La paradoxa de l'ocupació

«No és fàcil trobar el perfil de treballador que busquem». L'afirmació és de Teresa Niubó, directora de recursos humans d'Affinity, però la podrien subscriure la resta de directius presents al saló Jobarcelona, en què un centenar de companyies ofereixen 2.000 oportunitats laborals -la majoria, pràctiques- a universitaris o estudiants llicenciats de fa poc. Fins i tot amb una taxa d'atur juvenil del 51,8%, les companyies tenen dificultats per cobrir determinats llocs. «És una paradoxa», diu Marta de Llauder, directora de Jobarcelona i de la consultora Talent Point. No té a veure amb la crisi, afegeix, sinó amb la necessitat d'acostar universitat i empresa.

En un saló dirigit a joves qualificats, la formació es dóna per suposada, i per això els reclutadors ahir -i també ho faran avui, últim dia del saló- es fixaven sobretot en l'actitud. «Volem gent única, amb iniciativa i inquietud intel·lectual», afirmava Carlos Cendrós, de Gallina Blanca Star. «Busquem el millor talent i gent que comparteixi els nostres valors, amb energia», deia per la seva part Emilie Narcy, de Desigual. Al saló hi ha empreses de gairebé tots els sectors, des d'alimentació i moda fins a automoció (Seat), farmacèutic (Bayer) i banca (CaixaBank). Els perfils més sol·licitats són informàtics i enginyers.

En la segona edició del saló, el nombre d'empreses participants s'ha incrementat el 20% respecte al 2014. Gairebé tots els llocs de treball que s'ofereixen són de diversos programes de pràctiques (només el 38% són ofertes d'ocupació) però encara que joventut i precarietat solen anar de la mà, les empreses del Jobarcelona asseguren que no volen treballadors temporals, sinó gent a la qual formar, que faci carrera dins de l'empresa. Per això busquen joves, perquè per als càrrecs que requereixen experiència recorren a la promoció interna.

Notícies relacionades

El Ministeri d’Habitatge destina 100 milions per comprar pisos a fons: "Si volen desinvertir, aquí hi som nosaltres"

Un cambrer fix discontinu demanda la seva empresa per acomiadament improcedent en no haver-lo cridat a l’inici de temporada

Amb tota probabilitat, l'assistent més jove del saló ahir va ser l'Elia, que als seus cinc mesos acompanyava la seva mare, Mireia Fuero, de 31 anys i a l'atur des de la setmana passada. «L'última vegada que vaig buscar feina va ser fa vuit anys, ¡ha canviat tant!», afirmava.

Gerard Benito, de 24 anys i amb un màster en disseny web, i Ester Caparrós, que amb 27 anys té dues llicenciatures (Administració i direcció d'empreses, i ciències actuarials i financeres) són exemples de joves molt preparats però amb un futur professional incert. «Busco estabilitat en un sector on gairebé tot se subcontracta», deia Benito, que té experiència laboral. Caparrós demana una cosa més senzilla, però que encara cap empresa li ha concedit: «Busco la meva oportunitat».