mercat nord-americà. Wallapop és totalment gratuïta (no factura), i per això mateix necessita capital per créixer més ràpid que els seus rivals, ja que diverses propostes similars estan naixent en diferents parts del món, i créixer ràpid pot ser clau per ser dominant. La companyia té plans per monetitzar el seu trànsit, però aquests van quedar aparcats amb l'entrada dels fons nord-americans, que prioritzen guanyar volum a facturar diners. Això sí, l'app està realitzant actualment una enquesta entre els seus usuaris en la qual pregunta si els agradaria que hi hagués la possibilitat d'introduir un sistema de pagament propi. 

INVERSIÓ DE FUTUR / Que una companyia no facturi no implica que no pugui tenir èxit. El model d'empreses sense ingressos en el món tecnològic és relativament habitual, en què els inversors prefereixen que primer els productes guanyin molt de pes a tenir beneficis ràpidament. Els exemples més clars són els de Facebook o Twitter, que abans d'introduir publicitat o guanyar diners van progressar primer gràcies a la confiança dels inversors. Altres conegudes companyies tecnològiques considerades de gran èxit, com Spotify, encara no han entrat en la via dels beneficis: la companyia va perdre 165 milions el 2014, mentre que un any abans ja n'havia perdut 91.