Un punt a favor

L'acte del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu de divendres passat pel qual va imposar una fiança de 800 milions d'euros a Bankia, la seva matriu BFA i als quatre membres de la seva cúpula en l'època de Rodrigo Rato ha donat nous arguments als inversors que van participar en la sortida a borsa de l'entitat per intentar recuperar els seus diners als tribunals. «Crec que hi haurà una allau de demandes civils, i no només dels minoristes sinó també dels institucionals», apunta Jordi Ruiz de Villa, soci del despatx Jausas.

El jutge, d'aquesta manera, avalava la tesi dels seus pèrits, els inspectors del Banc d'Espanya Antonio Busquets i Víctor Sánchez, que els comptes presentats pel banc per a l'operació borsària eren una «ficció» i «no expressaven la imatge fidel de l'entitat». En la via civil ja hi ha hagut algunes sentències que han obligat a tornar els diners a accionistes concrets utilitzant com a argument l'informe d'aquests experts, però a l'haver-ho assumit Andreu augmenten les possibilitats que hi hagi més decisions similars.

«L'acte dóna la raó als pèrits designats pel Banc d'Espanya i ve a confirmar que els estats financers de Bankia i BFA no expressaven la seva imatge fidel. El fullet de sortida a borsa era fals i Bankia ha de respondre del dany ocasionat als inversors. A més a més, l'acte és rotund a treure valor al contrainforme de Leandro Cañibano (encarregat pel banc) i dóna credibilitat al dels pèrits», defensa Fernando Zunzunegui, fundador i president de Zunzunegui Abogados.

La investigació de l'Audiència Nacional és penal, de manera que és previsible que no hi hagi sentència ferma fins d'aquí alguns anys (algunes fonts la preveuen per a entre el 2018 i el 2020). Per això, la via civil interessa a qui vulgui recuperar els seus diners abans, ja que en dos anys es pot tenir una sentència en segona instància. «És la més convenient ja que és la via més directa i ràpida per recuperar les pèrdues, perquè és la que es dirigeix a rescabalar l'inversor pels perjudicis econòmics causats. La via penal es regeix pel principi d'in dubio pro reo i s'allarga en el temps. Primer ha d'haver-hi condemna i després responsabilitat civil derivada del delicte», apunta Zunzunegui.

Notícies relacionades

El Ministeri d’Habitatge destina 100 milions per comprar pisos a fons: "Si volen desinvertir, aquí hi som nosaltres"

Un cambrer fix discontinu demanda la seva empresa per acomiadament improcedent en no haver-lo cridat a l’inici de temporada

Ruiz de Villa, no obstant, adverteix que no és convenient per a tots els afectats: «El més lògic és la via civil, tret que la quantitat invertida fos petita. Hi ha una barrera, les taxes judicials, que juntament amb el pagament als advocats i procuradors pot suposar un percentatge elevat dels diners invertits. En aquest cas és millor la via penal, on no hi ha taxes».

Informe de l'Advocacia

Bankia, precisament, s'ha vist obligada a endarrerir la formulació dels seus comptes de l'any passat perquè està a l'espera que el Govern determini com es farà front al cost d'aquestes possibles sentències condemnatòries per la via civil. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, l'ha xifrat en uns 600 milions, dels quals l'Estat n'assumiria un 62% a través de BFA. Però el Ministeri d'Hisenda no les té totes, i per això el Govern ha encarregat un informe a l'Advocacia de l'Estat per veure què es pot fer, com va avançar ahir Expansión.