Blesa va deixar als excàrrecs usar les targetes b a preu fet

Van viure a tot drap i ahir els van fer pujar els colors a la cara. El jutge Fernando Andreu i el fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, es van ocupar a fons dels primers 10 exconsellers de Caja Madrid que ahir van obrir la ronda d'interrogatoris per l'ús de les targetes black o opaques fiscalment. Tots ells van sostenir que aquest producte era legal i van admetre que no van declarar les seves despeses a l'erari. També van al·legar que aquests diners de plàstic formaven part de la seva retribució, era un incentiu, o servia per afrontar les  despeses de representació o personals. L'ús d'aquestes targetes b es va generalitzar quan Miguel Blesa va arribar a la presidència de Caja Madrid i els va animar a gastar i gastar, segons va explicar Pedro Bedia, sindicalista de CCOO, que va explicar que li trucaven de l'entitat perquè tirava «poc» de targeta.

Per si el tràngol no fos suficient, el fiscal els va comunicar que volia que tornessin amb Blesa i Rodrigo Rato, expresident de Bankia, els 15,5 milions d'euros que es van gastar amb aquestes targetes entre 1999 i el 2012. Als expresidents ja se'ls ha imposat una fiança civil per aquesta quantitat que ara es repartirà entre tots els exconsellers, menys algunes excepcions, les dels excomandaments que només les van utilitzar en despeses de representació. El marge amb què jugaven era molt ampli, ja que podien pagar amb les tragetes des de llibres, fins a hotels, restaurants, regals a tercers o roba (perquè se'ls va aconsellar que assistissin als consells d'administració vestits amb americana i corbata).

Els excomandaments de Caja Madrid van explicar que la vida de les targetes black, denominació que la majoria desconeixien i de la qual s'han assabentat per aquest procés, va tenir dues etapes. Sota el mandat de Jaime Terceiro se'ls va indicar que havien d'usar-les per a despeses de representació, però se'ls va recomanar que en fessin un ús «prudent».

SENSE CONDICIONS / Després, en l'etapa de Blesa, es va obrir la mà i les condicions, ja que l'única exigència que se'ls va imposar era que no podien superar els límits mensuals i anuals que l'expresident els havia assignat en «funció dels càrrecs i de la dedicació», segons José Antonio Moral Santín, d'IU.

Aquest imputat va ser un dels que més malament s'ho va passar en la seva compareixença judicial i es va enredar més del compte per intentar explicar en què es va gastar els més de 400.000 euros de la seva targeta, una gran part en sortides en efectiu del caixer automàtic que utilitzava, per exemple, per abonar les reparacions del seu automòbil. Andreu, segons fonts presents en la declaració, no va poder aconseguir que li concretés si aquestes despeses eren de representació o personals, així que va dir: «Era un poti-poti».

Un altre exalt càrrec com Rodolfo Benito, representant de CCOO, va admetre que va seguir usant la targeta fins a tres mesos després de deixar el càrrec. I és que aquesta pràctica formava part «dels usos i costums» de Caja Madrid, que els compensava així fins que els reubicava en una entitat participada del banc. Aquestes targetes, segons Moral Santín, formaven part d'un paquet més ampli per viure una vida de luxes. Caja Madrid també els facilitava una assegurança mèdica, els pagava dietes per assistir als consells i comptaven amb una línia de crèdit personal. I aquests privilegis els obtenien per una relació estatutària i no laboral.

La majoria dels consellers van acceptar la relació de despeses que se'ls va presentar excepte els socialistes José María Arteta (178.400 euros) i Ramón Espinar (139.000 euros), que van impugnar l'auditoria realitzada per l'actual equip de Bankia. Per la seva part, l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán va preferir mantenir la boca tancada i es va negar a declarar.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

INSTRUCCIONS VERBALS/ Un altre aspecte en què van coincidir els usuaris de les targetes va ser a defensar la seva legalitat. També van admetre que cap va comprovar que Caja Madrid comuniqués a Hisenda aquestes despeses perquè ho donaven per descomptat. I van reconèixer que no hi ha res escrit sobre l'ús d'aquestes targetes perquè les instruccions els les van donar verbalment.

El fiscal no va reclamar cap fiança civil als sindicalistes de CCOO Juan José Azcona i Rodolfo Benito ni a Gonzalo Martín Pascual (UGT) ni a Guillermo Marcos, expresident d'Unipyme, al sospitar, excepte ulteriors comprovacions, que van usar la targeta en despeses de representació. El jutge prendrà una decisió quan hagin declarat els 17 imputats que encara han de comparèixer.