Un cambrer fix discontinu demanda la seva empresa per acomiadament improcedent en no haver-lo cridat a l’inici de temporada

El treballador, un ciutadà espanyol, detalla en un escrit que el restaurant per al qual prestava servei a l’illa va començar l’activitat laboral el passat 1 de febrer de 2026 i van contractar una persona alemanya al seu lloc, "en comptes de respectar l’escalafó" i cridar-lo a ell. Segons la seva versió, es tracta d’un acomiadament improcedent.

L’afectat reclama, a més de la indemnització per acomiadament, els salaris que ha deixat de cobrar des que l’empresa l’hauria hagut de cridar per incorporar-se al seu lloc de treball, és a dir, des del passat 1 de febrer, a raó de 2.176 euros bruts mensuals.

El cambrer primer ha acudit a la via de conciliació davant del Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Balears (TAMIB).

El treballador ha exercit les seves funcions com a cambrer en un establiment de restauració de Mallorca en diferents períodes de temps: des del 9 de maig fins al 31 d’octubre de 2018; des del 4 de maig fins al 31 d’octubre de 2019; del 26 d’abril fins al 31 d’octubre de 2022. Es regeix pel conveni col·lectiu d’hostaleria de les Balears.

Segons denuncia, durant la pandèmia de la COVID-19, la seva empresa no el va incloure a l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), "ja que em va contractar mitjançant frau de llei i exercici antisocial", atès que "si m’hagués fet contracte fix discontinu des de l’inici, m’hauria pogut acollir a la prestació derivada de la situació d’ERTO i haver comptat amb un matalàs social".

El cambrer perjudicat assegura que "ara com ara no he estat cridat per la meva empresa en la meva condició d’indefinit fix discontinu". L’afectat compara la seva situació amb la de la temporada passada, quan en aquestes dates ja treballava, per la qual cosa entén que ha estat acomiadat.

"L’empresa ja ha iniciat la temporada i no ha procedit a fer la meva crida", lamenta. Segons indica, el passat 1 de febrer de 2026 el restaurant ja va començar a funcionar i fins i tot va publicitar que necessitava personal, un lloc de cambrer. Finalment, va contractar una persona de nacionalitat alemanya per a aquesta categoria, idèntica a la seva, "en comptes de respectar l’escalafó" i procedir a cridar-lo a ell. Segons conclou, l’actitud de l’empresa s’ha de qualificar d'acomiadament improcedent.

El treballador, representat per l’advocat laboralista Pablo Alonso de Caso, assenyala que l’anterior doctrina jurisprudencial havia dictaminat que en les situacions de crida tardana no es podia exercir l’acció d’acomiadament, sinó que el procedent era una reclamació de perjudicis. No obstant això, aquesta doctrina va canviar a partir d’una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 19 de gener de 2016.

Així, el Tribunal Suprem, després de recollir la doctrina jurisprudencial sobre la naturalesa jurídica d’aquesta modalitat contractual, ha reconegut que la "crida tardana" ha de ser qualificada d'un acomiadament improcedent.

Per tant, "s’ha de concloure que, atesa l’actitud de l’empresa consistent a no efectuar la crida, aquesta és constitutiva d’acomiadament i que no podrà fer la crida un cop rebuda la present demanda".

Reclamació de quantitat

Notícies relacionades

El Ministeri d’Habitatge destina 100 milions per comprar pisos a fons: "Si volen desinvertir, aquí hi som nosaltres"

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 8 d’abril a Espanya per la Guerra de l’Iran: els carburants continuen a l’alça malgrat la treva

L’afectat destaca que l’existència d’una il·legalitat, frau de llei i abús de dret en la decisió empresarial extintiva provoca que, juntament amb la indemnització per acomiadament, l’empresa hagi d’abonar-li a més els salaris que va deixar de cobrar des que l’hauria hagut de cridar, des del passat 1 de febrer, fins que es dicti sentència i segons es trobi en situació d’ocupació o desocupació.

Per això, sol·licita totes les quantitats que es meritin per manca d’ocupació per no haver estat cridat en la seva condició de fix discontinu, així com les que es meritin sub iudice en el present procediment fins que es dicti sentència, a raó de 2.176 euros bruts mensuals.